Gust a fum

A aquest whisky no se li posa gel. No ho facis, perquè beure'l amb gel és com escoltar la novena per telèfon.  El groc líquid es va anar adaptant al vidre, i seguint les indicacions del mestre, vaig crear un pla inclinat transparent per a que la llum liquada d'un capvespre escocès s'anés aproximant al meu nas. La part interior del meu apèndix va rebre la seva olor com fum de llenya cremada en un pàram fred. L'aroma es materialitzava amb paraules com turf, i a la meva llengua es convertia en petites flames, o millor dit, en un paisatge ondulant, amb finestres ataronjades per les espurnes de les llars de foc, disperses  enmig de la foscor, de contorns blavosos i hivernal.

El líquid es va anar precipitant lentament per la meva gola, com un magma suau i acaronador. El meu crani es va convertír de sobte en una sala plena de fum d'una foguera apagada.  Una sensació d'irrealitat domèstica, sense estar a la casa enyorada, tant o més irreal. Amb cada glop olorava i assaboria a la vegada el gust del fum.



En Christy Moore, per a mi un equivalent proper a en Raimon (però amb més sentit de l'humor), cantant Smoke and Strong Whiskey. Fa esment als pares, mares, marits i mullers, fills i filles que beuen tots al mateix pub; cosa que em va cridar l'atenció la primera vegada que vaig estar a Dublín



I jo tinc d'escocès com aquest húngars d'irlandesos, però m'agrada el vídeo. Què hi farem! M'agrada començar un diumenge així