El dimecres passat el Diumenja'm va fer dos anys. És curiós que em faci més il·lusió aquesta onomàstica que el meu aniversari. No m'agrada gens fer anys i molts sabeu que els quaranta em van caure molt malament. Fins i tot vaig prohibir terminantment que es fes res per celebrar-ho.
No diré el que ja vaig dir al post sobre el primer any de vida del bloc. La idea es manté i no vull repetir-me. El que és diferent són els enllaços als posts que s'han afegit mes a mes. En els esglaons que separen els mesos, gent ha entrat i sortit, alguns han desaparegut per no aparèixer mai més i altres treuen el cap de tant en tant. Són temes d'una peça musical exposats en els inicis, que semblen subterranis en el desenvolupament, i retornen més tard breument o amb un tutti de l'orquestra. La gran majoria són com leit-motiv wagnerians: notes que evoquen episodis importants del passat, del present i també espero que ho siguin del futur.
Han passat coses aquests dos anys. Uns anys de pelegrinatge per músiques, ciutats i persones. El que jo destacaria, però, d'aquest últim any és el fet de que el bloc ara respira, i no està oprimit per unes bandes de colors que potser sense adonar-me'n projectaven una manera de veure les coses més encarcarada i més constrenyida. No sé si és això.... De fet, també em diuen que m'he aprimat però la bàscula em diu que no.
Han passat coses aquests dos anys. Uns anys de pelegrinatge per músiques, ciutats i persones. El que jo destacaria, però, d'aquest últim any és el fet de que el bloc ara respira, i no està oprimit per unes bandes de colors que potser sense adonar-me'n projectaven una manera de veure les coses més encarcarada i més constrenyida. No sé si és això.... De fet, també em diuen que m'he aprimat però la bàscula em diu que no.
Seré breu, una cosa que feia abans però no ara últimament, que m'enrotllo com una persiana i faig posts llarguïssims. A banda d'agrair la fidelitat dels que deixen petjada en forma de comentari, o no la deixen però jo sé que hi són., voldria donar les gràcies especialment a qui fa que respirem el bloc i jo. Respirar, sí, tot un mèrit en aquest hivern que surto d'un encostipat i em poso en un altre i les mucositats fan que el respirar físic sigui en ocasions difícil. Però és així: en aquest segon any, el bloc respira i les coses viscudes que degoten dels seus textos i també de les seves músiques, em conforten com la pintura lluminosa de l'aire matinal de Claude Monet . Gràcies a qui això ho ha fet possible.
Vladimir Horowitz tocant el Sonet 104 de Petrarca, del segon any dels Anys de Pelegrinatge de Franz Listz
14 comentaris:
Felicitats Quim!
Passen els anys que no ens n'adonem fins que toca la campana de l'aniversari. I si la campana és un altre post de prosa poètica com la teva, festa doble. Que ens puguem fer vellets anant cel·lebrant aniversaris!
Per cert, la música de Listz no és pas de les meves preferides. Massa floritures i dificultats tècniques gratuïtes per acabar en una superficialitat romàntica, per a mi, quasi carrinclona. Ben lluny de l'elegància de Chopin.
Em sumo a les felicitacions, tu diràs: per molts anys! Si el Diumenja'm fa els 2 anys, la meva relació amb ell deu anar per l'any i mig... y parese que fue ayer, cuando te descubrííí! :-)
A pel tercer, Quim!
També jo estic en el cor de felicitacions perquè em plauen sempre els diumenges.
Um abraço e Parabéns!
Confesso que sóc una recent lectora de posts d'alguns dels teus blocaires amics/es. Els segueixo asiduament sense atrevir-me a escriure cap comentari (el meu català escrit és força penós). Admiro la capacitat que teniu de transmetre tant en un espai virtual tant reduït.
Arrivar a casa teva i llegir l'esborrany del diumenja'm, els dissabtes a la tarda, es un ritual que em fà especial il.lusió.
Quim... hi han coses que no s'han d'agraïr, ves al youtube, cerca el Have I told you (versió Van Morrison, of course) i escoltala com escoltes Wagner.
De nou, felicitats diumenja'm, i respira, respira.
Helenna
Moltes felicitats per aquests dos anys!! Gràcies pel post, una bona lectura de diumenges que quan ets de vacances es troba a faltar!
Josep: gràcies. Sí, la veritat és que el temps passa molt depressa. Com diu en Ferran, parese que fue ayer que ens buscàvem a la porta del Macba :) Sobre Listz, no sé tocar el piano, per la qual cosa no puc dir si estic d'acord o no sobre si té dificultats tècniques gratuïtes. Ara bé, el seu segon any de pelegrinatge m'anava al pelo pel tema del post
Ferran: Doncs sí, anirem pel tercer. Menys mal que no dic 'a por la décima' que això sona molt del Real Madrid i ja suposo que no et fa gens de gràcia. Gràcies per la teva fidelitat
Paulo: Muito obrigado pelas tuas palavras e tua fidelidade:) Um abraço
Helenna: Buf (agafo aire i respiro). Si tu ho dius, escoltaré el Have I told you... com escolto Wagner. De fet, te la puc cantar i tot, i segons el Google amb ritmes cubans i tot. Moltes, moltes gràcies
Sara Maria: Gràcies. Espero que també la música sigui un bon complement a les lectures. I si després ho rematem amb un dels teus plats, això ja és un èxtasi gloriós. Una abraçada.
R. Madrit, has dit? Quita, quita...!
Però sí, naturalment, a per la tercera, la quarta, ... la dècima i les que vinguin!
La veritat es que prefereixo escoltar-te "tararejar" Shubert, els ritmes exòtics no em van massa, per molt Joaquin Moré i el nosequé de la libélula que cantis.
Ahh, i em sap molt greu.... però no t has aprimat gens, hauràs de reduïr l'ingesta de productes del gironés :-)
Ferran: doncs sí, espero que la vida del bloc sigui 'longeva y sin señorío' com diuen per allà baix.
Helenna: gràcies per recordar-me que no m'he aprimat. Ja veuràs ja el cap de setmana que ve com sóc de 'grácil como una libélula' sense el fuet from Gironean Lands :)
Felicitats per aquests dos anys...
Quin descriure més maco!!!!
:-D
Enhorabona i que per molts anys puguem continuar llegint-te (de vegades des del silenci). Una abraçada ben gran, quim :)
Felicitats!i si respireu que sino no podem cantar...tocar.
Na
Eli: moltes gràcies. I quin bon rotllo inspira el teu blog.
Nur: Una abraçada per a tu també. Em sembla que tu portes més temps en terres blocaires. Així que enhorabona a tu també, encara que el teu 'Exalta' no faci anys aquests dies.
Na: respirem, respirem. Bentornada. M'alegra veure que continues tocant per a que altres cantin.
Eii que falto yo!!! Nunca es tarde.... la resaca del Barça-Madris me hizo perder el oremus :)
Ja saps que desde el silenci fa un any i 4 mesos que et segueixo i que .......dureeee ( como los conejitos;) )
Moltes felicitats per aquets dos anys Quim.
Pd: Per cert, si es poden fer peticions per que cantis, jo tinc una ...jajaja.
Au Tonetss
Betty
Publica un comentari a l'entrada