Una joia que he trobat avui: el lied 'Morgen' de Richard Strauss cantat per Elisabeth Schwarzkopf i, juraria que el pianista és el Gerald Moore.
Per a mi 'Morgen' és una de les cançons que t'alegra el dia tot i que et deixa amb un estat de melangia: la melangia que un sent quan aprecia la bellesa i té aquella nostàlgia platònica d'haver albirat un món bell però perdut. I això que el lied no parla de cap nostàlgia, sinó de l'esperança de veure els ulls de l'amant en la llum del matí de l'endemà, a la platja, sota un sol radiant.
Ningú no m'ha conmogut tant com la Schwarzkopf cantant aquesta cançó, i espero que ho gaudiu. Suposo que us preguntareu, un cop vist el video, per què la Elisabeth se'n va tant lluny del pianista, i es queda allà al fons que quasi ni se la veu. De totes maneres, aprecieu el moviment de càmara, com es va acostant a ella per oferir-nos un racó de pintura de Vermeer.
Lo dit, gaudiu-ne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada