Records nadalencs dels meus dos primers CDs (I)

Fa bastants anys per Nadal em vaig regalar els dos primers CDs de la meva vida. En aquell temps tenia dues passions, que encara perviuen. La primera era el cantant wagnerià Lauritz Melchior i l'altra la contralt Kathleen Ferrier. Havia escoltat per Ràdio 2 el primer acte de la Walkiria amb Melchior i Lotte Lehmann amb la Filarmònica de Viena dirigits per Bruno Walter i em vaig endur per l'entussiasme del locutor que comentava aquesta insuperable i potent gravació.

També per Ràdio 2, gràcies a la veu d'Ana Barrio, que em tenia completament enamorat, vaig conèixer la Kathleen Ferrier. Em va conmoure la història del diagnòstic de la seva malaltia mortal mentre estava gravant La Cançó de la Terra de Mahler, també amb Bruno Walter i la Filarmònica de Viena. Des de la nit aquella en què jo vaig escoltar dintre el llit, de matinada, aquesta gravació històrica, després de que l'Anna Barrio em digues que en els 'ewig', 'ewig' del final de la Cançó de la Terra s'hi barrejaven dos comiats a la vida: el del compositor Gustav Mahler- que sentia la mort a prop- i la de la Kathleen Ferrier, que tornava de la consulta del metge que li havia donat el terrible diagnòstic-, vaig sentir una admiració artística i personal per Ferrier que mai s'ha apaivagat.

Doncs l'últim dia de facultat abans d'aquelles festes de nadal em vaig regalar el primer acte de la Walkiria, amb Lehman, Melchior i l'impressionant Emmanuel List fent de Hunding, amb la Filarmònica de Viena dirigits per Bruno Walter. Uf, quan vaig tenir aquest CD a les mans només em faltava xiuxejar 'mi tesooorooo'. Encara no tenia el reproductor de CDs. O sigui que abans del reproductor vaig tenir el CD-, la qual cosa no deixa de ser curiosa. Però vaja, només vaig haver d'esperar uns dies per escoltar-lo perquè la torre de música va arribar la nit de Nadal. No vaig trobar, però, la interpretació de la Ferrier de la Cançó de la Terra però sí una altra joia: 'Kathleen Ferrier sings Bach and Haendel'.

Quan ella canta 'he was despised' d'El Messies, li dóna un patetisme i un sentiment que em deixa enfonsat, en un sentit positiu vull dir, perquè sempre em sembla apreciar en la seva veu l'íntima convicció de que el seu final estava a prop.

En aquest post, no escoltareu la meva admirada Kathleen Ferrier cantant Mahler. Llàstima. Però veureu una galeria de fotos seves i l'escoltareu de fons cantant el poema de Yeats 'Down by the Sally Gardens', que és per als irlandesos com si la Caballé cantés 'Russinyol, que vas a França russinyol'. Que maca la seva interpretació! A ella li dec el moment impagable de rebre el plogim que atravessava la bòveda verda dels arbres d'uns jardins de Dublin, que jo em pensava que eren els Salley Gardens.

Per cert, si la teniu en DVD, gaudiu de la pel.licula Dublinesos de John Huston. Participeu del sopar de la nit de nadal que a mi m'hauria agradat viure.

Aquí teniu el poema de Yeats 'Down by the Salley Gardens'

Down by the Salley Gardens

My love and I did meet;

She passed the Salley Gardens

With little snow-white feet.

She bid me take love easy,

As the leaves grow on the tree;

But I, being young and foolish,

With her would not agree.

In a field by the river

My love and I did stand,

And on my leaning shoulder

She laid her snow-white hand.

She bid me take life easy,

As the grass grows on the weirs;

But I was young and foolish,

And now am full of tears.