Tot i la important visita de Juan Diego Flórez aquesta temporada liceística, i la seva capacitat vocal, que li permet fer les virgueries que mostra en aquest fragment de La Fille du Regiment de Caetano Donizetti
Tot i el to lleuger de l'orquestra a les òperes de Donizetti, i les virtuositats vocals, que no venen al cas quan es tracta d'un dramon i una tragèdia...
Lucrezia Borgia (Joan Sutherland) està més pendent de fer recargolar les notes que d'assistir al seu fill (que també és el seu amant), tirat per terra per haver begut un verí. Al final sí que se li acosta, menys mal.
He tingut desig d'escoltar Lauritz Melchior cantant el seu 'Und Drauf Isolde' del Tristany i Isolda wagnerià, amb la frase final, tan tòpica dels amants, i en canvi, dita de manera tan desesperada, bellíssima, intensa, carregada de significat, sublim.
Sie lächelt mir Trost
und süsse Ruh',
sie führt mir letzte
Labung zu.
Ach, Isolde, Isolde!
Wie schön bist du!
Ella em somriu
em dóna dolça pau
ella porta el meu descans
Oh, Isolda, Isolda
que bonica que ets...'
Lauritz Melchior, amb la cara que tindré d'aquí a uns anys, cantant el sublim 'Und Drauf Isolde'.
2 comentaris:
A mi no m'agrada Wagner, però realment aquesta peça conmou.
Salut Quim!
Carai Quim, he estat un temps allunyat dels blogs i quan em reincorporo em trobo amb aquestes diatribes contra el bel canto. Crec que hauràs de reconciliar-t'hi. Vaig poder veure La fille du régiment i va ser una passada des de tots els punts de vista.
Publica un comentari a l'entrada