diumenge, 30 de setembre del 2007

Des de Borovets amb amor

Estic escrivint aquest post després del sopar de gala del congrés i de la ballaruca a la disco de l'hotel Samokov, a Borovets. És curiós com els homes búlgars que tenen a veure amb l'organització del congrés aprofiten per mantenir contacte dèrmic amb les participants- tant si estan a la registration desk com si presenten ponències i posters. Quan ballen, les abracen rodejant les seves espatlles amb els braços peluts, empresonant-les de tal manera que no poden evitar el frec de galtes. Un comportament de pel·lícula de l'Ozores, però és que tot té a veure amb una pel·lícula de l'Ozores. La decoració de l'hotel és una barreja de Los bingueros i de El Resplandor del Kubrick. A més, la música que t'acompanya a l'esmorzar, al sopar, i fins i tot, la que ha amenitzat la festa sembla una selecció d'èxits de l'any 78 d'aquells que la Caixa regalava per Nadal.

La idea d'aïllament ens va afectar el primer dia, però ja ens afecta menys. Potser ens passa com als personatges de la Muntanya Màgica de Thomas Mann, que s'acaben adaptant a la rutina dels centres de salut alpins, i ens conformem a la comoditat de la manteta als genolls, en una terraça panoràmica de les muntanyes. Tot i així, hem fet alguna sortida, com la del Monestir de Rila. El monestir té unes pintures exteriors molt interessants, de colors típics dels icones russes, i una botiga de souvenirs d'on emergeix un cap entre una quantitat inmensa d'icones amuntagades. Un cap amb cara de pomes agres per haver de treballar massa si t'ha de tornar el canvi.





Us recomano l'anada amb un conductor d'un microbus que no tingui ni idea d'anglès. Uf, la feina que vam tenir per dir-li que volíem dinar pel camí. Ho vam intentar amb vàries llengües però al final ho vam fer en francès; tot i que quan havíem de dir oui dèiem , of course, o yes.

A Sofia vam dinar en el restaurant més pijo i fashion per uns 6 euros, tot i haver convidat a la N*****, una estudiant de doctorat búlgara que farà la tesi a Barcelona però que presentava també un poster al congrés. La pobra s'ho mereixia perquè va haver d'agafar un taxi des de l'estació d'autobusos on ella ens esperava, al sud, a l'estació d'autobusos on havíem baixat, que era al nord. És difícil orientar-se quan ningú t'entén quan dius hello o bus stop, quan amb el cap et diuen quan en realitat volen dir no (i al revés), i amb tots els noms de carrers, botigues, edificis, etc. en alfabet ciríl·lic. Recomenable la visita al museu d'icones a la cripta del costat de la catedral. Allà la N***** ens va explicar que Sant Joan es celebrava pel gener, i que es menja un peix especial per Sant Nicolau; la qual cosa em va fer recordar el Sant Nicolau vinculat al mar i als pescadors de la peça de Britten.

La N***** també ens va explicar les dificultats que tenen els professors universitaris per viure amb el sou que cobren (de fet, estan de vaga ara), i l'exagerat augment dels preus amb la incorporació del pais a la Comunitat Europea. De tota manera, ens va xocar la quantitat de Mercedes i Toyota circulant i el vestuari de les noies, molt estiloses elles.

En un grup de companys d'àpats i visites, format per una cubana, quatre o cinc bascos, dos de València i tres catalans (en el sopar hem compartit taula amb uns del MIT, que desprenien la fosforescència de les pantalles dels seus portàtils), és inevitable enriquir-te escoltant-los parlar dels seus països i d'altres països on viuen o han viscut. Sembla mentida el bagatge que tenen: un d'ells ha viscut en llocs tan allunyats com Birmingham i Buenos Aires, i tenen una edat que no estaria molt allunyada de l'edat dels fills d'amics meus de la meva quinta. És un dels aspectes més profitosos d'aquestes trobades congressuals- a banda de fer turisme: l'enriquiment que comporta la convivència amb gent ja tan rica en experiències, i que té l'esperit i les ganes, com jo, d'estar rient la major part del dia.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Experiment

