El que no es fa en una dècada es fa en un any.... com el que no es fa en un any es fa en un dia. Trespassar els límits de seguretat amb el meu cotxe i internar-me a la província gironina, escoltar rock català a Cadena Dial per l'autopista el diumenge a la tarda, fer un arròs a la Sant Jordi i enviar pocs sms perquè m'agrada ara ser de gestos i no de paraules.
Una mica més d'un any d'alegre fressa, malgrat el soroll que hi ha hagut a vegades, una confederació de can fanga-gironina que es manté ballant un pasdoble a la Quadra de Calella, omple una ampolla en un sortidor de llet, i passeja per les fires countries del Gironès, amb el mateix entusiasme que vam visitar la casa veneciana de Wagner i vam escoltar la Novena a Cap Roig. Durant aquest any hem conegut alguns freaky towns de les dues comarques, hem anat a Hostalric i hem tornat sense haver pujat al castell, hem llençat coses que no havíem d'haver llençat, i hem tingut la llibertat de ser tot lo desastres que podíem arribar a ser, amb respecte i c(a)rinyu, perquè sí.
Durant aquest any he après a agafar les coses, a obrir-les, a fregir-les i a rentar-les amb naturalitat, com si ningú em mirés com ho faig, com si només estiguessis tu...
Sí senyor, ha estat un bon any.
5 comentaris:
Un any escoltant una banda sonora i una fressa genials en un Maresme desconegut per a mi com a fons de pantalla. M'encanta.
Gràcies, Quim. Que no pari la música....
Oh-my-God!! Posar punt final a un bon dissabte amb música de Sinatra és... és... és gairebé tan fabulós com estar "namurat"!! ;-)
Em sembla que un parell està d'enhorabona, hehe... Enhorabona!
Ai, que tindrà el Maresme que ens estova? :)
Enhorabona, Quim. Enhorabona, parella :)
PS Sinatra genial!
Això és bona literatura encara que parli d'amor. I en Sinatra, que cantava quasi tan bé com en Bing Crosby, hi posa la resta.
Quim, espero que vagis pensant seriosament allò del llibre. Aprofita la vena!
Helenna: the show (and the music) must go on. Amb fressa i chocolate, però la xocolata de tant en tant, eh?
Ferran: gràcies Ferran i nur. Sí, Sinatra és realment genial. I què me'n dieu de les pintures?
Josep: m'agrada això de la literatura 'encara que' parli d'amor. Al Quartet d'Alexandria, d'en Lawrence Durrell, vaig llegir que les paraules maten l'amor com ho mata tot. Així que, si m'animo a escriure el llibre, parlaré de coses menys ensucrades com les que em proposaves en un altre post.
Una abraçada a tots.
Publica un comentari a l'entrada