m'he girat al mar de cara
que brillava com cristall
Allà a les llunyanies de la mar
s'aixecava la lluna solitària (...)
i la terra enfosquint-se a poc a poc
sense veu, sense vent i sense gales,
semblava submergir-se en el no-res
davant el cel i el mar il·luminant-se
Un himne sense mots, acompassat,
li cantaven les ones a la platja
I una vista de l'altra banda del mar
Camí de Calella de Palafrugell a Palamós
Fotografies de Joan Antoni Recio. Els versos són de Joan Maragall
3 comentaris:
Jo també vaig fer aquest camí de ronda fa poc i és preciós, però al costat del de S'Agaró....
No has fet les fotos ni has escrit el text... les muses estan de vacances? o és senzillament el post de la mandra?
Què bonic és l'Empordanet! Mira, m'has donat una idea: ara mateix me n'hi vaig! :)
Hola Helena
No és ben bé un post de la mandra. La feina que em va donar trobar els fragments de poemes de Maragall que van inspirar la música de Toldrà. Ai, S'Agaró,.. preciós, un dels meus paisatges preferits i un record inesborrable.
Ferran: doncs posa't la música de Toldrà, on les notes tenen aire, i inspira't amb aquesta llum tan especial de desembre.
Publica un comentari a l'entrada