Bratislava

Diumenge que ve és probable que no hagi posts nous al Diumenja'm. Estaré tornant de Bratislava i com que últimament el wifi, el sistema operatiu ubuntu i jo no som un trio gaire ben avingut, no asseguro que pugui penjar res de nou.

Francament, al veure una imatge com aquesta de Bratislava,

les expectatives que tinc d'aquesta ciutat són més altes que les que tenia de Borovets. Una altra ciutat domèstica, però. De tota manera està a prop de Viena. Per això, des d'allà segurament anirem a la ciutat imperial, encara que no sigui any nou.

Una ciutat amb riu. Les ciutats amb riu tenen quelcom especial i pel fet de tenir-ne, Bratislava ja m'inspira simpatia. No serà París, evidentment.

Imatges de Bratislava

Però i com Dublin? Ui, no... Dublin és una joia tendra, malencònica i afable; i és difícil igualar una ciutat en la qual passejar per la vora del riu Leffey és passejar pel Passeig del Solter.

Cantant al riu Leffey al pub Gogarty's bar

M'ha alegrat saber que fou en aquesta ciutat on Beethoven va interpretar la Missa Solemnis per primer cop (segons la Wikipedia anglesa) i que és la ciutat natal de Johann Nepomuk Hummel, autor d'un famós concert de trompeta que de tant en tant posen al tren i que em crispa els nervis. De tota manera, d'aquest deixeble de Mozart diríem que va aprofitar molt bé les lliçons del seu mestre, si és correcte atribuir-li una filosofia de vida que es resumeix de la següent manera: 'gaudir del món per a donar joia al món'.

Demanar pau (i joia suposo) per a gaudir-la, entre sons de timbal de guerra, és el que demanava Beethoven en el Dona nobis pacem de la seva Missa Solemnis. Malhauradament, no he trobat un video amb aquesta part. De tota manera, us deixo la magistral interpretació del Sanctus de Leonard Bernstein, amb Edda Moser (soprano), Hanna Schwarz (mezzosoprano), Rene Kollo (tenor), Kurt Moll (baix), el cor i l'orquestra del Concertgebow. Moment de recolliment abans de que el so dels motors al circuit d'Interlagos ho ensordeixi tot, i el calvet ens faci creure que la justícia divina està de part d'un cavaller platejat que va en un bòlit de la pèrfida Albión, possiblement sabotejat pels seus propis amos.

Yo no me llamo...

Javier...



ni José Luís...



My name is Bond...



E il suo nome é amor...




(Birgit Nilsson i Gianfranco Cecchle a l'escena final de Turandot).

Felicity Post

El dimecres passat Felicity Lott, acompanyada per Graham Johnson, va fer un recital al Liceu amb el suggerent títol Fallen Women and Virtuous Wives (dones caigudes i esposes virtuoses). La soprano anglesa té prou entitat entre els meus 'affaires' musicals com per escriure dos semiposts que tenen a veure amb ella

Notes franceses o angleses?

El meu tercer CD va ser una gravació de Les Illuminations de Benjamin Britten, una obra en la qual Britten musica els poemes del cicle homònim de Rimbaud. El CD tenia també la Serenata per a Trompa i Tenor del mateix compositor. El vaig comprar sobretot per la Serenata- l'havia escoltat per Ràdio 2 i la cançó O Rose Thou Are Sick em va impressionar molt.

El que no m'esperava era escoltar durant els primers minuts de la gravació un potent preludi de violins, i la sobtada presència d'una veu de soprano que amb insistència deia: J'ai seul la clef de cette parade, de cette parade i després es perdia en un horitzó enllaunat del CD dient sauvage..... Després, els violins tornaven i la veu apareixia un altre cop per presentar-me el paisatge d'una vil·la que, si bé hauria d'haver tingut alguna detall de ciutat sinistra, tenia l'aire i la llum d'una pintura de Monet. Aquella veu de soprano era la de la Felicity Lott.

Així doncs, la veu de la Felicity em va evocar diumenges lluminosos francesos, tot i que havia de transmetre algun toc fosc i espectral, present en els poemes de Rimbaud. La seva Villes, l'inici de la qual podeu escotar-lo aquí, es presentava com aquest quadre



Ben diferent de la interpretació, per mi xulesca, de l'Ian Bostridge, com si fós un de la penya d'intel·lectuals francesos que van en plan milhomes (per què no es treu les mans de les butxaques?)



