O Thou that tellest good tidings to sayonara

Aquest post del Ferran m'ha donat la idea de posar-vos el 'O Thou that tellest good tidings to Zion', del Messies de Haendel cantada per la meva admirada, estimada, adorada criatura del cant, la Kathleen Ferrier. És la mítica gravació per a Decca amb la London Philarmonic Orchestra dirigida per l'Adrian Boult. La gravació es va fer entre el 7 i el 8 d'octubre de 1952, just un any abans de la seva mort (va morir el 8 d'octubre del 1953). Oh, fixeu-vos com diu 'arise', 'shine'... i aquest 'the glo-o-ory o-o-of the looooooord'.

Quan era professor d'anglès per a estudiants de turisme els posava aquesta ària per a il·lustrar les diferentes maneres de pronunciar la lletra 't' en anglès, i la lletra 'd' final, la de 'behold your God' (contempleu el vostre Déu) per exemple, i els passats regulars (els acabats en 'ed'). Segurament els meus estudiants de turisme van creure que no en treurien gaire profit d'escoltar aquesta ària, i la veritat és que no em plantejo si hauria estat millor haver posat una cinta del Speak Up o la gravació d'una reserva d'hotel en el BBC English. Em divertia i m'entussiasmava posar Haendel i Ferrier a la meva classe, a més de presentar-los una vocalització perfecta i clara des diferents sons, molt difícils de ser captats en la parla espontània. En realitat, només pel fet de que tinguessin la 'rara' i 'extraordinària' oportunitat de veure un professor gaudint de la seva hora de classe, em semblava que ja pagava la pena.

Us convido a escoltar les varietats de la 't' en el primer vers O Thou That Tellest good Tidings to Zion.

Un dels enllaços de dalt us porta al quart post del Diumenja'm que vaig escriure el desembre de l'any passat. En aquell post lamentava no poder posar-vos cap interpretació de la Kathleen Ferrier d'alguna peça de Mahler. Afortunadament ara sí que podeu escoltar-ne una gràcies al Diumenja'm Rediou. Hi trobareu l'últim moviment- L'Adéu- de la Cançó de la Terra (Das Lied von der Erde) en la gravació que esmento en el post del desembre: la de la Filarmònica de Viena, dirigida per Bruno Walter. Sentiu el seu serè i tranquil comiat del món i de la vida, quan pronuncia al final la paraula ewig.

Per cert, tot això em recorda que s'apropa l'aniversari d'aquest bloc. Ja us aniré informant de les activitats de celebració d'aquesta diumenjada onomàstica.

I aprovechando que el Tormes pasa por Antequera, des dels confins orientals de la blogosfera us presento aquest original generador de noms japonesos, que en Akinami ens proposa. Benvingut, petit saltapujols.

Sayonara.

Joruri Komatsuzaki

Beethoven era català

Això és el que diu un estudi publicat a la revista Pàtria, Arts i Salut. Segons aquest estudi, qui fins ara era conegut com Ludwig Van Beethoven, fou un compositor de sardanes maresmenc que es deia Lluís Vandevent.

Segons l'autor de l'estudi, hi ha molts elements a l'obra del gran compositor que indiquen quin fou el seu vertader origen. És com si hagués volgut deixar palès amb les seves notes l'orgull que sentia per la seva terra, i transmetre'l a les generacions futures; tot i les pressions que no el deixaven dir d'on venia. Aquesta identitat revelada de manera 'xifrada' fou una més de les genialitats de l'autor de la música de l'Himne a l'Alegria, que en el primer esborrany tenia com a títol Himne a la Xerinola.

L'autor il·lustra una d'aquestes pistes musicals comparant l'inici de l'allegretto de la setena simfonia, amb la base rítmica d'una sardana. Comproveu-ho vosaltres mateixos (podeu seguir la partitura de l'arranjament per a piano de Litsz, com si la miressiu amb els ulls de l'intèrpret)

La dita 'si menges tantes patates et tornaràs sord', que és molt popular a Canet de Mar, s'explicaria, segons l'autor, per l'estreta vinculació del compositor Lluís Vandevent amb aquesta població; possiblement perquè hi vivia. En una carta de Vandevent al seu germà, aquell confessa la seva predilecció per les patates. L'autor es val d'aquesta prova epistolar per hipotetitzar que va passar els últims anys de la seva vida a Canet de Mar, i que tal il·lustre estada va donar peu a estendre la dita entre els seus veïns; una dita que s'ha trasmès de generació en generació. De tota manera, algunes veus d'una altra població del Maresme, Premià de Mar, opinen que l'artista també s'hauria pogut referir a les patates Alfonso Torres, que donen fama a aquest municipi, i que també podria ser aquesta una prova d'haver viscut a Premià i no a Arenys.

