diumenge, 29 d’abril del 2007

Sonets

Recordant que el dia 23 d'abril de 1616 van morir Cervantes i Shakespeare, he tingut curiositat per veure quin video apareix primer al Youtube si poses 'Cervantes' com paraula de cerca. Curiosament, apareix en primer lloc l'Enigma Cervantes-Cervantes fou català?



He fet el mateix però posant-hi Shakespeare, i el primer vídeo és Sonnet#38, by William Shakespeare.


Aquest vídeo és el primer que he vist d'una sèrie de gravacions de gent normal i corrent, de diferentes edats, professions i estils de vida que es posen davant de la càmara per a recitar sonets de Shakespeare. Unes vegades ho fan pel plaer d'escoltar-se i veure's a ells mateixos. Altres llegeixen per als que estimen, com l'Eleanor que llegeix per a en Bill, i per al seu gos.





És curios haver trobat en el top ten de la cerca 'Cervantes' el tema de la seva catalanitat i després trobar en les primeres posicions de la cerca 'Shakespeare' els seus sonets recitats per gent anònima. Crec que dóna per una reflexió, però la veritat, ara em fa mandra. Em sembla més plaent escoltar el sonet 138, un dels meus preferits, amb una veu que m'ha captivat. El sonet diu:

When my love swears that she is made of truth,
I do believe her though I know she lies,

That she might think me some untutored youth,
Unlearned in the world's false subtleties.

Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false-speaking tongue,
On both sides thus is simple truth suppressed:

But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O love's best habit is in seeming trust,
And age in love, loves not to have years told.

Therefore I lie with her, and she with me,
And in our faults by lies we flattered be.






Només he trobat traduccions en castellà i portuguès. A banda de la traducció en castellà, també poso la portuguesa, que també és música en ella mateixa.

Traducció castellana
Cuando mi amor jura que es todo lealtad la creo, aunque sé que me engaña, para que pueda pensar que soy un joven indocto desconocedor de las falsas sutilezas del mundo. Así, vanamente creyendo que me cree joven, aunque sabe que mis mejores días han pasado, simplemente doy crédito a su lengua falaz: por ambos lados así suprimimos la simple verdad. Pero ¿por qué no dice ella que es infiel? ¿Y por qué no digo yo que soy viejo? Ay, el mejor hábito del amor es confiar en las apariencias, y la edad, en el amor, no ama que le cuenten los años. Así pues, yo miento con ella, y ella conmigo, y en nuestras faltas con mentiras nos halagamos.

Traducció portuguesa

Quando jura ser feita de verdades, Em minha amada creio, e sei que mente, E passo assim por moço inexperiente, Não versado em mundanas falsidades. Mas crendo em vão que ela me crê mais jovem Pois sabe bem que o tempo meu já míngua, Simplesmente acredito em falsa língua: E a patente verdade os dois removem. Por que razão infiel não se diz ela? Por que razão também escondo a idade? Oh, lei do amor fingir sinceridade E amante idoso os anos não revela. Por isso eu minto, e ela em falso jura, E sentimos lisonja na impostura.


I jo contribueixo amb una lectura del sonet 18, que diu:

Shall I compare thee to a Summer's day?
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And Summer's lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And oft' is his gold complexion dimm'd;
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature's changing course untrimm'd:
But thy eternal Summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou owest;
Nor shall Death brag thou wanderest in his shade,
When in eternal lines to time thou growest:

So long as men can breathe, or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.

I la traducció de Juan Ramón Jiménez


¿Te compararé con un día de primavera? Tú eres más amable y más templado; vientos huracanados sacuden los amados botones de Mayo, el alquiler del verano tiene un plazo demasiado corto; unas veces el ojo del cielo brilla demasiado caluroso, y otras está su mirada oscurecida; y todo el que es hermoso algún día pierde su belleza, por ventura o por el cambiante curso de la naturaleza; pero tu eterno verano no ha de palidecer, ni perder la posesión de esa hermosura que tú tienes; ni la muerte se jactará de que tú vagues por su sombra, cuando en líneas eternas hacia el tiempo tú crezcas: Mientras que los hombres puedan respirar; o los ojos ver, en tanto esto ha de vivir y esto te da vida a ti.

dissabte, 28 d’abril del 2007

A la memòria de Rostropovich

L'emocionada interpretació del segon moviment del concert per celo i orquestra de Dvorak, amb la London Philharmonic Orchestra, dirigida per Carlo Maria Giulini



diumenge, 22 d’abril del 2007

Venezia segons Xavi Dotras

Un minutet de com el pianista i compositor de jazz Xavi Dotras va veure Venezia l'any 2002.

http://www.xavierdotras.com/fotos/xdtrio-venecia.mp3

Vés a saber què li va passar a la v/bella ciutat per fer-ne una peça musical. Des que ell i jo vam deixar de fer campanes a les classes de filosofia quan anàvem a l'institut- i ell portava un barret de capità de vaixell-, només ens veiem als seus concerts, o per cap d'any a l'envelat de Canet. De totes maneres, això està bé perquè ara em fa gràcia recordar amb ell batalletes de quan estudiàvem COU i érem COU-boys, drets a la barra amb una birra com fèiem abans. Tots dos pensàvem l'un de l'altre que teníem un camí marcat. De fet, en aquella època tothom sabia que en Xavi seria un important pianista i compositor, la qual cosa s'ha confirmat amb la nominació del seu CD Nit als "Premios de la Música" que atorga 'la Academia de la Música' mitjançant l'S.G.A.E. Per això, per a mi estava tan clar que no li calia saber d'integrals, de sinus ni de cosinus com a ell li devia semblar que no em calia fer salt de longitud o córrer els 100 metres tanques per anar fent el meu camí.

