diumenge, 31 de desembre del 2006
Cap d'any a Viena
diumenge, 24 de desembre del 2006
Records nadalencs dels meus dos primers CDs (II)
Records nadalencs dels meus dos primers CDs (I)
Quan ella canta 'he was despised' d'El Messies, li dóna un patetisme i un sentiment que em deixa enfonsat, en un sentit positiu vull dir, perquè sempre em sembla apreciar en la seva veu l'íntima convicció de que el seu final estava a prop.
diumenge, 17 de desembre del 2006
Maragall vs Montilla, Bach & Estopa
Fa uns dies vaig llegir a la columna de la Pilar Rahola a El Periódico que ella no s'imaginava en Montilla amb Bach sinó més aviat amb Estopa. Això ho deia per contraposar l'estil de Montilla, amb una clara referència als seus origens polítics, amb l'estil de Maragall, tan amant de les Variacions Goldberg que fins i tot va fer que fós la musiqueta del telèfon de la Generalitat. Bé, ja veurem si s'imposa un estil més prosaic, segons Rahola, o en canvi, trobarem a faltar que el nostre president ens elevi als cims de l'art. Aquí, al menys, tenim reunits a Glenn Gould i els Estopa. Gould interpreta les Variacions Goldberg en dos moments importants de la seva carrera: l'any 1964 i el 1981. Els Estopa canten 'Tragicomedia', i lo fotut que és estar en el metro sense cobertura quan esperes escoltar una paraula d'ell o ella. I que consti que jo no els contraposo: els Estopa per mi no tenen res de prosaics.
Us recomano, sobretot, que us fixeu en les diferències entre la interpretació del Gould més jove i la del Gould més madur, un any abans que es morís. Diferències que van més enllà del blanc i negre. Potser en la interpretació de 1964 tararejava la melodia de manera més silenciosa que en la de 1981. Però el tema dels pianistes que tararegen les peces que interpreten serà el tema d'un altre post.
diumenge, 10 de desembre del 2006
Morgen
Una joia que he trobat avui: el lied 'Morgen' de Richard Strauss cantat per Elisabeth Schwarzkopf i, juraria que el pianista és el Gerald Moore.
Per a mi 'Morgen' és una de les cançons que t'alegra el dia tot i que et deixa amb un estat de melangia: la melangia que un sent quan aprecia la bellesa i té aquella nostàlgia platònica d'haver albirat un món bell però perdut. I això que el lied no parla de cap nostàlgia, sinó de l'esperança de veure els ulls de l'amant en la llum del matí de l'endemà, a la platja, sota un sol radiant.
Ningú no m'ha conmogut tant com la Schwarzkopf cantant aquesta cançó, i espero que ho gaudiu. Suposo que us preguntareu, un cop vist el video, per què la Elisabeth se'n va tant lluny del pianista, i es queda allà al fons que quasi ni se la veu. De totes maneres, aprecieu el moviment de càmara, com es va acostant a ella per oferir-nos un racó de pintura de Vermeer.
Lo dit, gaudiu-ne
Diumenja'm
Espectador abandonat a la voluptuositat d'una migdiada davant d'un telefilm d'Antena 3 basat en un fet real,
Escriptor de blogs que escriurà els posts més tristos aquesta nit,
Xatejador de messenger,
Tieta que mira les fotos del seu nebot,
Estudiant que prepara els exàmens,
Aficionat que escoltarà una òpera wagneriana,
Voyeur amb la web cam connectada
Editor de vídeos que penjarà al Youtube
Amant de sofà mentre el dvd d'una pel·lícula romàntica gira i gira...
Cuiner de tuppers pels dinars de tota la setmana
Component d'un trio que espera a la porta de qui li ho ha proposat
Pare o mare de nen que s'ha de rentar....
.... diumenja'm.