A banda del polèmic tema sobre quina va ser la població on va viure els últims anys de la seva vida en Vandevent- fins ara conegut com Beethoven- l'article presenta dades novedoses i sorprenents de la seva biografia. Per exemple, parla de les influències musicals fruït de la seva estada durant uns anys als joves Estats Units d'Amèrica, tal com es demostra en el següent document.

Així que ja sabeu. Afegiu el nom de Beethoven (ara ja Vandevent) a la llista de catalans universals.

P.S: Al Diumenja'm rediou podeu escoltar l'allegretto i el finale, allegro con brio de la simfonia 7 de Vandevent, interpretats per la Filarmònica de Berlin dirigida per Daniel Barenboim. El finale és, per a mi, la música de diumenge al matí per excel·lència. La gravació és del concert especial que la Filarmònica va fer per als visitants de l'Alemània de l'Est, un cop caigut el mur, el 12 de novembre de 1989. No cal dir que aquesta gravació té un gran valor històric i emotiu.

Refer el que s'ha desfet

Fer dissabte



Fer el dia a dia


Veure el bloc

Fer el que s'havia de fer, i s'ha fet

Per a vosaltres dos, T. i P., amics, amb la meva més profunda i sincera admiració.



Veure la notícia sencera

Veure video

Extàtica agonia

Reproduiu el video i la música a la vegada.

La nit i el dia

Uns volen la llum del dia




Judit demanant al Duc de Barbablava que deixi entrar la llum del sol a les cambres del seu castell (El Castell de Barbablava de Bela Bartok)


... i altres no volen veure la llum del sol

Res importa ara fins que caigui la nit,
Aviat estaré amb Zeffka, sento com em crida.
Amb gust retorçaria el coll de tots el galls que canten;
Llavors ningú ens diria que és hora d'aixecar-nos.
Oh, si estéssim com aquella nit sense final, sense albada,
Ningú ens separaria de la nostra abraçada.

Cançó 22 de 'Diari d'un desaparegut' de Leos Janacek

Oh eterna Nit,
Dolça Nit!
Nit d'amor
Gloriosament sublim!
En els teus braços
Consagrats a tu,
Força vigoritzadora
Sagrada i elemental
Lliure del perill del despertar!
Com agafar-ho,
Com deixar-ho,
Aquest goig
Lluny de la tristor
De la separació
Que porta el Dia
I la llum del sol!

Fragment del duet del segon acte, escena segona, de Tristany i Isolda de Richard Wagner.







Meravellosa i...ai, qualsevol qualificatiu es queda curt per aquesta interpretació del duet per part de la Kirsten Flagstad i en Lauritz Melchior.

Novembre

Una deliciosa animació amb música de tardor de Tchaikovsky (Octubre i Novembre, de les seves 'Estacions').



My November Guest

MY Sorrow, when she's here with me,
Thinks these dark days of autumn rain
Are beautiful as days can be;
She loves the bare, the withered tree;
She walks the sodden pasture lane.
Her pleasure will not let me stay.
She talks and I am fain to list:
She's glad the birds are gone away,
She's glad her simple worsted gray
Is silver now with clinging mist.
The desolate, deserted trees,
The faded earth, the heavy sky,
The beauties she so truly sees,
She thinks I have no eye for these,
And vexes me for reason why.
Not yesterday I learned to know
The love of bare November days
Before the coming of the snow,
But it were vain to tell her so,
And they are better for her praise.

R. Frost




El meu hoste de novembre

La meva Tristesa quan està amb mi,
Creu que aquests dies foscos
Amb la pluja de la tardor
Són dies meravellosos;
(...)
S'alegra de que els ocells hagin desaparegut
S'alegra de que el seu gris simple i vulgar
Ara sigui una boirina platejada que s'arrapa
A tot arreu.
Els arbres, desolats, abandonats
La terra descolorida, el cel pesant,
Ella creu que jo no aprecio
Les belleses que Ella veu
I s'enfada amb mi per això.

No ve d'ahir que conec
L'amor dels dies pelats de novembre
Abans de l'arribada de la neu.
Però no serveix de res intentar convèncer-la
I aquestes coses són més pròpies de la seva admiració.

Recorda, recorda...

Remember remember the fifth of November(*)
Gunpowder, treason and plot.
I see no reason why gunpowder, treason
Should ever be forgot...

Recorda, recorda el cinc de novembre
pòlvora, traició, i conspiració,
No veig cap raó per oblidar
la pòlvora, i la traició.

(*) Cançoneta d'infants que fa referència a l'intent de Guy Fawkes de fer volar el Parlament el 5 de novembre de 1605, com molt bé sabrà qui hagi vist la pel·lícula V de Vendetta. Conmemorant aquest dia, es celebra a Anglaterra la Bonfire Night, amb focs d'artifici i la crema de ninots que representen en Fawkes.

Novembre mediterrani

El meu novembre també està fet de dies de sol enlluernador, en un cel net i tendre de dissabte. El meu novembre també és a la platja deserta, al pàrquing de l'estació buit al migdia, en la Riera quieta, i en els ditets daurats de les fulles de plataner. Entre les ombres blaves allà on no hi toca el sol, veig com s'allarga el temps de novembre en el capvespre, estirant-se amb la costa cap a la ciutat, cremada per un foc d'or vell de retaule.

Tardor centreuropea

Avui, malgrat ser dijous, és un dia diumenjant. Així que us presento unes fotos de l'estada a Bratislava, complementat amb aquest ben bonic text de programa de mà:

He vist tots els colors de la tardor. Els he vist a les branques dels arbres espectrals, embolcallats per la boira, resistint com nosaltres la humitat dels carrers dels voltants de l'hotel. Des de les runes del castell de Levin, he vist també grocs i verds aigualits als bancs del Danubi. I he vist les fulles cobrir la terra negra i molla del camí de l'hotel a la guixeta on venen els bitllets d'autobús. Bratislava i Levin agermanades per la grogor de la tardor, i el gris del cel, i l'absència de sol.


A Bratislava es suposava que havíem de passar por. I, de fet, en el taxi que ens portava a l'aeroport de Barcelona, vam acollonir-nos quan vam llegir, en una guia de Bratislava, les precaucions que havíem de prendre a l'hora d'agafar un autobús. El preu dels bitllets d'autobús a Bratislava s'estableix segons el temps que hom creu que tardarà en fer el desplaçament. O sigui, que has de comprar un bitllet d'una durada raonable per a realitzar el viatge. Has de procurar no ser massa optimista, perquè, segons els autors de la guia, si el revisor s'adona que ha passat un minut del temps pel qual has comprat el bitllet, t'esbronca de mala manera, i et posa en evidència davant del públic. Aquesta advertència era avalada amb els testimonis d'uns barcelonins que hi havien anat feia poc. Afortunadament, als autobusos no vam veure revisors i, fins i tot, vam veure pocs ciutadans marcant el bitllet.


Això sí, vàrem notar una hostilitat i una mala llet impressionants en qualsevol dona que t'atenia darrera un taulell. Recordo les matrones que corrien des de la cuina de l'hotel fins a la taula on t'havies de servir el dinar, per exigir-te el ticket rosa que et donava dret a menjar els seus esqüets aliments. I les cambreres dels bars es podien molestar moltíssim si els demanaves una mica més de llet calenta per al cafè.

La mala llet, però, no era tan contínua i uniforme com ho eren els núvols grisos. De tant en tant, la uniformitat que semblava que el cel donava a totes les coses, es trencava amb moments singulars. Recordo ara una adaptació en putxinel·lis de la Caputxeta Vermella, tota en eslovac, que vam arribar a entendre i vam gaudir amb un somriure abans del sopar de gala. També recordaré una benintencionada representació de la Turandot, a la Nova Òpera Estatal de Bratislava, que va aconseguir el propòsit que una institució cultural ha de perseguir: interessar a la gent i crear afició. No cal esperar tenir grans artistes disposats a cantar en un teatre com el Liceu per a que la gent gaudeixi Puccini. La representació va agradar i realment puc dir que he reclutat nous fans de la Turandot, tot i que jo i els meus acompanyants vam creure que els millors no havien estat els personatges principals, sinó els membres del cor, i els pobres Ping, Pong, i Pang, sempre tan arraconats de manera injusta a l'hora de rebre les ovacions.



Us deixo, en el lloc on estaven les fotos de Borovets i Sofia, el testimoni fotogràfic de cinc dies sense sol, de fred i humitat. També podem donar-li la volta, i dir que és el testimoni de cinc dies de trets de gran singularitat, com una professora russa que ensenya espanyol a Moscú fins a les deu del vespre, que és budista i que ens va arrossegar a un local de salsa cubana. Increïble!!!!