La primavera arriba amb estrèpit, com si hagués convertit el cel en un ondulant sostre d'uralita. El parc està en una bola de vidre rodolant a l'hora matinal en què passegen els gossos, i jo hi rodolo i camino a l'hora, mentre vaig a la feina pronunciant internament paraules com 'mild' i després 'meadows', o 'gloss'. Les torno a pronunciar silenciosament quan surto de la feina, quan la llum del sol és ataronjada o rogenca com la que tenyeix els braços dels tennistes a Wimbledon. La música de Charles Ives i les tardes de primavera a Nova Anglaterra
i em venen ganes de tornar a agafar la bicicleta, d'omplir els pulmons de notes de Prokofiev i projectar-les a les ombres dels arbres. Pam-pam-pam, pam-pam, pam-pam, pam, papa-pam, pam, pam (01,25-01,34).
Symphony No. 1 Op. 25 - 1. Allegro - Sergei Prokofiev
i em venen ganes de tornar a agafar la bicicleta, d'omplir els pulmons de notes de Prokofiev i projectar-les a les ombres dels arbres. Pam-pam-pam, pam-pam, pam-pam, pam, papa-pam, pam, pam (01,25-01,34).
Symphony No. 1 Op. 25 - 1. Allegro - Sergei Prokofiev
3 comentaris:
Bé, bé Prokofiev i no tant l'amic Ives. A Prokofiev me l'imagino escoltant-lo des de la feina; em dóna bon rollo.
Et re/llegeixo des del curro, doncs.
Salut, Quim!
Vaig intuir la primavera un dia totnant de la feina quan vaig sentir l'aroma de la mimosa (que m'encanta). La resta ja no és tant poètica. Ni meadows, ni gloss, ni mild. Anar de compres amb dues adolescents que s'entesten en vestir igual, treure roba dels llits, desar la dels armaris...
Em quedo amb Prokofiev i amb una cançó del James Morrison que no deixo de taralejar.
Bona primavera, Quim.
Per en Franc: Avui he deixat el sucre a Girona i he portat sacarina ;-). Petons.
Ferran: sí, la música de Prokofiev sempre m'ha donat bon rotllo. Tot un mèrit tenint en compte les dificultats que compositors com ell o Shostakovich van tenir sota el règim stalinista, per culpa d'estar sempre a la llista negra de la música que no li convenia al proletariat. Un gran exemple de com sobreviure resistint a les pressions tan fortes de l'entorn. Tenir tan clar la música que vols fer i fer-la malgrat l'hostilitat política, artística (i familiar potser) és d'admirar.
Helenna: jo sempre intueixo la primavera setmanes abans de que arribi astronòmicament. És una olor que sento de sobte a l'estació de Renfe. I també intueixo l'estiu d'aquesta manera. Ja t'ho diré. Per cert, a mi també m'agrada en James Morrison.
Si en Franc no llegeix els comentaris per por de quedar enganxat en la mel, ja li diré que has portat sacarina. Molt bona primavera per a tu també, Helenna. Petons
Publica un comentari a l'entrada