Manine

Mans fredes



Mans calentes



Mans que agafen



Mans que s'agafen




Mans que netegen (Ni tots els perfums de l'Aràbia podran endolcir aquesta mà, Macbeth Acte V. Escena I).



Mans que reconeixen




Mans buïdes



Personalment, prefereixo la versió de 'Mujercitas' del Cukor, però no l'he trobat.

Manurealitats



Manualitats i mans com si et toquessin

Cercle màgic

Ja sé que avui és dimarts, però no me'n podia estar de dir que aquest matí a la capella del MACBA he tingut una de les experìències més intenses i emocionants que he viscut des de fa molt i molt de temps. Un motet de Thomas Tallis- Spem in Alium- cantat per quaranta veus, cada una representada per un altaveu. Els altaveus estaven disposats en grups de cinc formant un cercle.

Si ens posàvem enmig del cercle sentíem el conjunt, si ens allunyàvem del centre sentíem cada veu individual que ens sorprenia per darrera, pels costats, de front, atravessant el cos i la ment d'harmonia, llum i pau. Una emoció estranya i recomfortant ens omplia el pit, i no hem pogut evitar tancar els ulls i sentir-nos flotant en una caiguda lliure de minuts daurats i blancs, purs i brillants. He sentit un calfred que ha recorregut tota la meva espinada, un formigeig plaent des del cap fins als peus, i que no ha estat fugiser sinó que m'ha sostingut, tibat però alhora lleuger.

És un privilegi tenir aquest espai a l'abast per sentir una emoció estètica tan pura que et fa oblidar del món i les seves petites coses durant uns minuts. Avui era l´últim dia d'aquest muntatge- que es diu The Forty Part Motet -però ens han dit que pensen prorrogar-ho un mes més. Us ho recomano molt intensament.

Miraré de posar una gravació en video de l'entorn de la capella mentre sonava el motet. Quan el rebi i comprovi que es pot sentir bé ho faré. Mentre, penjo un video de la peça amb pentagrama inclòs.

I moltíssimes gràcies a la persona que m'ha fet travessar aquest cercle completament màgic.

Sonets

Recordant que el dia 23 d'abril de 1616 van morir Cervantes i Shakespeare, he tingut curiositat per veure quin video apareix primer al Youtube si poses 'Cervantes' com paraula de cerca. Curiosament, apareix en primer lloc l'Enigma Cervantes-Cervantes fou català?

He fet el mateix però posant-hi Shakespeare, i el primer vídeo és Sonnet#38, by William Shakespeare.

Aquest vídeo és el primer que he vist d'una sèrie de gravacions de gent normal i corrent, de diferentes edats, professions i estils de vida que es posen davant de la càmara per a recitar sonets de Shakespeare. Unes vegades ho fan pel plaer d'escoltar-se i veure's a ells mateixos. Altres llegeixen per als que estimen, com l'Eleanor que llegeix per a en Bill, i per al seu gos.

És curios haver trobat en el top ten de la cerca 'Cervantes' el tema de la seva catalanitat i després trobar en les primeres posicions de la cerca 'Shakespeare' els seus sonets recitats per gent anònima. Crec que dóna per una reflexió, però la veritat, ara em fa mandra. Em sembla més plaent escoltar el sonet 138, un dels meus preferits, amb una veu que m'ha captivat. El sonet diu:

When my love swears that she is made of truth,
I do believe her though I know she lies,
That she might think me some untutored youth,
Unlearned in the world's false subtleties.

Thus vainly thinking that she thinks me young,
Although she knows my days are past the best,
Simply I credit her false-speaking tongue,
On both sides thus is simple truth suppressed:

But wherefore says she not she is unjust?
And wherefore say not I that I am old?
O love's best habit is in seeming trust,
And age in love, loves not to have years told.

Therefore I lie with her, and she with me,
And in our faults by lies we flattered be.




Només he trobat traduccions en castellà i portuguès. A banda de la traducció en castellà, també poso la portuguesa, que també és música en ella mateixa.

Traducció castellana

Cuando mi amor jura que es todo lealtad la creo, aunque sé que me engaña, para que pueda pensar que soy un joven indocto desconocedor de las falsas sutilezas del mundo. Así, vanamente creyendo que me cree joven, aunque sabe que mis mejores días han pasado, simplemente doy crédito a su lengua falaz: por ambos lados así suprimimos la simple verdad. Pero ¿por qué no dice ella que es infiel? ¿Y por qué no digo yo que soy viejo? Ay, el mejor hábito del amor es confiar en las apariencias, y la edad, en el amor, no ama que le cuenten los años. Así pues, yo miento con ella, y ella conmigo, y en nuestras faltas con mentiras nos halagamos.

