dissabte, 6 d’octubre del 2007

Fill in the blanks

Ompliu l'espai en blanc amb l'opció correcta

1. The answer my friend is blowing in ___________

a)



b)



c)




2. I'm singing in the _____________

a)



b)




c)

Una paraula val més que mil paraules

Words move, music moves
Only in time; but that which is only living
Can only die. Words, after speech, reach
Into the silence. Only by the form, the pattern,
Can words or music reach
The stillness, as a Chinese jar still
Moves perpetually in its stillness.

Traducció

Les paraules es mouen, la música es mou
només en el temps; però només pot morir
el que només està viu. Les paraules, després de parlar,
van cap al silenci. Sols amb la forma, l'estructura,
poden les paraules o la música arribar
a la quietud, como un gerro xinès es manté movent-se
perpetuament en la seva quietud.

En un dels seus quartets, TS Eliot fa un admirable ús del mot 'still', que en anglès pot tenir dos significats: 'encara' i 'quiet'. Aquest mot participa del joc de paraules d'Eliot, comandat per 'stillness', que li permet transmetre la comunió entre la idea de quietud en el temps i la de quietud física dels objectes en l'espai. Comunió que significa la disolució de les dues dimensions. És un exemple de que una paraula val més que mil paraules. O és més aviat que les paraules suggereixen les idees?

Ja que estem amb quartets, us passo la lectura del mateix Eliot d'un fragment dels seus quartets, amb imatges de powerpoint que, en altres circumstàncies, hauria llençat a la brossa directament



i el meravellós tercer moviment del quartet de cordes Op. 135 de Beethoven*, interpretat pel Quartet Hagen. Després d'escoltar això, m'estenc sobre la torrada de la dimensió única del temps i de l'espai com un formatge Philadelphia. Diví



*L'associació entre els quartets d'Eliot i el de Beethoven l'he trobat en un video que està aquí. Podeu llegir el poema Burnt Norton mentre escolteu la música

diumenge, 30 de setembre del 2007

Des de Borovets amb amor

Estic escrivint aquest post després del sopar de gala del congrés i de la ballaruca a la disco de l'hotel Samokov, a Borovets. És curiós com els homes búlgars que tenen a veure amb l'organització del congrés aprofiten per mantenir contacte dèrmic amb les participants- tant si estan a la registration desk com si presenten ponències i posters. Quan ballen, les abracen rodejant les seves espatlles amb els braços peluts, empresonant-les de tal manera que no poden evitar el frec de galtes. Un comportament de pel·lícula de l'Ozores, però és que tot té a veure amb una pel·lícula de l'Ozores. La decoració de l'hotel és una barreja de Los bingueros i de El Resplandor del Kubrick. A més, la música que t'acompanya a l'esmorzar, al sopar, i fins i tot, la que ha amenitzat la festa sembla una selecció d'èxits de l'any 78 d'aquells que la Caixa regalava per Nadal.

La idea d'aïllament ens va afectar el primer dia, però ja ens afecta menys. Potser ens passa com als personatges de la Muntanya Màgica de Thomas Mann, que s'acaben adaptant a la rutina dels centres de salut alpins, i ens conformem a la comoditat de la manteta als genolls, en una terraça panoràmica de les muntanyes. Tot i així, hem fet alguna sortida, com la del Monestir de Rila. El monestir té unes pintures exteriors molt interessants, de colors típics dels icones russes, i una botiga de souvenirs d'on emergeix un cap entre una quantitat inmensa d'icones amuntagades. Un cap amb cara de pomes agres per haver de treballar massa si t'ha de tornar el canvi.





Us recomano l'anada amb un conductor d'un microbus que no tingui ni idea d'anglès. Uf, la feina que vam tenir per dir-li que volíem dinar pel camí. Ho vam intentar amb vàries llengües però al final ho vam fer en francès; tot i que quan havíem de dir oui dèiem , of course, o yes.

A Sofia vam dinar en el restaurant més pijo i fashion per uns 6 euros, tot i haver convidat a la N*****, una estudiant de doctorat búlgara que farà la tesi a Barcelona però que presentava també un poster al congrés. La pobra s'ho mereixia perquè va haver d'agafar un taxi des de l'estació d'autobusos on ella ens esperava, al sud, a l'estació d'autobusos on havíem baixat, que era al nord. És difícil orientar-se quan ningú t'entén quan dius hello o bus stop, quan amb el cap et diuen quan en realitat volen dir no (i al revés), i amb tots els noms de carrers, botigues, edificis, etc. en alfabet ciríl·lic. Recomenable la visita al museu d'icones a la cripta del costat de la catedral. Allà la N***** ens va explicar que Sant Joan es celebrava pel gener, i que es menja un peix especial per Sant Nicolau; la qual cosa em va fer recordar el Sant Nicolau vinculat al mar i als pescadors de la peça de Britten.

La N***** també ens va explicar les dificultats que tenen els professors universitaris per viure amb el sou que cobren (de fet, estan de vaga ara), i l'exagerat augment dels preus amb la incorporació del pais a la Comunitat Europea. De tota manera, ens va xocar la quantitat de Mercedes i Toyota circulant i el vestuari de les noies, molt estiloses elles.

