Criatures de Prometeu

Els éssers humans ens acceptem com imperfectes. Expressions com 'equivocar-se és de savis', 'qui té boca s'equivoca', 'ningú és perfecte' són píndoles d'acceptació que ens fan anar per la vida. Crec que aquest és un tret distintiu dels humans, com ho és l'afany de ser Prometeus, i crear criatures artefactes que simulen un comportament intel·ligent, com Frankestein,- el modern Prometeu, segons el títol de la novel·la de Mary Shelley- en HAL de 2001: una odissea a l'espai, o un sistema de traducció automàtica.

No deixa de ser curiosa l'antipatia que els humans sentim per les nostres criatures prometeiques. Ho demostra el plaer que ens produeix veure com l'astronauta Dave mata a poc a poc en HAL amb un tornavís. Sembla que quan es tracta d'aquestes criatures, hàgim de ser més exigents, més sensibles als seus defectes, i publicar als diaris les seves errades, o bé organitzar rodes de premsa per posar-los en evidència. En canvi, no recordo ara mateix cap roda de premsa ni cap notícia relacionada amb una traducció humana dolenta. Segur que han passat coses molt greus per culpa d'una mala traducció humana en un informe mèdic, judicial o militar, però no han tingut un impacte tan mediàtic com que un traductor automàtic 'catalanitzi' els cognoms d'uns opositors en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, fet que va motivar la compareixença en roda de premsa de la Consellera de Justícia per disculpar-se.

Dave matant HAL amb un tornavís

Amics i coneguts que saben que sóc del gremi de la traducció automàtica m'envien notícies i també articles d'opinió que fan pública una anècdota divertida que té un sistema de traducció automàtica com a estúpid, inútil i destraler protagonista. Se suposa que haig d'esbossar un somriure, i posar els ulls en blanc com devien fer els primers cristians quan un centurió se'n fotia de la seva fe, i admetre que la tecnologia fa males passades, com va dir la Consellera de Justícia.

Cal saber, però, que abans de publicar una traducció que ha fet un traductor automàtic, uns tècnics lingüistes han de corregir el text. Així doncs, qui va fer la mala passada de la traducció dels cognoms dels opositors no va ser la tecnologia sinó el corrector que no va fer la seva feina, o bé el responsable que no va tenir en compte que s'havia de fer aquesta correcció. És com si culpéssim a la impressora de les faltes d'ortografia que hi ha en un document. Al cap i a la fi, tot és humà, massa humà, com va dir Nietzsche, i com sembla que va reconèixer la Consellera, que també va admetre un error humà (però això no va sortir al titulars.)

Davant de l'expressió 'la tecnologia fa males passades', la criatura de Prometeu que tradueix no protesta, ni polemitza, ni pren decisions pròpies, com en HAL, el qual es va rebelar en defensa pròpia, perquè sabia que, precisament per ser una màquina, acabaria essent desendollat pel seu primer i únic error. Potser la seva incapacitat per rebel·lar-se li assegura la supervivència, i continúa fent petites coses sense impacte mediàtic, com quan en Paulo llegeix aquest bloc donant-li al botonet del traductor que hi ha a la dreta (en el cas de que no sàpiga català) i jo després li contesto un comentari en portuguès sense saber un borrall d'aquesta llengua.

Bé, bé... Nietzsche, 2001 una odissea... Evidentment no hi pot faltar en aquest post el Also Sprach Zarathustra de Richard Strauss, basada en l'obra de Nietzsche i que obre la pel·lícula. Aquí la teniu. Una bona oportunitat per saber com continúa l'obra després dels famosos primers compassos, no?