Traducció portuguesa

Quando jura ser feita de verdades, Em minha amada creio, e sei que mente, E passo assim por moço inexperiente, Não versado em mundanas falsidades. Mas crendo em vão que ela me crê mais jovem Pois sabe bem que o tempo meu já míngua, Simplesmente acredito em falsa língua: E a patente verdade os dois removem. Por que razão infiel não se diz ela? Por que razão também escondo a idade? Oh, lei do amor fingir sinceridade E amante idoso os anos não revela. Por isso eu minto, e ela em falso jura, E sentimos lisonja na impostura.

I jo contribueixo amb una lectura del sonet 18, que diu:

Shall I compare thee to a Summer's day?
Thou art more lovely and more temperate:
Rough winds do shake the darling buds of May,
And Summer's lease hath all too short a date:
Sometime too hot the eye of heaven shines,
And oft' is his gold complexion dimm'd;
And every fair from fair sometime declines,
By chance or nature's changing course untrimm'd:
But thy eternal Summer shall not fade
Nor lose possession of that fair thou owest;
Nor shall Death brag thou wanderest in his shade,
When in eternal lines to time thou growest:

So long as men can breathe, or eyes can see,
So long lives this, and this gives life to thee.

I la traducció de Juan Ramón Jiménez

¿Te compararé con un día de primavera? Tú eres más amable y más templado; vientos huracanados sacuden los amados botones de Mayo, el alquiler del verano tiene un plazo demasiado corto; unas veces el ojo del cielo brilla demasiado caluroso, y otras está su mirada oscurecida; y todo el que es hermoso algún día pierde su belleza, por ventura o por el cambiante curso de la naturaleza; pero tu eterno verano no ha de palidecer, ni perder la posesión de esa hermosura que tú tienes; ni la muerte se jactará de que tú vagues por su sombra, cuando en líneas eternas hacia el tiempo tú crezcas: Mientras que los hombres puedan respirar; o los ojos ver, en tanto esto ha de vivir y esto te da vida a ti.

A la memòria de Rostropovich

L'emocionada interpretació del segon moviment del concert per celo i orquestra de Dvorak, amb la London Philharmonic Orchestra, dirigida per Carlo Maria Giulini

Venezia segons Xavi Dotras

Un minutet de com el pianista i compositor de jazz Xavi Dotras va veure Venezia l'any 2002.

http://www.xavierdotras.com/fotos/xdtrio-venecia.mp3

Vés a saber què li va passar a la v/bella ciutat per fer-ne una peça musical. Des que ell i jo vam deixar de fer campanes a les classes de filosofia quan anàvem a l'institut- i ell portava un barret de capità de vaixell-, només ens veiem als seus concerts, o per cap d'any a l'envelat de Canet. De totes maneres, això està bé perquè ara em fa gràcia recordar amb ell batalletes de quan estudiàvem COU i érem COU-boys, drets a la barra amb una birra com fèiem abans. Tots dos pensàvem l'un de l'altre que teníem un camí marcat. De fet, en aquella època tothom sabia que en Xavi seria un important pianista i compositor, la qual cosa s'ha confirmat amb la nominació del seu CD Nit als "Premios de la Música" que atorga 'la Academia de la Música' mitjançant l'S.G.A.E. Per això, per a mi estava tan clar que no li calia saber d'integrals, de sinus ni de cosinus com a ell li devia semblar que no em calia fer salt de longitud o córrer els 100 metres tanques per anar fent el meu camí.

El dimecres passat va actuar al Jamboree, presentant el seu Nit. No sé, el CD em recorda quan, de nit, jo tornava a casa a peu des de Canet per la platja. Si no coneixeu en Xavi i us interessa escoltar-lo, aneu a la seva pàgina web . També hi podeu trobar una relació de llocs on actuarà en els pròxims mesos.

Salut, Xavi i gaudiu-ne (he utilitzat el pronom feble correctament?)

... i França segons Monet i Debussy

Havent sortit del Museu d'Orsay, vaig veure que els colors de les pintures de Monet eren el colors de l'aire que jo respirava. El mateix aire que es cargolava per les costelles de Notre Dame que em donava l'esquena.

... i el meu despatx segons Web 2.0?