A més, segons ell, les Illuminations són molt 'English', quan acabo de dir que m'evoquen pintures de Monet del paisatge ciutadà francès. O sigui, que és més això:


Em sembla que no ens entenem gaire ell i jo.

Cançó de tardor

Imatges de tardor amb l'acompanyament de Felicity Lott cantant Chant d'Automne de Gabriel Fauré. He reconegut un fons de pantalla de Windows que m'ha fet dubtar si penjar el vídeo, però la Felicity és la Felicity.

A veure si el trobeu.

Pàtries

El dia 12 va tenir més connotacions patriòtiques de les esperades. Uns em demanaven per SMS que pengés una senyera al balcó, fent cas al Rajoy que ens exhortava, en el seu discurs de Nadal de l'octubre, a expressar el nostre sentit patriòtic. Altres em demanaven, també per SMS, que llegís el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt*, que pot tenir tanta trascendència com el discurs del Casals a les Nacions Unides. Em pregunto si ara la salsitxa de Frankfurt la convertirem en una icona gastronòmica del nostre país.

Unes hores més tard, la E**** des d'Elda (Alacant) em preguntava si estava mirant el desfile militar per La Primera o estava ensenyant el búlgar.

I m'he refugiat en la pàtria del record. A la festa del carrer de Frankfurt on vivia el meu amic Tx**, on les caipirinyes ja ens havien deixat KO a les nou de la nit.

I en un Seat León de color vermell (àlies Simba), disparat cap a l'estació de trens d'Alacant, amb la incertesa de si podria agafar l'últim AVE cap a Barcelona. Retallant temps i quilòmetres amb música que, segurament, era tecno-trance a tope (no devia ser Massive Attack, no).



O era Carlos Jean? (amb la meva coreografia de braços i mans improvisada)



Hores després tornàvem en el mateix cotxe amb un bitllet a Barcelona per l'endemà i taralejant l'ària de la Reina de la Nit.

*Espero, María Pilar, que Franc y tú disfrutéis de la Fira de Frankfurt. Un abrazo a los dos :)

Música per a un final de diumenge de tardor

Després de l'accidentat viatge de tornada de Barcelona en tren (com no!), inclosa la contemplació d'una baralla entre noies bollycaos a l'andana de l'estació de Mataró- a ritme de palmes; sí, molt a lo Carmen-, em relaxo escoltant la composició del meu amic Uabmur Arres.

Espero que us serveixi també per relaxar-vos. A més, no hem d'acabar el diumenge amb posts depressius, com algú m'ha dit que ha sigut la tònica dels d'aquest diumenja'm.

Fill in the blanks

Ompliu l'espai en blanc amb l'opció correcta

1. The answer my friend is blowing in ___________

a)



b)



c)




2. I'm singing in the _____________

a)



b)

Una paraula val més que mil paraules

Words move, music moves
Only in time; but that which is only living
Can only die. Words, after speech, reach
Into the silence. Only by the form, the pattern,
Can words or music reach
The stillness, as a Chinese jar still
Moves perpetually in its stillness.

Traducció

Les paraules es mouen, la música es mou
només en el temps; però només pot morir
el que només està viu. Les paraules, després de parlar,
van cap al silenci. Sols amb la forma, l'estructura,
poden les paraules o la música arribar
a la quietud, como un gerro xinès es manté movent-se
perpetuament en la seva quietud.

En un dels seus quartets, TS Eliot fa un admirable ús del mot 'still', que en anglès pot tenir dos significats: 'encara' i 'quiet'. Aquest mot participa del joc de paraules d'Eliot, comandat per 'stillness', que li permet transmetre la comunió entre la idea de quietud en el temps i la de quietud física dels objectes en l'espai. Comunió que significa la disolució de les dues dimensions. És un exemple de que una paraula val més que mil paraules. O és més aviat que les paraules suggereixen les idees?

Ja que estem amb quartets, us passo la lectura del mateix Eliot d'un fragment dels seus quartets, amb imatges de powerpoint que, en altres circumstàncies, hauria llençat a la brossa directament

i el meravellós tercer moviment del quartet de cordes Op. 135 de Beethoven*, interpretat pel Quartet Hagen. Després d'escoltar això, m'estenc sobre la torrada de la dimensió única del temps i de l'espai com un formatge Philadelphia. Diví

*L'associació entre els quartets d'Eliot i el de Beethoven l'he trobat en un video que està aquí. Podeu llegir el poema Burnt Norton mentre escolteu la música