diumenge, 28 de març del 2010

Perles d'all

La primavera està afectant el meu cos de manera acostumada. També ha tornat l'advertència de la meva presió, amb una mínima una mica alta. Això té tot l'auguri d'un dinar d'aniversari sense sal, o d'una paella disgustada. També, com sempre, ha sorgit la gran pregunta: per què tot el que va bé per la salut no m'entussiasma?

Aquesta pregunta, per primera vegada té una salvetat. I és que divendres em van dir que hi havia 'perles d'all', i que eren beneficioses. Tot i que mossegar una gra d'all em provoca repugnància, la denominació 'perla d'all' em va semblar tan suggerent que crec que faré cas i consumiré aquest curiós producte. M'imagino esferes blanquinoses i brilants, pulides i apetitoses. Esferes trenades com un collar, que pot ser desfet amb el desfici d'una boca que no pot ser d'un vampir, és clar.  Amb l'evocació i suggerència d'aquesta imatge espero caure en un hàbit saludable. A més, sembla ser que no tenen gust d'all, cosa que hauré de comprovar. Potser, per una vegada, la visió de la rodonesa tersa pot esdevenir una experiència cardio-sensual.




Alfredo Kraus, cantant amb elegància i distinció, l'ària Je crois entendre de Els pescadors de perles de George Bizet.

diumenge, 21 de març del 2010

Amor i primavera

Mostres del que ens ve a sobre





Liebe und Frühling (amor i primavera) de Brahms, interpretat per Juliane Banse (soprano) i Helmut Deustch (piano)




Dietrich Fischer Dieskau (baríton) cantant peces del Liebesfrühling (amor de primavera) de Schumann amb Hartmul Holl al piano.

diumenge, 14 de març del 2010

No m'agrada el belcanto

Tot i la important visita de Juan Diego Flórez aquesta temporada liceística, i la seva capacitat vocal, que li permet fer les virgueries que mostra en aquest fragment de La Fille du Regiment de Caetano Donizetti




Tot i el to lleuger de l'orquestra a les òperes de Donizetti, i les virtuositats vocals, que no venen al cas quan es tracta d'un dramon i una tragèdia...



Lucrezia Borgia (Joan Sutherland) està més pendent de fer recargolar les notes que d'assistir al seu fill (que també és el seu amant), tirat per terra per haver begut un verí. Al final sí que se li acosta, menys mal.

He tingut desig d'escoltar Lauritz Melchior cantant el seu 'Und Drauf Isolde' del Tristany i Isolda wagnerià, amb la frase final, tan tòpica dels amants, i en canvi, dita de manera tan desesperada, bellíssima, intensa, carregada de significat, sublim.

Sie lächelt mir Trost
und süsse Ruh',
sie führt mir letzte
Labung zu.
Ach, Isolde, Isolde!
Wie schön bist du!

Ella em somriu
em dóna dolça pau
ella porta el meu descans
Oh, Isolda, Isolda
que bonica que ets...'



Lauritz Melchior, amb la cara que tindré d'aquí a uns anys, cantant el sublim 'Und Drauf Isolde'.

diumenge, 7 de març del 2010

The Rockies may crumble

En una setmana marcada per la tragèdia de les catàstrofes naturals, on els diaris han posat igual èmfasi a les morts de Xile com al desplaçament de l'eix de rotació terrestre, i les seves conseqüències en la duració del dia, val la pena presentar un contracte de permanència com aquest. Louis Armstrong, Ella Fitzgerald, en el seu mític enregistrament per al segell Verve. Sí, les Rocalloses poden caure, tot es pot destruir perquè tot, al cap i a la fi, està fet de fang, però Gershwin té molt clar que el seu amor està aquí per quedar-s'hi.