El meu company de feina i amic, en V*****, com home savi que és, em va recomanar que escoltés atentament la lletra de la cançó Experiment de Cole Porter. Ell entén que la cançó conté la resposta d'un home madur a la pregunta de com encarar la vida. De fet, és una cançó feta des de la perspectiva del que ha decidit gaudir de la seva condició sexual sense amagar-se i sense traumes. De tota manera, a mi la cançó em serveix per encarar el viatge i l'estança a Bulgària; un país que ara mateix m'evoca un ambient inhòspit, que és el que m'inspiren els països de l'Est. Vinga- dic jo- experimentem. Qui sap? Igual t'encanta. Ara per ara, em pregunto què faré des del dimecres que ve fins al dilluns de l'altra setmana, aïllat en una estació d'esquí búlgara, sense esquís. Más triste que un torero al otro lado del telón de acero?. Diumenge que ve, quan hagi experimentat prou, a un dia de la tornada, ja us en faré cinc cèntims des de Borovets (si puc, és clar. No sigui que em disparin en una persecució per la pista d'esquí, com en una infame peli del 007 amb el Roger Moore).


Per cert, aquí teniu la lletra de l'Experiment. Espero que us faci profit.

Before we leave these portals
to meet our paramortals,
there's just one final message I would give to you.

We all have learned reliance
on the sacred teachings of science,
so I hope through life you never will become,
in spite of philistines, defiant,
to do what all good scientists do.

Experiment.
Make it your motto day and night.

Experiment.
And it will lead you to the light.

The apple from the top of the tree
is never too high to achieve.
So take an example from me.

Experiment.

Be curious,
though interfering friends may frown.

Get furious,
at each attempt to hold you down.

If this advice you'll only employ,
the future can offer you infinite joy
and merriment.

Experiment,
and you'll see.

Traducció molt lliure: Abans de que deixem aquesta vida per retrobar-nos amb els éssers volguts, tinc un missatge que m'agradaria donar-vos. Tots hem tingut confiança en els ensenyaments sagrats de la ciència. Així que espero que durant la vostra vida no us oposareu a fer el que els bons científics han fet, malgrat els filisteus. Experimenteu. Feu que aquest sigui el vostre lema nit i dia. Experimenteu. Us portarà a la llum. La poma de l'arbre no és prou alta com per no arribar-hi. Així que feu com jo i experimenteu. Sigueu curiosos, encara que els vostres amics us mirin malament. Emprenyeu-vos quan us vulguin tallar les ales. Si preneu aquest consell, el futur us donarà motius per estar feliços. Experimenteu i ja em direu.


La cançó la podeu escoltar aquí

Wikifaust

Per a un projecte de la feina, aquesta setmana m'he baixat tota la Wikipedia en anglès i l'he guardat en el disc dur. Les Wikipedies en anglès, català, castellà, francès, i en moltíssimes altres llengües, estan en fitxers en format XML i es poden obtenir des d'aquesta adreça. L'obtenció de les wikipèdies és gratuïta i es poden usar i explotar de manera completament lliure, sense cap mena de restriccions.

Mentre comprovava la barra de progrés de la baixada de la Wikipedia anglesa (són molts minuts, fins i tot hores) em vingué al cap la pel·lícula 'Faust', de Murnau. Concretament, el viatge de Faust- l'home delirós per conèixer- amb Mefistòfil; un viatge en una catifa voladora sobrevolant les regions desconegudes del seu saber. Si considerem la Wikipedia anglesa com un dels més grans reculls del saber humà, amb informació completament actualitzada, podríem trobar una paral·lelisme entre la catifa voladora i la barra de progrés que indica que s'està baixant el coneixement. La diferència, això sí, és que ara no cal tenir d'acompanyant un tipus lleig com en Mefistòfil, i que és el coneixement el que viatja i no tu.





Un cop en el disc dur, i descomprimit el fitxer, se m'aparegué una xifra que, si bé no corresponia a la mesura de tot el saber humà, sí al menys era la mesura d'una referència indiscutible del saber humà. La Wikipedia anglesa té un volum d'uns 13 GB, en text pla, sense imatges. Era inevitable preguntar-me si el meu coneixement enciclopèdic podia presentar-se en aquests termes quantitatius. El nostre coneixement enciclopèdic es podria quantificar en gigues, o només en megues, o potser, en realitat no arribem ni al mega?

Mentre, per amenitzar i elevar les nostres reflexions al límit del sublim, i tornant al tema de Faust, podem escoltar el final de la simfonia 8 de Mahler, basada en el Faust de Goethe. La intepretació és de la London Philarmonic Orchestra, dirigida per Klaus Tennstedt (impressionant, ja ho veureu).



El començament del segon moviment de la mateixa simfonia, aquest cop interpretat per la National Youth Orchestra of Great Britain, dirigida per Simon Rattle.



O bé, ja que estem últimament molt 'liederistes', el Gretchen am spinnrade, de Schubert, interpretat per Kiri-Te-Kanawa, basat en una escena de l'obra de Goethe. Plors per a Faust de la seva enamorada, al so incessant de la filosa.


dissabte, 15 de setembre del 2007

Te al Sàhara

Hi havia una vegada tres noies de les muntanyes, que es deien Outka, Mimouna i Achia. Les tres desitjaven fer una cosa: volien prendre el te al Sàhara. Es guanyaven la vida ballant en els cafès de Ghardala, però estaven sempre tristes perquè es delien per beure un te al Sàhara, i a Ghardala els homes eren llejos i barroers. Però passaven els mesos i no podien sortir d'allà; no tenien prou diners per viatjar al Sàhara a prendre-hi el te.


Un dia aparegué un príncep targuí, alt i formós, muntat en un cavall negre. Parlà amb Outka, Mimouna i Achia i els explicà com era el desert, com vivia la seva família, i com eren els targuís. I elles escoltaven, amb els ulls ben oberts. Llavors el príncep els va dir: balleu per a mi. I elles van ballar. Després el targuí va fer l'amor amb les tres. A cadascuna d'elles, els donà una moneda de plata i se'n va anar a trenc d'alba, cavalcant amb el seu cavall negre, en direcció al sud.



powered by ODEO

Girls of Alexandria

Després d'aquella nit, les tres noies estaven més i més tristes. El lloc i els homes els semblaven encara més miserables i llejos, i no deixaven de pensar en el jove príncep que vivia al Sàhara. Van passar molts mesos, i encara no tenien diners per anar-hi. Si conservaven les monedes de plata era per amor al príncep. Però un dia van dir: no podem continuar així, sempre tristes, delint per prendre un te al Sàhara. Així que hi anirem. Encara que sigui amb els pocs diners que tenim. I van reunir tot els diners que tenien, fins i tot les monedes de plata, i van comprar una tetera, i una safata, i tres vasos per prendre el te. La resta va servir per pagar a un home que havia de travessar el desert per a que les deixés cavalcar amb la seva caravana.


powered by ODEO

Wael Kakish of Zaman


Així van arribar al Sàhara. A la posta de sol, van apartar-se de la caravana, amb la tetera, la safata i els tres vasos, i van anar a cercar la duna més alta per prendre-hi el te, amb tot el desert als seus peus. Caminaren molt fins arribar al cim de la duna que creien que era la més alta, i quan ja preparaven el te, Outka va dir: 'allà veig una duna més alta'. I van tornar a caminar una bona estona fins arribar-hi. Quan creien que podien beure el te a la duna més alta, Mimouna va dir: 'veig una duna encara més alta. Segur que es pot veure fins In Salah des d'allà'. I van recollir-ho tot, i es van dirigir a la duna que Mimouna creia que era la més alta. Però un cop allà, Aicha va dir: 'mireu, allà hi ha la duna més alta. Segur que es pot veure fins Tamanrasset, on viu el targui'.


El sol es va aixecar, i elles continuaven caminant. Al migdia tenien moltíssima calor. Però van arribar al peu de la duna, i pujaren, i pujaren. Ja al cim, estaven tan cansades que van voler descansar abans de fer el te; però primer van treure la tetera, la safata i els vasos. I van quedar adormides...

Dies després passà una caravana, i un home va veure quelcom al cim de la duna més alta que hi havia allà. I quan va pujar per veure què era, va trobar Outka, Mimouna i Aicha. Estaven ajagudes, com si dormissin encara, i els tres vasos de te estaven plens de sorra. Així fou com les tres germanes van prendre el te al Sahara.


Aquesta és una adaptació del conte que un personatge explica a la novel·la El Cel Protector de Paul Bowles. Un conte que s'ha fet famós perquè va inspirar la cançó Tea in the Sahara, de The Police. De tota manera, aquest post el va inspirar la lectura d'aquest relat en el jardí d'un hotel de Marrackech, on m'hi vaig sentir com a casa.



