Plas, plas, plas per aquesta primaveral sonata alemanya (que, per variar, no havia escoltat mai fins ara; no sé ni perquè ho dic). Blue velvet, genial, també!
A vegades les paraules sobren. M'ha encantat la versio d'Irwing Gage, sublim Quim. El verd i aquesta música de Shubert m'ha fet recordar aquella escena de "esplendor en la hierba" en la que la Natalie Wood recita un poema de..... ostres, no recordo de qui..... Petons.
What thoug the radiance with was once so bright be now for ever taken from my sight though nothing can bring back the hour of splendour in the grass, of glory in the flowers we will grieve not, rather find strengh in what reminds behind.
Ferran: m'alegro molt que t'agradi. Aquest lieder de Schubert amb la interpretació pianística de base m'han facilitat molt la feina. Omplen el post i, com diu l'Helenna, fan que les paraules sobrin.
Josep: gràcies per fer-me descobrir i gravar-me les interpretacions a piano sol de l'Irwin Gage de lieder de Schubert. Cada interpretació és un pessic de temps que t'alegra la vida.
Helenna: recordo la peli, i el moment emocionant de la Natalie Wood recitant el poema. Tota una generació, la dels meus pares, s'haguessin conformat en veure l'esplendor a l'herba; no tan sols en recordar-la. I sí, és de Wordsworth. Gràcies per posar el tros de poema.
Per cert, quan vaig estar a la terra de Wordsworth, a la zona dels llacs a Anglaterra, recordo que van recitar un poema que em va agradar molt: The Daffodils, també de Wordsworth. M'agrada molt aquest tros, ple d'una musicalitat nostàlgica
In vacant or in pensive mood, They flash upon that inward eye Which is the bliss of solitude; And then my heart with pleasure fills, And dances with the daffodils.
Per aquest poema vaig comprar un llibre en miniatura d'una antologia de Wordsworth, molt victorianes les tapes. Però m'agrada molt. El vaig comprar en un temps que I wandered lonely as cloud... :)
5 comentaris:
Plas, plas, plas per aquesta primaveral sonata alemanya (que, per variar, no havia escoltat mai fins ara; no sé ni perquè ho dic).
Blue velvet, genial, també!
Bona setmana, Quim.
Molt bo, molt bo!
Però que bé ho fa també el Richter, eh?
A vegades les paraules sobren.
M'ha encantat la versio d'Irwing Gage, sublim Quim.
El verd i aquesta música de Shubert m'ha fet recordar aquella escena de "esplendor en la hierba" en la que la Natalie Wood recita un poema de..... ostres, no recordo de qui.....
Petons.
.... el recordo.
What thoug the radiance with was once so bright
be now for ever taken from my sight
though nothing can bring back the hour of splendour in the grass, of glory in the flowers
we will grieve not, rather find
strengh in what reminds behind.
William Wordsworth, isn't it?
Ferran: m'alegro molt que t'agradi. Aquest lieder de Schubert amb la interpretació pianística de base m'han facilitat molt la feina. Omplen el post i, com diu l'Helenna, fan que les paraules sobrin.
Josep: gràcies per fer-me descobrir i gravar-me les interpretacions a piano sol de l'Irwin Gage de lieder de Schubert. Cada interpretació és un pessic de temps que t'alegra la vida.
Helenna: recordo la peli, i el moment emocionant de la Natalie Wood recitant el poema. Tota una generació, la dels meus pares, s'haguessin conformat en veure l'esplendor a l'herba; no tan sols en recordar-la. I sí, és de Wordsworth. Gràcies per posar el tros de poema.
Per cert, quan vaig estar a la terra de Wordsworth, a la zona dels llacs a Anglaterra, recordo que van recitar un poema que em va agradar molt: The Daffodils, també de Wordsworth. M'agrada molt aquest tros, ple d'una musicalitat nostàlgica
In vacant or in pensive mood,
They flash upon that inward eye
Which is the bliss of solitude;
And then my heart with pleasure fills,
And dances with the daffodils.
Per aquest poema vaig comprar un llibre en miniatura d'una antologia de Wordsworth, molt victorianes les tapes. Però m'agrada molt. El vaig comprar en un temps que I wandered lonely as cloud... :)
Publica un comentari a l'entrada