dissabte, 1 de setembre del 2007

Rosebud

A: Qui és?

B: És algú que conec

A: Mai no s'acaba de conèixer una persona...

B: ... fins que no surts de viatge amb ella, ja ho sé. Però ara la conec concentrada fent una cosa.

A: No pots conèixer algú per una filmació.

B: Sí, és clar. Però no sabia que amb els ulls vigila les notes- no fos cas que caiguessin de la partitura.

A: Com el Guardià en el Camp de Sègol, que vigila que els nens no caiguin al precipici

B: Si tu ho dius.

A: Doncs ara que ha acabat, somriu. Les notes, com els nens, ja poden anar a dormir. No en falta cap.

B: M'ha agradat aquesta música nocturna

A: 'mbé.

B: Veig que ens entenem.

3 comentaris:

Anonymous ha dit...

Moltes gràcies Quim!tot un honor...quina entrada més bonica...gràcies
Anna

Josep Rumbau ha dit...

Això no es pot aguantar! un poeta i una pianista fantàstics junts en un mateix post. Ja he quedat acomplexat per un bon temps.

quim ha dit...

Que pilota que ets, Josep :D