Diumencasoris

Per celebrar que el post anterior va batre el rècord de comentaris del Diumenja'm presento unes estones 'nupcials'. La primera, com no, la marxa nupcial de Lohengrin però amb un element diferent: l'arpa celta. No us perdeu els elements decoratius que es veuen al fons.



No hi pot faltar la marxa nupcial de Mendelssohn; aquí interpretada per Arcadi Volodos. Jo crec que el pianista hi posa massa passió perquè, per les cares que posa la noia que està amb ell, em fa l'efecte que és massa soroll per ella.



I, és clar, les Noces de Fígaro. He posat el començament, amb en Fígaro (Ferruccio Furlanetto) pensant en el desenllaç del dia nupcial (Susanna i ell al llit). I, en realitat, tot just comença un dia bastant atrafegat per evitar que el desenllaç sigui que la Susanna (Dawn Upshaw) hagi de passar la nit al llit del seu senyor, el comte d'Almaviva. Una escena genial del libretto de Da Ponte, ben provocadora i amb un recurs teatral subtilíssim: simplement uns números en italià (cinque, dieci, venti, trenta...) evoquen el desitjat encontre sexual amb la Susanna. Genial.



Per cert Anna, aquí tens un regalet. El mateix duet interpretat per Bryn Terfel i la teva admirada Cecilia Bartoli.

Catedrals i cervicals

Abans d'ahir, de camí cap al Born per fer un tast de sidra i montaditos, vam passar per Santa Maria del Mar. Davant de la portalada hi havia una cua de gent que em va semblar que estava esperant entrar-hi per a un concert. Ahir vaig saber que feien cua per escoltar a la catedral el Rèquiem de Mozart; un any més una corrua de gent de totes les edats, origen, condició i vestuari esperava emocionar-se amb el Lacrimosa.

Santa Maria del Mar ha tingut sempre una significació especial. No explicaré el perquè m'agrada ja que segurament repetiré el que molts han dit sobre aquesta catedral i que segurament ja sabeu. Sí que penso que la meva fascinació per aquest edifici es deu bastant al fet de que sovint estigui tancat quan hi passo pel davant. Sento l'atracció i el misteri de qualsevol lloc inaccessible però que saps que és bonic. Si alguna vegada he hagut de fer de cicerone per Barcelona, anem a Sta Maria del Mar amb la incertesa de si la trobarem oberta, una incertesa semblant a la que tenen els turistes que van al Cap Nord i no saben si veuran el sol de mitja nit lliure de núvols o boira. Quan hem tingut la sort de poder entrar a la catedral, potser serà que ja anem predisposats a gaudir d'un espai car de veure i que és per mi tan especial, però el cas és que ha sigut l'escenari de moments molt bonics i inoblidables, com l'emocionant Requiem de Mozart de l'any passat.

Bé, aquí teniu un video exclusiu de l'interior de Santa Maria del Mar. No sé què hi pinta la banda sonora d'El Senyor dels Anells però realment, el càmara testifica ben bé que mirar amb deteniment l'interior de les catedrals va malament per les cervicals.



Per cert, ja que hem parlat de concerts a catedrals, imprescindible el DVD amb la 2ª simfonia de Mahler- Ressurrecció- interpretada per l'Orquestra Simfònica de Londres, dirigida per Leonard Bernstein, amb una Janet Baker esplèndida com sempre (emotiva com la Kathleen Ferrier a la versió d'Otto Klemperer). La gravació és d'un concert a la catedral romànica anglesa d'Ely l'any 1973. Sobretot no us perdeu la transició al moment coral de l'últim moviment: la inserció d'imatges de la catedral dóna a la gravació una intensitat dramàtica i estètica impressionants. Tot un plaer, i una experiència quasi mística (em fa vergonya i tot dir lo de 'mística') que està al vostre abast ja que està als quioscos. El DVD pertany a la col·lecció Deutsche Grammophon DVD Collection.

... y es que estamos tan a gustito...

A Jerez, la M**** i jo vam sentir al Museo del Tiempo l'efecte relaxant que produeix el tic-tac de més de 200 rellotges palpitant entorn nostre. Una experiència que us recomano fervorosament si un dia visiteu Jerez. Resulta que els rellotges del museu havien estat propietat del Ruíz Mateos però li varen expropiar. Això és el que ens va dir en Juanma, el recepcionista de l'hotel que el dia que tenia lliure ens va fer de guia improvisat per Chipiona, Sanlúcar de Barrameda, Rota, Puerto de Santa María i Cádiz. Menys mal que ens ho va dir un cop ja havíem vist els rellotges francesos del primer i segon imperi, amb els seus motius alegòrics de Cupid, Atenea, o escenes de la Ilíada; i els rellotges anglesos esquelet, els quals estaven desventrats, deixant al descobert la seva maquinària.

