Roda el món...

El dimarts d'aquesta setmana havia d'anar a un lloc prop de Drassanes. No tenia gens de ganes d'anar-hi en metro des de Plaça Catalunya ni tampoc em venia gens de gust baixar les Rambles. No m'agraden les Rambles. Em sembla que ja no tinc edat com perquè em fascini el seu cosmopolitisme, del qual l'únic que es podria aprofitar- malgrat que no m'agradi- és l''ambientillo' Erasmus.

Així que vaig decidir anar-hi a peu des de l'estació d'Arc de Triomf, passant pel Born. Vaig prendre la millor decisió. No és que m'entussiasmi tampoc el Born- ara zona lúdica dels usuaris de les pàgines web de contactes- però a la llum de les nou del matí, el barri tenia un aire com per estrenar.  Talment semblava el que em deien els meus pares, allò de que a les primeres hores del matí, el sereno va posant els carrers.  I aquest ambient irreal es va mantenir quan vaig llegir els noms dels carrers recent posats

Un carrer estret anomenat dels petons (al meu poble n'hi ha un de semblant que es diu dels pixaners, però ja sabem com són els del meu poble) i un altre d'una denominació fascinant que sembla una perogrullada però que ben mirat no ho és: el carrer dels canvis nous. Després de trobar-me aquests carrers de noms tan curiosos, vaig recórrer el camí cap a Drassanes pels carrers paral·lels a l'Avinguda de Colom. Va ser curiosa la sensació d'estar caminant per un París mediterrani.

No em direu que no va ser un bon passeig. Sobretot amb la banda sonora de la simfonia nº 8 de Bruckner. Aquí us deixo l'últim moviment, amb la World Philarmonic Orchestra, dirigida per Carlo Maria Giulini 

Dissabte al vespre, després de la manifestació, vaig tornar a l'Arc de Triomf a peu. No vaig pensar en anar pel carrer dels canvis nous. Ja hi tornarem.

Powered by MacBook

A la vista del pont...

Per posar-la el dimecres (Escolteu-la, no cal que mireu el video del Robbie en totes les postures i ganyotes. Però què hi farem si aquesta boníssima versió del De-lovely està així)

Powered by MacBook

O Thou that tellest good tidings to sayonara

Aquest post del Ferran m'ha donat la idea de posar-vos el 'O Thou that tellest good tidings to Zion', del Messies de Haendel cantada per la meva admirada, estimada, adorada criatura del cant, la Kathleen Ferrier. És la mítica gravació per a Decca amb la London Philarmonic Orchestra dirigida per l'Adrian Boult. La gravació es va fer entre el 7 i el 8 d'octubre de 1952, just un any abans de la seva mort (va morir el 8 d'octubre del 1953). Oh, fixeu-vos com diu 'arise', 'shine'... i aquest 'the glo-o-ory o-o-of the looooooord'.

Quan era professor d'anglès per a estudiants de turisme els posava aquesta ària per a il·lustrar les diferentes maneres de pronunciar la lletra 't' en anglès, i la lletra 'd' final, la de 'behold your God' (contempleu el vostre Déu) per exemple, i els passats regulars (els acabats en 'ed'). Segurament els meus estudiants de turisme van creure que no en treurien gaire profit d'escoltar aquesta ària, i la veritat és que no em plantejo si hauria estat millor haver posat una cinta del Speak Up o la gravació d'una reserva d'hotel en el BBC English. Em divertia i m'entussiasmava posar Haendel i Ferrier a la meva classe, a més de presentar-los una vocalització perfecta i clara des diferents sons, molt difícils de ser captats en la parla espontània. En realitat, només pel fet de que tinguessin la 'rara' i 'extraordinària' oportunitat de veure un professor gaudint de la seva hora de classe, em semblava que ja pagava la pena.

Us convido a escoltar les varietats de la 't' en el primer vers O Thou That Tellest good Tidings to Zion.

Un dels enllaços de dalt us porta al quart post del Diumenja'm que vaig escriure el desembre de l'any passat. En aquell post lamentava no poder posar-vos cap interpretació de la Kathleen Ferrier d'alguna peça de Mahler. Afortunadament ara sí que podeu escoltar-ne una gràcies al Diumenja'm Rediou. Hi trobareu l'últim moviment- L'Adéu- de la Cançó de la Terra (Das Lied von der Erde) en la gravació que esmento en el post del desembre: la de la Filarmònica de Viena, dirigida per Bruno Walter. Sentiu el seu serè i tranquil comiat del món i de la vida, quan pronuncia al final la paraula ewig.

Per cert, tot això em recorda que s'apropa l'aniversari d'aquest bloc. Ja us aniré informant de les activitats de celebració d'aquesta diumenjada onomàstica.

