La nit de les eleccions americanes no va ser, com esperava, una representació televisada del Capvespre dels Déus neocons, on la Sarah Palin fent de Brünhilde, havia de cremar el xiringo amb una torxa comprada al Decathlon d'Anchorage.
Quim, aquest cop sí, aquest cop has assolit el nirvana del món blocàire. Quin post més fabulós! M'ha encantat des del primer article fins a l'últim nom. Un recorregut en paral·lel entre el món real -i difícil, especialment per qui perd unes eleccions- i el virtual, amenitzat com sempre amb la música que tan bé coneixes.
A mi també em va agradar el discurs del gran perdedor de les eleccions malgrat no ser sant de la meva devoció.Un post magnífic, estic absolutament d'acord amb el que diu el Ferran. Francament Quim, escrius molt bé :-*
Ferran i Helenna: buf, m'afalagueu. Sou molt i molt amables. També diu molt de vosaltres el fet de que, malgrat en McCain no era de lluny el que hauríem volgut, no teniu una visió estreta del personatge i enteneu la humanitat que va transmetre en el moment del seu discurs. Una cosa tan diferent de l'estupidesa arrogant i mesquina d'individus com el que va posar els peus sobre la taula i, després d'aprovar somrient la destrucció d'un país com Irak, va preguntar què havia fet el Madrid.
5 comentaris:
Quim, aquest cop sí, aquest cop has assolit el nirvana del món blocàire. Quin post més fabulós! M'ha encantat des del primer article fins a l'últim nom. Un recorregut en paral·lel entre el món real -i difícil, especialment per qui perd unes eleccions- i el virtual, amenitzat com sempre amb la música que tan bé coneixes.
Plas, plas, plas!
A mi també em va agradar el discurs del gran perdedor de les eleccions malgrat no ser sant de la meva devoció.Un post magnífic, estic absolutament d'acord amb el que diu el Ferran.
Francament Quim, escrius molt bé :-*
Ferran i Helenna: buf, m'afalagueu. Sou molt i molt amables. També diu molt de vosaltres el fet de que, malgrat en McCain no era de lluny el que hauríem volgut, no teniu una visió estreta del personatge i enteneu la humanitat que va transmetre en el moment del seu discurs. Una cosa tan diferent de l'estupidesa arrogant i mesquina d'individus com el que va posar els peus sobre la taula i, després d'aprovar somrient la destrucció d'un país com Irak, va preguntar què havia fet el Madrid.
Sí, senyor, molt bo! Una integració genial de política-web 2.0 i sensacions musicals.
Enhorabona, quim :)
Gràcies nur, tot un compliment venint d'una gran experta en web 2.0 :)
Publica un comentari a l'entrada