Foto de Manolinho Captura a Flickr
Hi ha vegades que la lluna té una boqueta com si estigués inflant una bombolla de xiclet, altres vegades la seva boca sembla com si li haguessin punxat el cul sense avisar. La boca llunàtica per a mi és el melic llunàtic per a ells o per a vosaltres.
Miro el seu melic, el meu, i també podeu mirar el vostre.
Domineu el vertigen quan contempleu el sot circular a les reposades panxes. Possiblement s'obriran més cercles concèntrics inestables i abismals.
6 comentaris:
Un post molt sensual... el melic... la lluna, cercles concèntrics.... uffff. Bó el video de Redes i m'agrada la música. Que bé!, d'aquestes cançons al menys em conec la letra, .-).
Gàcies, Quim, tu ja m'entens...
Un post anatòmico-musical ben curiós. Però al costat de la vessant eròtica del melic hi ha la vessant real i no tan poètica. El melic com a dipòsit de residus i generador de pudor. Un servidor que ha vist i tocat infinitat de panxes en dóna testimoni. No és que sigui una cosa general però sovinteja, sovinteja!
Josep
Noi, em falta inspiració: no sé què dir del melic :-( Clar que és dilluns al matí i sóc a la feina; no és fàcil il·luminar-se, en aquestes condicions.
El que sí sé, sense gaire esforç, és que aquesta cançó, que m'agrada, dóna molta energia per començar la setmana. Sooom-hiii!!
Helenna: que bé que hagis trobat sensualitat en aquest post. No és del tot cert que coneguis tota la lletra d'aquestes cançons, que sempre acabem fent 'narianu narianuuuu'
Josep: Ai, quina cosa m'ha fet llegir les teves experiències amb els melics. Espero que els Mestres Cantaires siguin més agradables. Em sap greu no poder venir. Me'n fas cinc cèntims un dia, d'acord?
Ferran: cap problema. Així inauguro un genere blocaire que és el dels posts inhibidors de comentaris :) Estic completament d'acord en què la cançó dóna molta energia. M'agrada Es d'aquelles cançons d'IPod per anar a la feina
Helenna: que bé que hagis trobat sensualitat en aquest post. No és del tot cert que coneguis tota la lletra d'aquestes cançons, que sempre acabem fent 'narianu narianuuuu'
Josep: Ai, quina cosa m'ha fet llegir les teves experiències amb els melics. Espero que els Mestres Cantaires siguin més agradables. Em sap greu no poder venir. Me'n fas cinc cèntims un dia, d'acord?
Ferran: cap problema. Així inauguro un genere blocaire que és el dels posts inhibidors de comentaris :) Estic completament d'acord en què la cançó dóna molta energia. M'agrada Es d'aquelles cançons d'IPod per anar a la feina
Tens raó, no em conec tota la lletra, i que curiós... els dos fem el naniaro naniarooo en els mateixos "estribillos".
Per cert... ha sigut un somni o algú m'ha escrit en algun lloc que cuinaría dissate?. Mmmmmm, m'agrada.
Publica un comentari a l'entrada