I aprovechando que el Tormes pasa por Antequera, des dels confins orientals de la blogosfera us presento aquest original generador de noms japonesos, que en Akinami ens proposa. Benvingut, petit saltapujols.

Sayonara.

Joruri Komatsuzaki

Beethoven era català

Això és el que diu un estudi publicat a la revista Pàtria, Arts i Salut. Segons aquest estudi, qui fins ara era conegut com Ludwig Van Beethoven, fou un compositor de sardanes maresmenc que es deia Lluís Vandevent.

Segons l'autor de l'estudi, hi ha molts elements a l'obra del gran compositor que indiquen quin fou el seu vertader origen. És com si hagués volgut deixar palès amb les seves notes l'orgull que sentia per la seva terra, i transmetre'l a les generacions futures; tot i les pressions que no el deixaven dir d'on venia. Aquesta identitat revelada de manera 'xifrada' fou una més de les genialitats de l'autor de la música de l'Himne a l'Alegria, que en el primer esborrany tenia com a títol Himne a la Xerinola.

L'autor il·lustra una d'aquestes pistes musicals comparant l'inici de l'allegretto de la setena simfonia, amb la base rítmica d'una sardana. Comproveu-ho vosaltres mateixos (podeu seguir la partitura de l'arranjament per a piano de Litsz, com si la miressiu amb els ulls de l'intèrpret)

La dita 'si menges tantes patates et tornaràs sord', que és molt popular a Canet de Mar, s'explicaria, segons l'autor, per l'estreta vinculació del compositor Lluís Vandevent amb aquesta població; possiblement perquè hi vivia. En una carta de Vandevent al seu germà, aquell confessa la seva predilecció per les patates. L'autor es val d'aquesta prova epistolar per hipotetitzar que va passar els últims anys de la seva vida a Canet de Mar, i que tal il·lustre estada va donar peu a estendre la dita entre els seus veïns; una dita que s'ha trasmès de generació en generació. De tota manera, algunes veus d'una altra població del Maresme, Premià de Mar, opinen que l'artista també s'hauria pogut referir a les patates Alfonso Torres, que donen fama a aquest municipi, i que també podria ser aquesta una prova d'haver viscut a Premià i no a Arenys.

A banda del polèmic tema sobre quina va ser la població on va viure els últims anys de la seva vida en Vandevent- fins ara conegut com Beethoven- l'article presenta dades novedoses i sorprenents de la seva biografia. Per exemple, parla de les influències musicals fruït de la seva estada durant uns anys als joves Estats Units d'Amèrica, tal com es demostra en el següent document.

Així que ja sabeu. Afegiu el nom de Beethoven (ara ja Vandevent) a la llista de catalans universals.

P.S: Al Diumenja'm rediou podeu escoltar l'allegretto i el finale, allegro con brio de la simfonia 7 de Vandevent, interpretats per la Filarmònica de Berlin dirigida per Daniel Barenboim. El finale és, per a mi, la música de diumenge al matí per excel·lència. La gravació és del concert especial que la Filarmònica va fer per als visitants de l'Alemània de l'Est, un cop caigut el mur, el 12 de novembre de 1989. No cal dir que aquesta gravació té un gran valor històric i emotiu.

Refer el que s'ha desfet

Fer dissabte



Fer el dia a dia


Veure el bloc

Fer el que s'havia de fer, i s'ha fet

Per a vosaltres dos, T. i P., amics, amb la meva més profunda i sincera admiració.



Veure la notícia sencera

Veure video

Extàtica agonia

Reproduiu el video i la música a la vegada.

La nit i el dia

Uns volen la llum del dia




Judit demanant al Duc de Barbablava que deixi entrar la llum del sol a les cambres del seu castell (El Castell de Barbablava de Bela Bartok)


... i altres no volen veure la llum del sol

Res importa ara fins que caigui la nit,
Aviat estaré amb Zeffka, sento com em crida.
Amb gust retorçaria el coll de tots el galls que canten;
Llavors ningú ens diria que és hora d'aixecar-nos.
Oh, si estéssim com aquella nit sense final, sense albada,
Ningú ens separaria de la nostra abraçada.

Cançó 22 de 'Diari d'un desaparegut' de Leos Janacek

Oh eterna Nit,
Dolça Nit!
Nit d'amor
Gloriosament sublim!
En els teus braços
Consagrats a tu,
Força vigoritzadora
Sagrada i elemental
Lliure del perill del despertar!
Com agafar-ho,
Com deixar-ho,
Aquest goig
Lluny de la tristor
De la separació
Que porta el Dia
I la llum del sol!

Fragment del duet del segon acte, escena segona, de Tristany i Isolda de Richard Wagner.







Meravellosa i...ai, qualsevol qualificatiu es queda curt per aquesta interpretació del duet per part de la Kirsten Flagstad i en Lauritz Melchior.