Estic escrivint aquest post després del sopar de gala del congrés i de la ballaruca a la disco de l'hotel Samokov, a Borovets. És curiós com els homes búlgars que tenen a veure amb l'organització del congrés aprofiten per mantenir contacte dèrmic amb les participants- tant si estan a la registration desk com si presenten ponències i posters. Quan ballen, les abracen rodejant les seves espatlles amb els braços peluts, empresonant-les de tal manera que no poden evitar el frec de galtes. Un comportament de pel·lícula de l'Ozores, però és que tot té a veure amb una pel·lícula de l'Ozores. La decoració de l'hotel és una barreja de Los bingueros i de El Resplandor del Kubrick. A més, la música que t'acompanya a l'esmorzar, al sopar, i fins i tot, la que ha amenitzat la festa sembla una selecció d'èxits de l'any 78 d'aquells que la Caixa regalava per Nadal.
La idea d'aïllament ens va afectar el primer dia, però ja ens afecta menys. Potser ens passa com als personatges de la Muntanya Màgica de Thomas Mann, que s'acaben adaptant a la rutina dels centres de salut alpins, i ens conformem a la comoditat de la manteta als genolls, en una terraça panoràmica de les muntanyes. Tot i així, hem fet alguna sortida, com la del Monestir de Rila. El monestir té unes pintures exteriors molt interessants, de colors típics dels icones russes, i una botiga de souvenirs d'on emergeix un cap entre una quantitat inmensa d'icones amuntagades. Un cap amb cara de pomes agres per haver de treballar massa si t'ha de tornar el canvi.
Us recomano l'anada amb un conductor d'un microbus que no tingui ni idea d'anglès. Uf, la feina que vam tenir per dir-li que volíem dinar pel camí. Ho vam intentar amb vàries llengües però al final ho vam fer en francès; tot i que quan havíem de dir oui dèiem sí, of course, o yes.
A Sofia vam dinar en el restaurant més pijo i fashion per uns 6 euros, tot i haver convidat a la N*****, una estudiant de doctorat búlgara que farà la tesi a Barcelona però que presentava també un poster al congrés. La pobra s'ho mereixia perquè va haver d'agafar un taxi des de l'estació d'autobusos on ella ens esperava, al sud, a l'estació d'autobusos on havíem baixat, que era al nord. És difícil orientar-se quan ningú t'entén quan dius hello o bus stop, quan amb el cap et diuen sí quan en realitat volen dir no (i al revés), i amb tots els noms de carrers, botigues, edificis, etc. en alfabet ciríl·lic. Recomenable la visita al museu d'icones a la cripta del costat de la catedral. Allà la N***** ens va explicar que Sant Joan es celebrava pel gener, i que es menja un peix especial per Sant Nicolau; la qual cosa em va fer recordar el Sant Nicolau vinculat al mar i als pescadors de la peça de Britten.
La N***** també ens va explicar les dificultats que tenen els professors universitaris per viure amb el sou que cobren (de fet, estan de vaga ara), i l'exagerat augment dels preus amb la incorporació del pais a la Comunitat Europea. De tota manera, ens va xocar la quantitat de Mercedes i Toyota circulant i el vestuari de les noies, molt estiloses elles.
