diumenge, 23 de setembre del 2007

Wikifaust

Per a un projecte de la feina, aquesta setmana m'he baixat tota la Wikipedia en anglès i l'he guardat en el disc dur. Les Wikipedies en anglès, català, castellà, francès, i en moltíssimes altres llengües, estan en fitxers en format XML i es poden obtenir des d'aquesta adreça. L'obtenció de les wikipèdies és gratuïta i es poden usar i explotar de manera completament lliure, sense cap mena de restriccions.

Mentre comprovava la barra de progrés de la baixada de la Wikipedia anglesa (són molts minuts, fins i tot hores) em vingué al cap la pel·lícula 'Faust', de Murnau. Concretament, el viatge de Faust- l'home delirós per conèixer- amb Mefistòfil; un viatge en una catifa voladora sobrevolant les regions desconegudes del seu saber. Si considerem la Wikipedia anglesa com un dels més grans reculls del saber humà, amb informació completament actualitzada, podríem trobar una paral·lelisme entre la catifa voladora i la barra de progrés que indica que s'està baixant el coneixement. La diferència, això sí, és que ara no cal tenir d'acompanyant un tipus lleig com en Mefistòfil, i que és el coneixement el que viatja i no tu.





Un cop en el disc dur, i descomprimit el fitxer, se m'aparegué una xifra que, si bé no corresponia a la mesura de tot el saber humà, sí al menys era la mesura d'una referència indiscutible del saber humà. La Wikipedia anglesa té un volum d'uns 13 GB, en text pla, sense imatges. Era inevitable preguntar-me si el meu coneixement enciclopèdic podia presentar-se en aquests termes quantitatius. El nostre coneixement enciclopèdic es podria quantificar en gigues, o només en megues, o potser, en realitat no arribem ni al mega?

Mentre, per amenitzar i elevar les nostres reflexions al límit del sublim, i tornant al tema de Faust, podem escoltar el final de la simfonia 8 de Mahler, basada en el Faust de Goethe. La intepretació és de la London Philarmonic Orchestra, dirigida per Klaus Tennstedt (impressionant, ja ho veureu).



El començament del segon moviment de la mateixa simfonia, aquest cop interpretat per la National Youth Orchestra of Great Britain, dirigida per Simon Rattle.



O bé, ja que estem últimament molt 'liederistes', el Gretchen am spinnrade, de Schubert, interpretat per Kiri-Te-Kanawa, basat en una escena de l'obra de Goethe. Plors per a Faust de la seva enamorada, al so incessant de la filosa.


6 comentaris:

Paulo ha dit...

Impressionantes Tennstedt e Rattle. E que bom ver todos aqueles jovens ingleses já mahlerianos!
Boa música para encher (remplir?) um Domingo e nos elevar.
Um abraço.

quim ha dit...

Paulo: A interpretação de Tennstedt é incrível. Eu seria tão satisfeito se a audiência e os músicos sentiram tão felizes por minha condução.

Anonymous ha dit...

Realment Murnau és fantàstic! Ara tu ves mirant pel.lícules d'aquestes que després entres en bucles raros només perquè vas a una estació d'esquí bulgara i creus que et fotrant un tret al cap...la teva mare hauria de fer un blog i vigilar-te una mica eh...
I el Tennstedt aquest també sembla sortit d'un viatge bulgar...és fantàstic!
Na

quim ha dit...

Na: més que el Murnau el que em va fer entrar en el bucle va ser l'horrorosa pel·lícula del James Bond que van donar el dissabte a la tarda per TV3, amb un Roger Moore descolorit. I ostres, si la meva mare fes un bloc seria una canya, us ho passaríeu molt bé. Però em temo que posaria fotografies meves de petit en pantalons curts, i és clar; val més evitar-ho. :D

Anonymous ha dit...

Això sempre ha estat el meu somni: poder sobrevolar totes les regions desconegudes del seu saber... s'hauria de fer una película amb versió actual d'aquest imaginari, no sé on ens portaria... només de pensar-ho sento un mareig creixent...

Ona

quim ha dit...

ona: haig de reconèixer que a mi també em fa mareig. Ara per ara estic fascinat amb el programet que extreu els secrets d'aquest tresor de sabiesa enllaunada en XML, que és la wikipèdia anglesa.

Em sembla molt bé la idea de la pel·lícula. No et creguis que també em volten pel cap unes idees que només caldria un temps lliure de 24 hores i d'uns pocs calerons per fer-les realitat. Ja te les comentaré :D