I envoltats d'atzar indescrit i erm, inconscients de que en qualsevol moment ens pot tocar un 'sí' o un 'no', un plor o una rialla com a postre de nit de Nadal, dibuixem el mapa de les nostres decisions sobre la terra ferma. La terra produida per l'acumulació de residus d'atzar que s'han fet compactes.
Peter Grimes: "Moonlight" from Peter Grimes - Benjamin Britten
A mercè de l'onada que potser arriba, o potser no, tu i jo dibuixem les nostres decisions amb els dits del peu sobre la sorra que ens aguanta per molt o poc temps (qui sap). Unes decisions que no són com continents que van a la deriva, sinó com engrunes de ferro que s'ajunten atretes pel camp magnètic d'aquest mar atzarós, indescrit i erm.
You took a chance on loving me,
I took a chance on loving you
6 comentaris:
M'agrada agraïr les coses que no s 'han d'agraïr, diga'm pesada...
Gràcies per donar-me la mà fins a tocar terra ferma en moments d'una incertesa angoixant. Gràcies per deixar-me que et descubreixi una nova manera de sentir. Gràcies per la mùsica i sobre tot thanks for taking a chance on me.
Volim te
Helenna
nens aquí que corra el aire eh, que m'estic posant vermella fins i tot jo,
na (perdó)
Helenna: potser els lectors pensaran que hauríem de canviar el nom del bloc i en comptes de dir-se 'Diumenja'm' hauria de ser 'sucreja'm', oi na? :) Només dir-te que m'agrada això de que em facis descobrir una nova manera de sentir. La veritat és que crec que és un post ben justificat, com a culminació d'un any, inspirat pels aconteixements recents i per la lectura del post que vaig fer per al cap d'any passat. I per això, moltes i moltes zenkius.
Na: és Nadal, i tu ja saps que per Nadal em poso sentimental. Un petó i molt bona entrada d'any.
Rapido, pacientes aquejados de hiperglucemia severa, 30 unidades de insulina y llévenlos al box, juntos, claro :-))
Quim, i altres lectors del diumenja'm: Bon Nadal i bona entrada d'any, i si pot ser que duri els 365 dies del 2009.
Com que aquests dies no et trobo al telèfon, aprofito per felicitar-te aquí.
Apa! Que vagi be.
Una abraçada,
Susanna
Només hi faltaria allò de Doña Franciquita "Siempre es el amor, siempre es el amor travieso, y hace suspirar, hace suspirar por eso..."
Molt poètic i inspirat. Ai l'amor!
Publica un comentari a l'entrada