Aquí el teniu, cantant 'Libélulas de amor'
Per 'libélulas', evidentment em quedo amb la de Chopin, dels seus Preludis Op. 28. Per cert, a partir de quin minut està?
P.S: Els que creguin que he trobat el meu bessó per un acte de narcissisme buscant-me al Google, no estan equivocats.
6 comentaris:
Per molt bessó teu que sigui jo també em quedo amb Chopin.
Realment, aquest és el post de la mandra.....:), i el meu comentari també ho és. S'encomana la mandra?.
Per cert, la meva filla bessona no és filla única, ni canta tant malament com el teu "germanet". Petonets mandrosos....
Helenna
No Quim no potser ...tu ets unic!!! Aixi que de bessó res que aquest es molt hortera ...em quedo amb Chopin.
Aysss la mandra ja veig que encara ronda.. .hay cosas que nunca cambian ;).
Tonets
Betty
Helenna: aquí s'encomana la mandra, i s'encomana tot, però què hi farem, no? :) La mandra sovint és molt creativa.
Betty: benvinguda, quina ilu que passis per aquí. Tu també coneixes la meva relació amb la mandra. Te'n recordes quan dèiem 'tenir mandra vol dir tenir criteri'?
Espero que estiguis molt bé, i que gaudeixis de les dates que ja amenacen. Un petonàs.
Quim, aquesta vegada has fet com jo, que no t'hi has escarrassat gaire. Ai la mandra...Hi ha una cosa millor que la mandra i és poder sucumbir-hi sense cap sentiment de culpa i recrear-s'hi.
Quim, elimina'm el meu comentari anterior: hi ha un lapsus linguae impresentable.
Tens rao ...tenir mandra es tenir criteri ;).
Bones festes Quim, desitjo que gaudeixis de aquests dies amb un altre color....
Petons
Quim,
Que passis un bon Nadal i que l'any 9 sigui el més benigne possible per a tu, la teva família i tots el lectors del Diumenja'm, i que jo ho pugui anar veient.
Publica un comentari a l'entrada