Quan anava a estudiar a la universitat, parlo d'uns temps previs a l'aparició dels CDs, solia cantar fonèticament cançons dels meus discos. A l'anada cantava la cara A i a la tornada cantava la cara B. Recordo especialment haver cantat el Long and Winding Road dels Beatles mirant els núvols daurats que cobrien un sol acabat de sortir. No era d'estranyar que la inserció simfònica de les cordes en aquesta cançó (min. 02.26-02.40) sorgís com la banda sonora d'aquest moment estelar d'un banc de núvols. Un moment que bocabadava un jove que sabia tan poc de música com per quedar fascinat per la barreja de música simfònica i pop.
Passats els anys, i després d'haver caminat per alguns camins tortuosos, afortunadament no gaire llargs, aquí estem amb una versió del Long and Winding Road del mateix McCartney sense violins, ni flors ni violes, ni cor celestial. Música més simple i més despullada. M'agrada, i pot ser una banda sonora ideal per un passeig repetidament planejat, sempre postposat per circumstàncies de causa major, per la platja un diumenge al matí
Passats els anys, i després d'haver caminat per alguns camins tortuosos, afortunadament no gaire llargs, aquí estem amb una versió del Long and Winding Road del mateix McCartney sense violins, ni flors ni violes, ni cor celestial. Música més simple i més despullada. M'agrada, i pot ser una banda sonora ideal per un passeig repetidament planejat, sempre postposat per circumstàncies de causa major, per la platja un diumenge al matí
P.S: Ara només demano que no la versionin en català
7 comentaris:
Si no és que ja l'han versionada, segur que a la propera Marató de la Tele3 (que deia la meva àvia) t'aixafen la guitarra. Però tens raó a mi tampoc no m'agraden gens com es destrueixen les cançons (les bones, és clar) traduint-les, ja que difícilment tenen la mateixa musicalitat ni sonen igual de bé.
Bon diumenge!
Quan una canço ja és bella de per sí, és un sacrilegi tocar-la. Escoltar una de les meves favorites com és fly me to the moon versionada pel Cris Juanico me pone los pelos como escarpias.
De la meva época d'institut recordo haver fet "campana" el dia que van matar Lennon, per anar a comprar el seu darrer single "starting over".
Molt a pesar teu, em quedo amb la versió sinfònica del The long and winding road, una peça que m'encanta.
Per cert, t'hauré de cobrar el copyright. Millor ho faig en espècies. Un altre sopar en aquell lloc tan..... de Sant Pol, will do?.
Petons
Helenna
Gràcies, nur. Quan tenia catorze anys cantava amb la meva germana una versió en català del The House of the Rising Sun, que comparat amb les versions catalanitzades d'ABBA i altres que feien a Tele 3, en un programa de la Nina, era glòria.
Helenna: el vola'm a sa lluna del Joanico és realment infame. I no diguem el seu 'No em trec Georgia de ses cap' (Georgia on my mind). M'estimo més en Tomeu Penya ballant amb al·lotes i anant amb 'jo a dormir' i el seu country mallorquí
Per cert, cobra copyright amb espècies, amb pomada, i un altre sopar a Sant Pol quina hora és. Un petó.
M'agrada molt més la segona versió, sense cap dubte. Cada vegada que es parla dels Beatles no puc evitar de recordar un de la colla de joventut (que, per cert, ja és mort pobret) que quan cantava aquella cançó del "Submarino amarillo" en lloc de dir "amarillo es" deia: "Submarino es, submarino es..." i es quedava tan ample.
Com el pobre amic del Josep, jo també deia submarino en lloc de amarillo, de fet sóc una negada per les tornades de les cançons, mai les encerto. Dels Beatles, l'única que vaig aconsseguir aprendre'm de memòria va ser Imagine del Lennon, per allò dels fill in the blanks. Petonets de café.
Ahh, passeig per la platja... diumenge al matí, aquesta vegada sí, diossss.
Helenna i Josep: em podeu apuntar al club dels que cantaven 'submarino es'. Per cert, Helenna, un dia escriuré un article sobre la causa de que tu i jo, quan cantem una cançó, no recordem les mateixes frases. O sigui que si comencem dient 'Y no me sonrojo si te digo que te quiero' continuem dient 'naranana, naranana, naranana, naranana' i després els dos 'porque tú eres la más bella', naranana, naranana 'que yo vi en el firmamentooo'
Ah, i odio Imagine del Lennon.
Glups!, mai havia escoltat "Long & winding road". Calia que ho reconegués públicament? Potser no, però volia saludar-te i, ves, aprofitant l'avinentesa...
Ah!, per suposat, cançons versionades en llengües foranes... nein, danke!
Salut, Quim.
Publica un comentari a l'entrada