En un grup de companys d'àpats i visites, format per una cubana, quatre o cinc bascos, dos de València i tres catalans (en el sopar hem compartit taula amb uns del MIT, que desprenien la fosforescència de les pantalles dels seus portàtils), és inevitable enriquir-te escoltant-los parlar dels seus països i d'altres països on viuen o han viscut. Sembla mentida el bagatge que tenen: un d'ells ha viscut en llocs tan allunyats com Birmingham i Buenos Aires, i tenen una edat que no estaria molt allunyada de l'edat dels fills d'amics meus de la meva quinta. És un dels aspectes més profitosos d'aquestes trobades congressuals- a banda de fer turisme: l'enriquiment que comporta la convivència amb gent ja tan rica en experiències, i que té l'esperit i les ganes, com jo, d'estar rient la major part del dia.

diumenge, 23 de setembre del 2007

Experiment

El meu company de feina i amic, en V*****, com home savi que és, em va recomanar que escoltés atentament la lletra de la cançó Experiment de Cole Porter. Ell entén que la cançó conté la resposta d'un home madur a la pregunta de com encarar la vida. De fet, és una cançó feta des de la perspectiva del que ha decidit gaudir de la seva condició sexual sense amagar-se i sense traumes. De tota manera, a mi la cançó em serveix per encarar el viatge i l'estança a Bulgària; un país que ara mateix m'evoca un ambient inhòspit, que és el que m'inspiren els països de l'Est. Vinga- dic jo- experimentem. Qui sap? Igual t'encanta. Ara per ara, em pregunto què faré des del dimecres que ve fins al dilluns de l'altra setmana, aïllat en una estació d'esquí búlgara, sense esquís. Más triste que un torero al otro lado del telón de acero?. Diumenge que ve, quan hagi experimentat prou, a un dia de la tornada, ja us en faré cinc cèntims des de Borovets (si puc, és clar. No sigui que em disparin en una persecució per la pista d'esquí, com en una infame peli del 007 amb el Roger Moore).


Per cert, aquí teniu la lletra de l'Experiment. Espero que us faci profit.

Before we leave these portals
to meet our paramortals,
there's just one final message I would give to you.

We all have learned reliance
on the sacred teachings of science,
so I hope through life you never will become,
in spite of philistines, defiant,
to do what all good scientists do.

Experiment.
Make it your motto day and night.

Experiment.
And it will lead you to the light.

The apple from the top of the tree
is never too high to achieve.
So take an example from me.

Experiment.

Be curious,
though interfering friends may frown.

Get furious,
at each attempt to hold you down.

If this advice you'll only employ,
the future can offer you infinite joy
and merriment.

Experiment,
and you'll see.

Traducció molt lliure: Abans de que deixem aquesta vida per retrobar-nos amb els éssers volguts, tinc un missatge que m'agradaria donar-vos. Tots hem tingut confiança en els ensenyaments sagrats de la ciència. Així que espero que durant la vostra vida no us oposareu a fer el que els bons científics han fet, malgrat els filisteus. Experimenteu. Feu que aquest sigui el vostre lema nit i dia. Experimenteu. Us portarà a la llum. La poma de l'arbre no és prou alta com per no arribar-hi. Així que feu com jo i experimenteu. Sigueu curiosos, encara que els vostres amics us mirin malament. Emprenyeu-vos quan us vulguin tallar les ales. Si preneu aquest consell, el futur us donarà motius per estar feliços. Experimenteu i ja em direu.


La cançó la podeu escoltar aquí

Wikifaust

Per a un projecte de la feina, aquesta setmana m'he baixat tota la Wikipedia en anglès i l'he guardat en el disc dur. Les Wikipedies en anglès, català, castellà, francès, i en moltíssimes altres llengües, estan en fitxers en format XML i es poden obtenir des d'aquesta adreça. L'obtenció de les wikipèdies és gratuïta i es poden usar i explotar de manera completament lliure, sense cap mena de restriccions.

Mentre comprovava la barra de progrés de la baixada de la Wikipedia anglesa (són molts minuts, fins i tot hores) em vingué al cap la pel·lícula 'Faust', de Murnau. Concretament, el viatge de Faust- l'home delirós per conèixer- amb Mefistòfil; un viatge en una catifa voladora sobrevolant les regions desconegudes del seu saber. Si considerem la Wikipedia anglesa com un dels més grans reculls del saber humà, amb informació completament actualitzada, podríem trobar una paral·lelisme entre la catifa voladora i la barra de progrés que indica que s'està baixant el coneixement. La diferència, això sí, és que ara no cal tenir d'acompanyant un tipus lleig com en Mefistòfil, i que és el coneixement el que viatja i no tu.





Un cop en el disc dur, i descomprimit el fitxer, se m'aparegué una xifra que, si bé no corresponia a la mesura de tot el saber humà, sí al menys era la mesura d'una referència indiscutible del saber humà. La Wikipedia anglesa té un volum d'uns 13 GB, en text pla, sense imatges. Era inevitable preguntar-me si el meu coneixement enciclopèdic podia presentar-se en aquests termes quantitatius. El nostre coneixement enciclopèdic es podria quantificar en gigues, o només en megues, o potser, en realitat no arribem ni al mega?