Molt millor haver passejat pel palauet del museu, amb el pas envellutat del cant de cigarra del temps, sense haver reproduït en la memòria el que te pego leche. Ni tampoc haver experimentant l'angoixa del pas del temps que solen emfatitzar muntatges visuals sobre rellotges.

Al contrari, quan a dos quarts de set van cantar els rellotges com a l'inici del Time de Pink Floyd, vam despertar del nostre ensimismament, tal com si emergíssim d'una piscina coberta de minuts i segons d'argent viu, i vam sentir que havíem entrat en una dimensió més màgica i musical.

time pink floyd
Uploaded by hyrondel

Ai, i és que el temps a la ciutat daurada i violeta de Jerez al capvespre és com el brodat fet de notes minúscules que pincen les busques dels rellotges del museu. El temps flueix sense agoviar. A Jerez tenir pressa té tan poc sentit com dedicar temps a escoltar la Novena Simfonia i estar impacient per escoltar el final. Això sorprèn i s'agraeix. Ha estat la primera vegada que m'he trobat que si la ponència al congrés s'hagués allargat uns vint minuts o una mitja hora més no hauria passat res. Y es que estamos tan a gustito... Aquest matí m'he adonat que el segon moviment de la simfonia 40 de Mozart em provoca una sensació molt semblant. Aquí teniu una interpretació d'aquest moviment de la Filarmònica de Viena, amb el Nikolaus Harnoncourt.

Aquí Hay Tomate Tour

Dimarts que ve anirem la M******, una companya de feina, i jo a Jerez de la Frontera per participar en un congrés. Mirant a Google Maps llocs que podríem visitar durant la tarda lliure del divendres (tot i que amb això dels congressos, un cop has fet la teva presentació pots gestionar el teu temps en funció de l'interès que desperten les altres ponències), he descobert que són accessibles dos llocs molt importants per a un seguidor de l'Aquí Hay Tomate com jo.

Per un cantó, està la població de Prado del Rey (a 25 km d'Ubrique i a 56 km de Jerez), lloc d'interès turístic per la finca Ambiciones del Jesulín de Ubrique i de la seva dona María José Campanario, també coneguda com la Campa.


Per un altre cantó, està molt a prop la població de Chipiona, ciutat natal de la Rocío Jurado on també hi descansen les seves restes mortals.

Ara frisso per poder-me fer una foto a l'entrada de la finca Ambiciones, però la cosa està complicada. La M***** no és molt aficionada als temes del cor; de fet potser va ser l'única dona de la península que no sabia qui era la Carmina Ordóñez el dia que aquesta insigne 'reina de cors' va morir. Ella ja m'ha dit que puc aprofitar la tarda lliure per anar per les meves i visitar 'aquestes coses que a tu tant t'agraden'. Però ja us vaig dir que quan viatjo no porto càmara per la qual cosa, per tenir una foto on surti jo a l'entrada d'Ambiciones, la M***** m'hauria d'acompanyar amb la seva càmara digital. Segur que allà hi trobaria un grup d'Insersos de visita que em farien la foto però, és clar, que sàpiguen com enviar-me-la per mail ja és una altra història. Ja us explicaré si al final convenço la M***** que m'acompanyi. Potser m'ajuda aquest vídeo ensenyant les excel·lències d'Ubrique.

També hi ha aquest vídeo que mostra les seves riqueses arqueològiques (aprecieu els aires celtes de la sintonia que m'han fet pensar per un moment que Ubrique estava a Galícia i no a Andalusia). Possiblement després de veure aquests vídeos arribem a un acord: ella em fa la foto a Ambiciones a canvi de 'patir' una visita a l'antiga ciutat romana d'Ocuri (què hi farem! Potser Currupipi era el barri residencial de centurions d'aquesta cituat, vés a saber)

Per cert, m'ha decebut no trobar al YouTube cap video del Jesulín cantant la cançó que li van composar: el 'toa, toa, toa'. Hi ha censura al YouTube? És que no em puc creure que aquest video no hi sigui penjat. Assumint que no hi ha censura, crec que és un tema de reflexió que en un medi com aquest, on priva sobretot la llibertat de posar continguts en un àmbit planetari, ningú no s'hagi preocupat de penjar aquest document, que ja és històric.

