El dia 10 d'aquest mes el Diumenja'm va fer tres anys. Una amiga meva em va dir una cosa que m'ha animat a continuar fent posts. Em va dir que els blocs ens permeteran saber l'impacte del temps històric en les nostres vides íntimes. Quan ella deia temps històric, volia dir el temps que s'evocarà d'aquí uns deu o vint anys. Espero que d'aquí uns anys, aconteixements com la victòria d'Obama, les primeres consultes per la independència, el 6 a 2 del Barça al Real Madrid, i altres moments històrics, els pugui reviure a través del Diumenja'm. I no tan sols que els revisqui jo sinó que els revisqueu vosaltres. sobretot amb la música que vaig triant com a banda sonora. Per als aconteixements de caire més personal, permeteu-me que descodifiqui els posts i treigui les coses que es diuen entre línies, si a vosaltres no us sap greu.
Vosaltres... a qui em referiré amb aquest pronom d'aquí a un any, o d'aquí sis mesos? El vosaltres del 10 de desembre del 2006 s'ha ampliat. El pronom s'ha anat dilatant i encongint durant aquests tres anys, com ho ha fet la meva panxa... Gràcies al bloc he conegut gent, i m'he enriquit amb la seva coneixença, i també hi ha hagut baixes, com és ben natural. Alguns amics i més que amics deixen el seu comentari, altres amics i més que amics no dieuen res, però hi són; també hi ha desconeguts que llegeixen i fins i tot el recomanen (o no). A vosaltres, que formeu un grup tan elàstic com ho és el repartiment de l'obra d'una vida, us dono les gràcies per seguir aquest bloc tan pretenciós i humil com ho pot ser qualsevol altre.
Us espero el diumenge que ve, encetant un nou any.
8 comentaris:
Tres anys, Quim... deu n'hi do. Curiosament vem coincidir en l'època de naixement dels nostres blogs: el Quina Mandra també va venir al món ara fa tres anys, no sé si el recordes; crec que ens vem conèixer força en els començaments de les nostres respectives activitats blocàires...
Els blogs són com una mena de diari personal, però públic, oi? Sí, podem mirar enrere i buscar-nos a nosaltres mateixos com èrem, com pensàvem...
Celebro que tots dos ens animem a continuar, malgrat els moments de dubtes!
Ens seguim llegint...
Acabe de descobrir-te, just avui en una data carismàtica, 3 anys d'existència, i 200 posts per anar fent construint una història personal.
Evidentment el que aqui ens vas deixant conformarà un recorregut per la vida, la teva, la nostra, la de tots una mica...un mirall on poder fer memòria del que viviem, de com ho viviem, i de com ens ha influenciat o tan sols va passar sense fer soroll.
I tot vist a través de la música.
Em considere terriblement ignorant en aquest tema, però si m'ho permets aniré poc a poc aprenent a través de la lectura i l'audició de tots els tresors que has anant acumulant aqui durant estos tres anys.
Felicitats Quim, i no deixes de diumenja'r...
Des del Sud una abraçada
Tres anys??? Que ràpid que passen, oi?... Moltes felicitats!!
Per molts anys, o per molts posts! ;-)
Aquí continuarem seguin-te!
Hola,
Perdoneu que no us hagi contestat. He estat una setmana malaltó, i aïllat d'Internet (una cura de Xarxa que em convenia una mica).
Ferran: recordo molt bé el Quina Mandra, i tant! Tot un pou de reflexió, igual que ho és ara el Veritate... Això sí, em va agradar especialment el teu Berlin Chronicles. Així, en la línia dels cronistes de l'Europa viva i dinàmica dels grans clàssics, però parlant del dia a dia. I és clar, si feies de cronista berlinès, això ja és el màxim. Doncs això, Ferran. Força i endavant també amb el teu bloc.
Anònim: celebro que hagis arribat aquí, que vagi arribant gent nova quan el bloc ja porta tres anys. Nunca es tarde, diuen. Així que benvingut (o benvinguda) Jo també em considero un ignorant en moltes coses. Amb la música potser no ho sóc terriblement, però encara hi ha molta cosa per aprendre. Espero que t'interessi continuar en la descoberta de músiques que fan més agradable la vida. Músiques que jo vaig descobrir fa anys, o fa uns dies :)
Sara Maria: gràcies. Els teu deliciós bloc si fa no fa deu tenir els mateixos anys, no? Una abraçada
DoomMaster: gràcies també. Ens coneixem de potser fa més anys, ja en aquell bloc ferroviari, tan diferent d'aquest. Sort també amb el teu bloc que té una gran trajectòria, amb les teves fotos tan bones. Una abraçada
Una de les baixes, que s'ha tornat a donar d'alta, ara en silenci, et felicita per aquests 3 anys.
Que en siguin molts més!
Perdona Quim, no em vaig presentar l'altre dia: Vicent Guillém de L'Alcoià. Segur que passejaré més d'una vegada pel teu blog, perquè és un referent musical per passar no sols diumenges, sino totes aquelles estones en que volem que la música ens faci la vida més agradable.
Salutacions des del Sud
Jo que quasi ja no m'hi dedico a això del blog, al menys, no com abans, prenc nota de la teva vocació continuista a veure si m'encomano una mica.
Cuida't amic Quim que això de l'asma és molt desagradable... què t'he d'explicar
Publica un comentari a l'entrada