with my dad by my side...
with me
Peter Gabriel cantant 'Father and Son' al final d'un llarg concert.
El Comte d'Almaviva (Dietrich Fischer-Dieskau) fa que la Sussanna (Mirella Freni) vegi el seu promès Figaro (Herman Prey) en braços d'una dona madura (Heather Begg) unes hores abans de les seves noces. Al matí, aquesta dona havia declarat la seva passió per Figaro, però senti... oh cara... senti... senti... En realitat és la mare de Fígaro, i fa un moment que ho han descobert. E quello è mio padre (Paolo Montarsolo) che a te lo dirà.
Oh, le Nozze di Figaro de Mozart, aquí sota la direcció de Karl Böhm. Al tornar-les a sentir m'han envait un altre cop l'alegria de viure i la confiança en què tot anirà bé.
Puccini va escriure a la seva germana 'a pesar dels triomfs que puc aconseguir gràcies al meu art, no seré feliç si no els comparteixo amb la meva mare'. Igual és una coincidència però només uns mesos de la mort de la seva mare, Puccini va iniciar la relació amb Elvira Germignani que duraria tota la seva vida. Elvira va ser una dona que va arribar a vestir-se amb les robes del seu marit per espiar-lo en públic i li posava bromur a les butxaques per mitigar els seus impulsos sexuals.
Adaptació del fragment sobre Puccini del llibret que acompanya el recull de les seves òperes d'EMI Classics.
Eva Marton cantant In Questa Reggia com a Turandot, reencarnació de la mare-amant pucciniana?
I el pare de Mozart resorgint d'entre els morts al final del Don Giovanni, relatat per Salieri
La Reina de la Nit a la Flauta Màgica fent xantatge emocional a la seva filla Pamina. Serà perquè no pot aconseguir el savi Sarastro?
Natalie Dessay interpretant la Reina de la Nit cantant la conegudíssima 'Der Hölle Rache", a La Flauta Màgica
Ai... ja pots anar amb en Frankie, and don't tell your mama
6 comentaris:
Ultimament estàs tocat per la gràcia dels déus, o és que estàs enamorat?
petó,
na
I Le Nozze di Figaro, Quim? És avui?
En l'época de l'adolescéncia pensava que de pare i mare només s'en podía tenir per força. En el camí a la maduresa he aprés a estimar-los incondicionalment. Que malgrat les seves circumstàncies, et em rebin amb un somriure cada vegada que obro la porta de casa seva és un privilegi.
El Peter Gabriel m'ha emocionat, una cançó fabulosa. Puccinni...uff, deunidó també. sort de les Noces de Figaro i del Frankie o ja em veia plorant com una Magdalena :-).
Tocat per la gràcia dels déus, enamorat,(o les dues coses) segueixo opinant que escrius cada dia millor.
Fins ara James :-*
Helenna
Bentornada, na. La veritat és que estic tocat per una musa :D
Paulo: Sí, avui és dia de representació de Le Nozze al Liceu. A que són meravelloses? L'òpera és tot un bàlsam per a l'esperit
Helenna: molt bonic el que dius sobre els pares. És cert aquest canvi en el camí cap a la maduresa. Jo crec que l'important és que, un cop pares i fills es coneixen com homes i dones amb les seves febleses i particulars visions del món, amb tota llibertat els fills sempre tornen per obrir la porta de casa els pares i ser rebuts pel seu somriure. L'obediència de la infantesa és reemplaçada per l'estimació lliure, i estimar és sobretot comprensió.
Realment té raó la Na quan ve a dir que estàs especialment inspirat. Potser si que estàs enamorat. Si és així, gaudeix-ho perquè aquest estat malhauradament no dura pas tota la vida. Molt bo el post dels generals i aquest darrer. El final del Capvespre del Covent Garden fantàstic. També m'ha fet molta gràcia retrobar-me amb Paolo Montarsolo que havia conegut i fins i tot visitat molts anys abans d'estar de metge al Liceu. Imborrable en el paper de Don Basilio del Barber de Sevilla de Rossini.
Josep: celebro que us agradin els últims posts. Espero que aquest estat de gràcia del qual feu esment duri molt de temps.
Quina gràcia que hagis conegut en Montarsolo in person, i com a pacient. Des de la primera vegada que el vaig veure en aquesta versió filmada de le Nozze (fa molts i molts anys) és un artista que per a mi ha estat molt entranyable.
Publica un comentari a l'entrada