reacTable

Del post anterior potser penseu: 'ai, el Quim. Tan bon nano que semblava i ara resulta que li agrada el Aquí hay Tomate'. Per compensar un post de contingut tan frívol, us recomano una entrevista a Sergi Jordà, publicada a la revista digital Mosaic. Sergi Jordà és el creador, entre altres membres del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, del reacTable. Com es diu en la presentació de l'entrevista, el reacTable

... es un instrumento musical electrónico dotado de una interfaz tangible basada en una mesa, e inspirado en los sintetizadores modulares de los años sesenta. Es un instrumento esencialmente multiusuario, que permite que un número variable de personas compartan su control, moviendo y acariciando objetos en una mesa luminosa. Las posiciones y orientaciones de estos objetos, así como las relaciones entre ellos, permiten crear complejas y dinámicas topologías sonoras con objetos generadores de sonido, filtros, osciladores de baja frecuencia, moduladores, etc. Además, las redes sonoras resultantes se visualizan permanentemente sobre la superficie de la mesa, describiendo en cada instante la actividad musical. Esto invita a los usuarios a mirar y escuchar a la vez, a tocar y a toquetear, a experimentar, y ayuda a entender el funcionamiento del instrumento.

Potser és millor veure'l com el fan anar per saber ben bé què és



Aquest és l'enllaç a l'entrevista

http://mosaic.uoc.edu/entrevistas/sjorda0207.html

Música mecanogràfica

De tant en tant contemplo com en J******, un company de feina, escriu un document o el codi d'un programa a l'ordinador. Ho fa amb els cascos posats i polsa les tecles amb totes dues mans de la mateixa manera que ho faria un pianista si toqués una peça al piano. Per la manera de moure el cap, com s'inclina cap endavant deixant que dos dits polsin fins al fons dues tecles, la cantarella silenciosa que els seus llavis delaten, i les celles elevades cada dos per tres, és obvi que està simulant la interpretació al piano de la música que està escoltant.

Quan li vaig preguntar un dia per la música que escoltava mentre escrivia, em va contestar que li anava molt bé escriure al ritme de qualsevol peça de Bach interpretada al piano. Que gaudia deixant anar les lletres per la pantalla de l'ordinador, una a una, com si fossin notes emitides des dels seus dits. I, segons em va dir, la música de Bach al piano és molt mecanogràfica i que Glenn Gould és el pianista més mecanògraf de tots. Jo li vaig preguntar si les peces de Bach necessàriament havien de ser interpretades al piano, si amb clavicordi no era el mateix. No, no és el mateix- em va dir com si li proposés una bajanada-. Les notes d'una peça de Bach al clavicordi no em surten dels dits, sinó que les sento moure's i dispersar-se en el meu cap com abelles rabioses.

Aquesta setmana he escrit textos polsant les tecles del meu ordinador com si estigués interpretant la música que escoltava pels altaveus- Bach interpretat al piano, per suposat. Us presento el resultat del text que he escrit tot deixant-me portar per la interpretació de Glenn Gould de la Invenció número 10 de Bach durant deu segons. Podeu escoltar la música mentre llegiu el text i us convido a fer el mateix exercici. Sigueu uns Glenn Goulds interpretant Bach amb un editor de textos al teclat dels vostres PCs o Macs (portàtils o no).

Bach, Johann Sebastian - Invention No. 10 in G Major (BWV 781) Glenn Gould



Result de l'exercici:

Pu pu puuulll sas Pu pu puuuuulll sas Inicio nicio nicioy y eje cutar cutar Pul pul sas En pul sas En ter y en la ven yen la ven tana de MS -DOS

També podeu intentar interpretar aquestes dues peces bachianes per piano escrivint un text, i comprovar si Murray Perahia i Martha Argerich són tan mecanògrafs com Glenn Gould (jo crec que no). Si no us convenç aquest exercici, escolteu i gaudiu simplement de les interpretacions.

Suite anglesa n. 3 2n mov (Murray Perahia)



Partita nº 2 in C Minor BWV 826. Andante (Martha Argerich)

Pàgina web del senyor Rafael Taibo

El senyor Taibo ha tingut l'amabilitat de remetre'm a la seva pàgina web. L'he adjuntat a la llista d'enllaços relacionats.