Obro l'embolcall de paper de plata i torno a apreciar l'aroma de les músiques shakesperianes de quan el meu anglès no arribava al First Certificate.
Matins lluminosos al llit, malalt sense anar al col·legi
Parting is such sweet Sorrow - Nino Rota
La memorable introducció del Henry V, de Kenneth Brannagh. Clavat a la butaca, des del primers compassos. O... for a muse of fire, that would ascend the brightest heaven of invention...
Escoltar la narració de la mort de Falstaff, a Henry V, i no poder evitar un nus a la gola
La música d'aquells Estudio 1 que feien a la tele. I després, una música tan nocturna. La nit que es pot veure al llit, projectada a la paret.
Dance of The Knights - Prokofiev
(1) Fantàstic el contrast entre el toc modern del saxo a Prokofiev a la Verona dels Capulets i Montescos, i els tocs arcaitzants de les bandes sonores més recents de Nino Rota i Patrick Doyle
2 comentaris:
Precioses aquestes bandes sonores. Estic temptada d'endur-me la meva Toshi al Tamuntana i escoltarles allà.
Bromes a part... què m'en dius de la música de La Misión, d'Ennio Morriconne?, m'encantaaaaaa.
I si les escoltes al bar de Freakytown? Quan esmorzem allà, prometut posar música de la Misión, algun dia...
Un petó
Publica un comentari a l'entrada