El dimecres passat va actuar al Jamboree, presentant el seu Nit. No sé, el CD em recorda quan, de nit, jo tornava a casa a peu des de Canet per la platja. Si no coneixeu en Xavi i us interessa escoltar-lo, aneu a la seva pàgina web . També hi podeu trobar una relació de llocs on actuarà en els pròxims mesos.

Salut, Xavi i gaudiu-ne (he utilitzat el pronom feble correctament?)

... i França segons Monet i Debussy

Havent sortit del Museu d'Orsay, vaig veure que els colors de les pintures de Monet eren el colors de l'aire que jo respirava. El mateix aire que es cargolava per les costelles de Notre Dame que em donava l'esquena.

... i el meu despatx segons Web 2.0?

diumenge, 15 d’abril del 2007

Posts d'abril i de pluja

Avui els dits em fan mal de tant donar-li a les tecles. Mes plujós d'abril. M'aixeco de la cadira, estenc la mà, l'agafes i ballem.

April in Paris

April in Paris
Chestnuts in blossom
Holiday tables under the trees

April in Paris
This is a feeling
No one can ever reprise

I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace

Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?

I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace

Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?



April Showers (Dutxes d'abril*)

When April showers
may come your way
They bring the flowers
that bloom in May

So when it's raining,
have no regrets

Because it isn't raining rain,
you know
It's raining violets

And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils

So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along.

And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils

So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along


*
És la broma d'un traductor automàtic



diumenge, 8 d’abril del 2007

Passió

Jo vaig fer la bàsica en un col·legi religiós. Quan s'acostava la setmana santa 'el padre'- que així li dèiem al capellà director del cole- ens passava unes diapositives a la classe de religió que il·lustraven la passió de Jesucrist. Ens impressionaven les il·lustracions però el que ens produia esglai era la manera en què el padre relatava el sofriment de Jesús. Recordo que ens deia coses com aquesta: imagineu-vos el moment en què van aixecar la creu. Un cop dret, la força de la gravetat tirava el cos de Jesús cap avall i, per això, els claus li anaven segant encara més les mans i les anava destrossant de manera lenta i continuada. La meva mare i la dels meus companys estaven molt preocupades perquè sovint teníem malsons i ens despertàvem a la matinada cridant que vèiem el cos de Crist clavat a la creu.

No sé, potser aquell padre, com el Mel Gibson al rodar la pel·lícula La Passió, creia que amb l'evocació del patiment de Jesucrist un comprèn millor el seu sacrifici per a la humanitat i així es reforça la seva fe. Amb mi no va funcionar aquest mètode. Prefereixo la litúrgia d'escoltar cada divendres sant la Passió segons Sant Mateu o de Sant Joan de J.S Bach a casa. Ja fa uns deu anys que ho faig. No sóc home religiós però reconec que no m'importaria que la música de Bach em convertís. De fet, m'arriba molt més el missatge i el trasfons espiritual de la Passió si escolto l'ària Blute Nur



o el duet que en dic de l'ensurt (o 'susto') perquè si l'escoltes en CD i no estàs previngut, l'entrada sobtada del cor enmig de la tranquil·la melodia dels dos cantants et fa donar un bot increïble.



Realment, el que a mi m'interessa és que un tema tan tràgic com el de la Passió pugui ser reconvertit en una obra que s'interpreti, fins i tot, amb alegria. Si no, fixeu-vos que bé que s'ho passen aquests homes i dones a l'assaig d'un número de la Passió segons Sant Mateu, amb els seus abric i bolsos penjant de les cadires, i els seus peus seguint el ritme.

... i Resurrecció

Crec fermament en l'últim moviment de la simfonia Resurrecció de Mahler


diumenge, 1 d’abril del 2007

Núvols

Per saber quin temps farà demà, no vull veure les fotos de núvols que els domingueros han fet avui





No vull tampoc perdre'm l'espectacle del cel perquè estic obsessionat en què veig un OVNI.




Ni ara em ve de gust mirar núvols dins d'un cotxe. I menys si em pregunten abans 'quant de temps fa que no mires el cel?' Com si la meva metgessa de capçalera em preguntés quant de temps fa que no tinc relacions astrals.




Per a celebrar aquesta setmana tan bonica, vull mirar núvols blancs penjats d'alguna branca; potser al monestir de Wudan, en un salt comfiat i feliç- sense esclafar-me contra el terra, és clar- com el del final de la pel·lícula Tigre i Drac, al so del violoncel del Yo-Yo Ma.