La resposta està a la pantalla

Què és un bloc?

Què es va fer el diumenge?

Escriviu "Un bloc es" o "El diumenge es", doneu a 'start' i espereu a que l'ordinador us contesti.



Google talk
a
Google Hack
by
Douwe Osinga

Per curiosat, poseu ara 'Un blog es'.

En anglès surten respostes més interessants. Proveu posant 'A good programmer is', 'She wants' o 'she loves'

diumenge, 9 de setembre del 2007

On ereu...?

On ereu l'11-S?



Muntatge sobre l'11-S amb la meva part preferida del Supper's Ready de Genesis =>> 666...

Jo a Àvila







La noia que recita Sta Teresa de Jesús sembla de l'Opus, no?.

Paradoxa 1.0

La paradoxa de la Sta Teresa de Jesús del 'muero porque no muero', m'ha motivat a buscar més paradoxes i relacions entre contraris. Us presento el primer recull que he fet.


Maig pot ser el mes més cruel?

Maio longo..., maio longo;
todo cuberto de rosas,
para algúns telas de morte,
para outros, telas de vodas.

Rosalía de Castro (1837 - 1885)



La neige

La neige ne fond qu'à un baiser de feu,
Ton coeur ne fond qu'à a un basier d'adieu
(...)
Simone, tu es ma neige et mon amour.

Rémy de Gourmont (1858 -1915)

La nieve no se funde sino a un beso de fuego; tu corazón no se funde sino a un beso de adiós. Simona, tú eres mi nieve y mi amor (Traducció de J.R. Jiménez)





L'aventura és l'aventura

An adventure is only an inconvenience rightly considered. An inconvenience is only an adventure wrongly considered.

G. K. Chesterton (1874–1936)


Una aventura només és un inconvenient considerat de manera correcta. Un inconvenient només és una aventura considerada de manera incorrecta.



I can't live with or without you



Tan a prop, tan lluny

One may understand the cosmos, but never the ego; the self is more distant than any star.

G. K. Chesterton (1874–1936)

Podem entendre el cosmos, pero mai el jo; el nostre jo està més distant que qualsevol estrella.



....

Desire itself is movement,
Not in itself desirable;
Love is itself unmoving,
Only the cause and end of movement,
Timeless, and undesiring
Except in the aspect of time
Caught in the form of limitation
Between un-being and being.

T. S. Eliot, “Burnt Norton”


El deseo mismo es movimiento
no deseable en sí mismo;
el amor es el mismo inmóvil,
intemporal y sin deseo,
sólo la causa y el fin del movimiento,
excepto en el aspecto del tiempo
captado en la forma de limitación
entre el ser y el no ser.

Traducción: Jesús Díaz

Su mantessi desizu est movimentu,
non desizadu pro isse etotu;
s'amore mantessi est arressu,
solu causa e fine de su movimentu,
fora-tempus, e chena desizu
francu in sa figura de su tempus
leadu in sa forma de límine
tra su no-essere e su essere.

Tramunos: Nanni Falconi

Il desiderio stesso è agitazione
Non per se stesso desiderabile;
in sé e per sé Amore è immoto,
ma del muoversi è sola causa e meta,
senza tempo e senza desiderio
tranne che nel suo apparire temporale
catturato in forma di limite
tra non essere ed essere.

Traduzione: Gino Tasca


Us recomano que escolteu la lectura del mateix Eliot, que trobareu a: http://archive.salon.com/audio/poetry/2001/03/22/eliot/




Conversa a Discos Castelló
(Dedicat a en Vato)

