Abans d'ahir vaig veure la llastimosa visió d'uns pares amb els seus fills a l'estació de Plaça Catalunya dels Ferrocarrils Catalans. Les escales que baixen a l'andana atapaïda de nens i els papás acomiadant-se d'ells fent-los petonets a la boca a través d'una reixa que separa l'entrada de l'accés a les andanes. Amb els dits agafats a la reixa, o ben estesos, buscant el contacte amb el seu fill a l'altre cantó, s'acomiadaven com si els menuts anessin a un camp de concentració, i només anaven al cole.
Unes hores després, unes estudiants van agafar els Ferrocarrils a Avda Tibidabo. De manera molt frívola i alegre parlaven dels professors i de les seves hores de tutoria. Les noies anaven repassant els professors als quals elles, per precaució, havien demanat deixar la porta del despatx oberta. M'imagino el moment en què al professor entomava aquesta petició, i s'adonava de que corria una veu calumniosa segons la qual ell volia aprofitar les tutories per consumar els seus desitjos libidinosos. Possiblement, després, a la cafeteria, va haver de sentir als seus col·legues parlant dels seus alumnes com els seus 'nens'.
3 comentaris:
per un moment m'ha recordat el converses del tren! bons vídeos, Quim, i bona setmana! :)
Tema delicat sens dubte, però va adherit a la professió. Cal molta prudència i ètica, no sols entre els professors, sino entre qualsevol professional. Estic pensant en metges i personal sanitari... potser encara més delicat el tema.
Realment has d'anar "altanto" en aquests afers.Recordo que quan visitaba a l'ambulatori de l'ICS, on hi venia gent de tota mena i condició, agraïa que hi hagués sempre a dintre el despatx una infermera.
M'he quedat amb les ganes de veure el contingut del segon vídeo, no hi he pogut entrar.
Publica un comentari a l'entrada