diumenge, 22 de novembre del 2009

Not even the rain...

Soroll de fressa.  Temps que passa i canvia les coses. Les coses canvien però ens deixen tan frescos com abans. Potser més rejovenits, i amb sensació de que tot ha valgut la pena. Un vespre amb Rachmaninov, una música de banda sonora. Banda sonora que fa molts anys pensava que era per a les pel·lícules dels altres. Però no, ho ha estat de la meva, i ho és encara.



El goig de viure bandes sonores com viure els diàlegs de pel·lícules, escoltant les paraules que sempre hem volgut sentir. Paraules i música realment per a nosaltres.  Música, vida, vida mandrosa de dissabte i diumenge, vida feliç.


2 comentaris:

Helena ha dit...

Gràcies Quim......

http://www.youtube.com/watch?v=fDZw8cl-NM0

Helena ha dit...

Ah per cert.... és rejOvenit, amb O.
Bona nit ;)