M'agradaria començar la nova temporada amb una música ja sentida: les variacions Goldberg de Bach. Però m'interessa especialment que escolteu la interpretació de Glenn Gould i la del pianista Alexis Weissenberg. Aquesta última interpretació podria servir com a il·lustració del meu canvi respecte a com era jo quan vaig escriure el post dedicat a les variacions de Gould, fa uns anys.
Passades unes proves de vida, és evident que el canvi en mi s'ha produit, encara que no tan radical com el de Weissenberg, el qual es va salvar de la mort en un camp de concentració perquè un guardià, que li agradava com tocava l'acordió, el va fer pujar amb la seva mare a un tren cap a Estanbul*.
Les variacions de Gould que vaig posar en aquell post del desembre de 2006
Passades unes proves de vida, és evident que el canvi en mi s'ha produit, encara que no tan radical com el de Weissenberg, el qual es va salvar de la mort en un camp de concentració perquè un guardià, que li agradava com tocava l'acordió, el va fer pujar amb la seva mare a un tren cap a Estanbul*.
Crec que les dues interpretacions són un bon tema per al canvi de temporada. Compareu-les i em dieu què us semblen.
*Segons els seus biògrafs, el guardià va deixar caure l'acordió de Weissenberg per la finestra del compartiment del tren mentre aquest arrancava.
7 comentaris:
Weissenberg... per variar (a Gould ja el tinc sentit, des d'aquella primavera a Berlin... ;)
Un dia escaïent, per posar música al piano...
Willkommen zurück, Quim!
Jo em quedo amb Gould, més pausat i tranquil...
M'agrada molt la nova imatge del blog, els colors clars li donen un aire molt fresc, gairebé tant fresc com el que sentirem cada dia en sortir de casa pel matí ara que la tardor ja s'ha instal.lat.
Molt bon inici de temporada Quim, al blog, a la feina i a la vida que comença de nou..., petons!
Ferran: sí, ja va arribant la tardor i en dies així, la malenconia de les Goldberg va com un guant.
Helenna: m'alegro de que t'agradi el disseny del blog. Nous colors i una nova vida (gràcies a Déu) que comença demà. Gràcies pel teu soport i paciència durant tot aquest temps
Petons
Hi ha coses com aquestes que no s'han d'agraïr. Es fan amb el cor i
sense demanar res a canvi.
Per aixó jo no et dono les gràcies, però ja saps el que penso.
Petons per a tu també Quim.
By the way... encara no has tret això de comprovació de paraules??????
D'acord, Helenna. Jo penso el mateix: les gràcies no es dónen però també m'agrada reconèixer les coses.
Em sembla que ja s'ha arreglat això de la comprovació de paraules.
Un petó again :)
Arribar de vacances i poder-te llegir de nou, i amb les variacions Golberg!! Magnífic! Benretornat
Bentornat, quim: quin canvi més magnífic has fet al bloc! M'agrada molt! Inciem, doncs, la temporada :)
Publica un comentari a l'entrada