Dia d'iPod a mig volum

Hi ha matins amb poc trànsit al carrer. Per això pots posar l'iPod a mig volum perquè el soroll dels cotxes no ofega la música. Un d'aquests matins és el del dia de reis. Com cada any, aquest sis de gener vaig anar de casa meva a la de la meva germana a Barcelona amb música a les orelles. Amb una bossa a la mà, que no portava cap regal per a ningú, vaig anar passant pel costat d'oncles i tietes que portaven el seu paquet de regals per als nebots. Alguns solitaris com jo portaven un tortell, un confit que tampoc estava a la meva bossa.

M'agrada seure al costat de la finestra d'un vagó més buit, i veure com passa ràpida la platja però el mar no, amb el seu reflex del sol enlluernador que resta immòbil. La llum hivernal a la costa, i la música de cambra de Mozart a les orelles (també a l'estómac, on diuen reposen els sentiments). La bossa? Ah, la bossa de plàstic a la falda, no fós cas que me la deixés al tren. Ara bé, de fet, si me l'hagués deixat no crec que hagués estat cap drama.



Meravellosa interpretació de la no menys meravellosa i misteriosa Gran Partita, per part de l'Academy of St Martin in the Fields, dirigida per Neville Marriner.