diumenge, 29 de juliol del 2007

Diumenjada a l'agost

Per problemes d'agendes no s'ha pogut diumenjar a finals de juliol però la proposta queda en peu per aquest agost. Ja sé que és un mes complicat per reunir la gent perquè està de vacances però també és possible fer una altra trobada amb els que no han pogut venir. Jo proposo fer la diumenjada un d'aquests dies:

11 d'agost o 18 d'agost.

Ja sé que és dissabte, però ens sortim de l'establert.

Envieu-me missatges a aquí per dir-me el dia que us aniria millor.

Ai, i avui és una tarda casta (diva, eh?)

dimecres, 25 de juliol del 2007

Per la Betty

En el seu gran dia pels seus ulls que parlen






diumenge, 24 de juny del 2007

Final de temporada

Diumenja'm ha estat un lloc pensat per fer agradable una estona de diumenge davant de l'ordinador. Malgrat aquest estiu jo hauré de donar-li bastant a la tecla, crec que els diumenges estivals no són per estar davant de la pantalla i llegir la gent, sinó per escoltar-la, parlar amb ella i compartir estones a l'aire lliure. Per això, com que la raó de ser del Diumenja'm no lliga bé amb el que, per a mi, haurien de ser les tardes dominicals estiuenques, aquest bloc romandrà tancat aquest estiu. Potser el torno a obrir el setembre, qui sap. Ja veurem.

Us agraeixo moltíssim l'interès i la fidelitat que heu demostrat, llegint els meus posts, escrivint comentaris, fent-los per telèfon, parlant davant d'unes patates braves, o a l'interior d'un cotxe en un pàrquing, escoltant extasiats la Dessay. Sobretot estic molt agraït als que heu contribuït amb espontaneïtat i bon humor a que el Diumenja'm no s'hagi acabat en el fons de pantalla sinó que s'hagi obert a l'exterior. Fora del bloc he compartit amb alguns de vosaltres els meus gustos i passions musicals, hem parlat d'altres coses de la vida i hem fet amistats. Us he conegut, he après moltes coses i m'he adonat d'unes altres molt importants. Gràcies.

Com que un ha de ser coherent sempre i quan un ho vulgui ser, i com que he dit que els diumenges estivals estan per gaudir-los a l'aire lliure, proposo una trobada on es facin les dues coses implícites en l'art de diumenjar: passar el diumenge i menjar. Proposo fer-ho en una població del Maresme a partir de la segona quinzena de juliol ja que del 30 d'aquest mes fins al 14 estaré de vacances al Marroc. En tot cas, podem concretar escrivint-nos per mail (la meva adreça és qimore@gmail.com), per Google Calendar, o per una altra via.

En el post següent us deixo algunes gravacions relatives als adéus (és perquè no digueu que aquesta setmana no m'ho he currat).

Fins aviat!!!!

És l'hora dels adéus

Adéu al passat (Madama Butterfly)

En Pinkerton acomiadant-se del niu d'amor que va compartir amb la Butterfly.

'Leb wohl, leb wohl auf Wiedersehen" (La Flauta Màgica)

Un adéu que inicia el camí de la vida, la sabiesa i l'alegria. Per la S*******, que el diumenge va tornar a néixer :)


Adéu i bona nit (Final de la Walkíria)
Comiat del déu/pare Wotan (Hans Hotter) a la seva filla Brunhilde. Per la seva voluntat, la valquíria estarà dormida fins que un heroi travessi el foc màgic que la rodeja i la desperti. Llavors, deixarà de ser inmortal i estimarà com una dona.


Tres adéus (In the Mood for Love)
Un adéu de comprar, un adéu que no es veu i un adéu contingut. Un amor que han d'amagar a tothom, inclosos ells mateixos



Adéu ensucrat (Old Lang Syne)

Ho sento Na. No he pogut evitar-ho :)



Adéu.

diumenge, 17 de juny del 2007

Barbers

Barbers reals

L'habilitat i el control fent anar unes tisores, no importa que l'objecte estigui en constant moviment



Mou les mans com un director d'orquestra. Quina manera d'aixecar el dit petit. I el client, com tothom, tanca els ulls. No s'hi pot fer res. Moment de recolliment i pau a les mans d'un altre.



Barbers des/estressants

Jo vull que en Jesús (el meu barber) em faci això...




Barber d'estudi

... i un somriure a partir d'1.25 que voldria veure cada dia




Barbers virtuals (indispensable posar-vos els cascos)



De barbiere a barber




De barber a Barber


L'adagio per a cordes de Samuel Barber amb imatges d'Escòcia. Els espais s'han obert de bat a bat. Respireu fons

diumenge, 10 de juny del 2007

Vals del minut

En un minut es pot perdre una lliga,
i podem escoltar les notes
d'unes mans invisibles.


S'intueix l'estiu

El dijous vaig travessar corrents el parc del Clot perquè vaig veure uns nens ajupits encenent petardos. Abans d'ahir vaig interrompre la meva caminada Llavaneres-Arenys per la platja per a degustar una clara fresquíssima (a Canet se'n diu 'un shandy') amb unes patates Alfonso Torres a l'ombra d'un xiringuito (ai, no me'n recordo de com es deia en català). Ahir em vaig allargardaixar a la platja i vaig desafiar les meduses. I és que arriba l'estiu. És moment per al On the Beach del Chris Rea, la meva banda sonora mentre preparava aquells miracolosos exàmens de suficiència que em van permetre aprovar en una setmana les quatre o cinc assignatures que arrossegava durant tot el segon de BUP. Gràcies a aquests exàmens podia quedar ben net en una setmana, sense tenir res per setembre. Això sí que era possible; en canvi, trobar-te la noia del vídeo sota la dutxa d'un pati blanc ja era- i és- més difícil