C: Tenen l'últim d'en Tutto?
D: Com?
C: Ai, no sé. És que és el sant de la meva nena i, com que li agrada molt l'òpera, el meu fill m'ha dit que li regali l'últim disc d'un tal Tutto
D: No voldrà pas dir el CD 'Tutto Pavarotti'?
C: Pavarotti? Ai, quina gràcia. El veí de la casa d'estiu que la meva filla i el meu gendre van comprar a Mallorca, té un gall que es diu així.
D: Quina casualitat, no?
C: Oi que sí? Doncs és un gall que es posa a cantar a tot hora i, és clar, els dies de vacances que la meva nena i el meu gendre volen dormir fins tard, la bestiola vinga: kikiri-ki i kikirikiiii, des de bon matí i així tot el dia.
D: Coi, pobres.
C: Ja ho pot ben dir. I el meu gendre li crida: Pavarottiiiiiiiiii, calla fill de ....... Ai no m'ho faci dir.
D: I el veí?
C: Està sord. No sent res.
D: Quina creu, no?
C: Ui, passen un calvari. I així, de què li deu venir que el gall es digui Pavarotti?
D: Doncs segurament perquè, com que el gall canta tot el dia, li han posat el nom d'en Luciano Pavarotti, un cantant d'òpera que va ser molt reconegut. Precisament va fer una sèrie de discos que es diuen 'Tutto Pavarotti 1, 2, ...', que vol dir Todo Pavarotti i el numbro de la sèrie. Amb aquests CDs va guanyar molts calers. Són seleccions d'àries d'òpera i napolitanes. Segur que a la seva filla li agradaria molt que li'n regalés un.
C: Gràcies, jove. Doncs dongui'm un 'tutto' d'aquests. Vostè diu que va ser un cantant d'òpera reconegut. És que ja no viu?
D: No, va morir fa poc.
C: Quina llàstima. Bé, que quedi entre nosaltres, però si li haig de ser sincera, el gall no fa gaire que també va morir.



Aquest fragment està tret del concert Pavarotti and Friends. La veritat, fer-li passar al Bryan Adams aquest trago, no sé si és molt d'amics. Mentre el Bryan es desganyita, el Luciano se'l mira com si se n'enfotés. I després va ell, i li surt tot així de fàcil. De totes maneres, quedi constància del meu reconeixement a una veu que m'evocava el sol de la Toscana.

diumenge, 2 de setembre del 2007

Obrim nova temporada al Diumenja'm

Ara que ja ha començat el mes de setembre i veig els quioscos atapeïts de cartrons amb les 'muñecas de porcelana' i altres fascicles col·leccionables,




inaugurem la nova temporada del Diumenja'm. Com heu vist, he canviat el disseny. A temporada nova, plantilla nova.

Durant aquest estiu els aconteixements obrien el bloc. A partir d'ara tornarem a obrir el bloc als aconteixements, als records i a les sensacions. Però no farem com l'Andy Warhol amb la seva gravadora, quan diu a The Philosophy of Andy Warhol

The acquisition of my tape recorder really finished whatever emotional life I might have had, but I was glad to see it go. Nothing was ever a problem again, because a problem just meant a good tape, and when a problem transforms itself into a good tape is not a problem any more. An interesting problem meant an interesting tape. Everybody knew that and performed for the tape. You couldn't tell which problems were real and which problems were exaggerated for the tape. Better yet, the people telling you the problems couldn't decide any more if they were really having the problems or if they were just performing.

The Philosophy of Andy Warhol
Penguin Modern Classics. Pag. 26

Traducció

Quan em vaig comprar la gravadora, es va acabar tota la vida emocional que podria haver tingut, però ja m'estava bé. Res no era un problema, perquè gravava el què em passava, i el problema es convertia en una bona cinta; i quan un problema es converteix en una bona cinta, ja no és un problema. Un problema interessant volia dir una cinta interessant. Tothom ho sabia i actuava explicant els seus neguits a les cintes. No podies saber quins problemes eren reals i quins s'havien exagerat per a la gravació. Millor encara, la gent que t'explicava els seus problemes ja no et sabien dir si realment tenien problemes o només estaven actuant.

Benvinguts, i pensem que demà anirem pel carrer amb el so tan característic dels violins que només se sent a les cançons del Sinatra.



dissabte, 1 de setembre del 2007

Rosebud

A: Qui és?

B: És algú que conec

A: Mai no s'acaba de conèixer una persona...

B: ... fins que no surts de viatge amb ella, ja ho sé. Però ara la conec concentrada fent una cosa.

A: No pots conèixer algú per una filmació.

B: Sí, és clar. Però no sabia que amb els ulls vigila les notes- no fos cas que caiguessin de la partitura.

A: Com el Guardià en el Camp de Sègol, que vigila que els nens no caiguin al precipici

B: Si tu ho dius.

A: Doncs ara que ha acabat, somriu. Les notes, com els nens, ja poden anar a dormir. No en falta cap.

B: M'ha agradat aquesta música nocturna

A: 'mbé.

B: Veig que ens entenem.