dissabte, 20 de setembre del 2008

Hamburg, ciutat pregunta


Aquest diumenge estic a Hamburg, una ciutat pregunta. Una ciutat pregunta és un nucli urbà que ens motiva a preguntar-nos alguna cosa. Són ciutats pregunta Frankfurt (l'inventor de les salsitxes del mateix nom va néixer allà?), Viena (el pa de Viena és el pa que han menjat els vienesos tota la seva vida), Reno (ens podem casar i divorciar-nos l'endemà?) i, com no, Hamburg (l'hamburguesa és un invent dels hamburguesos?).

Hamburg també és una ciutat 'Venècia del Nord'. És la segona ciutat que visito que té aquesta denominació. La primera va ser Bruges. Es veu que a la Venècia germànica- Hamburg -hi ha més canals que a la Venècia italiana, la Venècia de Casanova, però també la de Thomas Mann, la de Mahler (per la pel·lícula), i de Wagner. Però potser la Venècia que té més canals està a l'Hotel Venetian de Las Vegas, qui sap?

Fugint de les qüestions tòpiques, que dónen matèria a una guia turística, he sabut que a Hamburg hi ha una Complaints Choir. Una Complaints Choir és un grup de persones que es reuneix per queixar-se de qualsevol cosa. El curiós és que es queixen cantant. Aquí us deixo una mostra de la Complaints Choir d'Hamburg.



Però el que sí que està fora de l'anècdota, i fins i tot crec que del terrenal, és el concert que Hans Knappertsbusch va dirigir l'any 1963 amb l'Orquestra Simfònica de la NDR d'Hamburg. El programa Wagner, i una Christa Ludwig al límit en la part final del Capvespre dels Déus. Com que he parlat d'Hamburg i Venècia, no puc resistir la temptació de proposar-vos que escolteu el Preludi dels Mestres Cantaires, de Wagner amb la interpretació de Knappertsbusch a Hamburg, i la versió en miniatura de l'Uri-Cane Ensemble a Venècia. Aquesta agrupació està formada per dos violins, un violoncel, un contrabaix, un piano i un acordió. Els sons d'ambient són o del Gran Caffè Quadri o de l'Hotel Metropol. I les campanes... ai, qui sap d'on venen?

Gaudiu-ho.



5 comentaris:

helenna ha dit...

Malhauradament no conec Hamburg. Vaig passar pel devant del hotel The Venetian de las Vegas fà temps, i com tot allà, és un atemptat al bon gust.
La Venecia auténtica la gaudiré el proper mes.... escoltaré l' Adagietto de Mahler a cau d' orella? :-)

Per cert... l' inventor de l' hamburguesa era de Texas, un tal Fletcher Davies.
Bon viatge mein liebe und bis bald!!

Ferran ha dit...

Wow! Fabulós, aquest Beschwerdechor -cor de la queixa- de l'existència del qual no en tenia ni la més remota idea! Merci per parlar-ne, Quim.

Això de les "guies turístiques" és massa, tu. Resulta que també Berlin té més canals que l'exrepública veneciana. D'això se n'enorgulleixen els berlinesos, que donen la dada acompanyada d'un somriure :-)

Liebe Grüsse!

Anonymous ha dit...

Crec que totes les ciutats són ciutats pregunta i no em referiexo a les que, com Calatayud, tenen pregunta pròpia, sino que parlo en general. I la Hanseàtica Hamburg deu suggerir de ben segur un munt de preguntes que tu, home envejat, podràs fer a pleret.
Que els déus et siguins propicis!
Josep

Paulo ha dit...

E ainda há quem diga que os alemães sofrem de falta de sentido de humor!

quim ha dit...

Helenna: jo crec que veuràs una Venècia autèntica i asolellada. La que vaig veure quan tenia uns tretze anys va ser tan grisa i passada per aigua com aquesta hamburguesa. Per cert, gràcies per la info de l'inventor de l'hamburguesa. Ahir em vaig menjar un atemptat a favor del colesterol, però coi... quin gust meine Gott.

Ferran: Això de la Venècia del Nord és com els trossos de la creu de Crist que està en milers de pobles i llogarrets. És una marca. Saps una cosa? La melodia de la ditxosa cançoneta del cor no me l'he pogut treure del cap. Ni tan sols mentre feia la presentació. Ha estat una pesadilla (malson). Necessito un exorcisme...


Josep: la veritat és que una pregunta que m'ha motivat la ciutat d'Hamburg és la següent: per què precisament el dia que torno a Barcelona ha de fer sol i el cel és blau i net?

De totes maneres, he entès per què un hamburguès com Brahms va composar un Requiem (Alemany) i la seva quarta simfonia. Però d'això ja en parlaré. Ah, i si un dia passes per la ciutat hanseàtica (que l'adjectiu té las seva cosa) no et perdis la Jacobi Kirche, on hi ha un orgue bestial que va tocar en J S Bach.