Mentre, per amenitzar i elevar les nostres reflexions al límit del sublim, i tornant al tema de Faust, podem escoltar el final de la simfonia 8 de Mahler, basada en el Faust de Goethe. La intepretació és de la London Philarmonic Orchestra, dirigida per Klaus Tennstedt (impressionant, ja ho veureu).



El començament del segon moviment de la mateixa simfonia, aquest cop interpretat per la National Youth Orchestra of Great Britain, dirigida per Simon Rattle.



O bé, ja que estem últimament molt 'liederistes', el Gretchen am spinnrade, de Schubert, interpretat per Kiri-Te-Kanawa, basat en una escena de l'obra de Goethe. Plors per a Faust de la seva enamorada, al so incessant de la filosa.


dissabte, 15 de setembre del 2007

Te al Sàhara

Hi havia una vegada tres noies de les muntanyes, que es deien Outka, Mimouna i Achia. Les tres desitjaven fer una cosa: volien prendre el te al Sàhara. Es guanyaven la vida ballant en els cafès de Ghardala, però estaven sempre tristes perquè es delien per beure un te al Sàhara, i a Ghardala els homes eren llejos i barroers. Però passaven els mesos i no podien sortir d'allà; no tenien prou diners per viatjar al Sàhara a prendre-hi el te.


Un dia aparegué un príncep targuí, alt i formós, muntat en un cavall negre. Parlà amb Outka, Mimouna i Achia i els explicà com era el desert, com vivia la seva família, i com eren els targuís. I elles escoltaven, amb els ulls ben oberts. Llavors el príncep els va dir: balleu per a mi. I elles van ballar. Després el targuí va fer l'amor amb les tres. A cadascuna d'elles, els donà una moneda de plata i se'n va anar a trenc d'alba, cavalcant amb el seu cavall negre, en direcció al sud.



powered by ODEO

Girls of Alexandria

Després d'aquella nit, les tres noies estaven més i més tristes. El lloc i els homes els semblaven encara més miserables i llejos, i no deixaven de pensar en el jove príncep que vivia al Sàhara. Van passar molts mesos, i encara no tenien diners per anar-hi. Si conservaven les monedes de plata era per amor al príncep. Però un dia van dir: no podem continuar així, sempre tristes, delint per prendre un te al Sàhara. Així que hi anirem. Encara que sigui amb els pocs diners que tenim. I van reunir tot els diners que tenien, fins i tot les monedes de plata, i van comprar una tetera, i una safata, i tres vasos per prendre el te. La resta va servir per pagar a un home que havia de travessar el desert per a que les deixés cavalcar amb la seva caravana.


powered by ODEO

Wael Kakish of Zaman


Així van arribar al Sàhara. A la posta de sol, van apartar-se de la caravana, amb la tetera, la safata i els tres vasos, i van anar a cercar la duna més alta per prendre-hi el te, amb tot el desert als seus peus. Caminaren molt fins arribar al cim de la duna que creien que era la més alta, i quan ja preparaven el te, Outka va dir: 'allà veig una duna més alta'. I van tornar a caminar una bona estona fins arribar-hi. Quan creien que podien beure el te a la duna més alta, Mimouna va dir: 'veig una duna encara més alta. Segur que es pot veure fins In Salah des d'allà'. I van recollir-ho tot, i es van dirigir a la duna que Mimouna creia que era la més alta. Però un cop allà, Aicha va dir: 'mireu, allà hi ha la duna més alta. Segur que es pot veure fins Tamanrasset, on viu el targui'.


El sol es va aixecar, i elles continuaven caminant. Al migdia tenien moltíssima calor. Però van arribar al peu de la duna, i pujaren, i pujaren. Ja al cim, estaven tan cansades que van voler descansar abans de fer el te; però primer van treure la tetera, la safata i els vasos. I van quedar adormides...

Dies després passà una caravana, i un home va veure quelcom al cim de la duna més alta que hi havia allà. I quan va pujar per veure què era, va trobar Outka, Mimouna i Aicha. Estaven ajagudes, com si dormissin encara, i els tres vasos de te estaven plens de sorra. Així fou com les tres germanes van prendre el te al Sahara.


Aquesta és una adaptació del conte que un personatge explica a la novel·la El Cel Protector de Paul Bowles. Un conte que s'ha fet famós perquè va inspirar la cançó Tea in the Sahara, de The Police. De tota manera, aquest post el va inspirar la lectura d'aquest relat en el jardí d'un hotel de Marrackech, on m'hi vaig sentir com a casa.



La resposta està a la pantalla

Què és un bloc?

Què es va fer el diumenge?

Escriviu "Un bloc es" o "El diumenge es", doneu a 'start' i espereu a que l'ordinador us contesti.



Google talk
a
Google Hack
by
Douwe Osinga

Per curiosat, poseu ara 'Un blog es'.

En anglès surten respostes més interessants. Proveu posant 'A good programmer is', 'She wants' o 'she loves'