dissabte, 7 de febrer del 2009

Ni carn ni peix

Algunes crisis, un cop passades, tenen molt bona premsa. Sovint es diu allò de que en temps de crisi surten les idees força que construeixen un nou ordre econòmic, social i cultural. Els que veuen com una possibilitat bastant probable anar a la cua de l'atur , pensen que possiblement hauran de donar les gràcies a aquest temps de crisi personal, laboral, psicològica i, fins i tot afectiva, perquè si no hagués sigut per aquest tràngol no haurien après a fer o crear coses noves i poder viure una vida millor.

Abans de que sorgeixi el nou, l'element en crisi es 'deconstrueix', s'esmicola i es converteix en una cosa que un no sap si és carn o peix. Com en aquesta suite de l'òpera Powder her face de Thomas Adès, que un no sap si és un tango o no ho és.




Suite de Powder her face de Thomas Adès. Philharmonia Orchestra, dirigida per Christoph von Dohnányi (BBC Proms, agost 2007)

O com la Valse, de Maurice Ravel, un vals desfet, recargolat i distorsionat que és una paròdia dels valors clàssics d'una cultura europea en crisi, molt a prop de desaparèixer.





Director Daniel Barenboim

Però no patim per les crisis. Si són ben beneficioses... ballem com ho fa en Bernstein al so del vals de Ravel.



Bernstein ballant el vals de La Valse

5 comentaris:

Anonymous ha dit...

Darrerament he escoltat tant la paraula crisis que sincerament... ja no sé que opinar-ne. Com a optimista de mena, et diré que sempre s'en treu alguna cosa positiva malgrat els mals moments que la incertesa laboral pot provocar. Jo he fet cua al INEM, i et garanteixo que no em va traumatizar, tot el contrari. Crec que n canvi forçat t'obre portes cap a oportunitats que poden esdevenir un nou futur on realment pots demostrar tota la valúa professional. Uff com m'enrotllo, a aquest pas i amb un bon corrector, m'hauré de plantejar escriure un blog en lloc de comentar el dels altres :-)

Bé, la suite de Adés no m'ha entusiasmat, de fet no m'ha agradat gens, ho sento. Veure el Berstein "jugar" amb l'orquestra m'ha encantat. Abraçades i mil petons.

Helenna

nur ha dit...

Opino com l'Helenna: no m'ha agradat la suite d'Adés i, efectivament, les crisis sovint serveixen per treure coses que tenim a dins amagades. Potser el Govern hauria de començar a acomiadar funcionaris i ens adonaríem del potencial adormit que tenim a dins. Una bona idea davant la crisi? Renovem l'Administració! :-P

M'ha emocionat veure en Bernstein expressant emocions i vivint relacions amb els membres de l'orquestra i és que, encara que dirigeixi, també és humà i té sensacions, no? :)

Josep Rumbau ha dit...

Parlant de deconstruccions només et faltava parlar de Ferran Adrià, pero jo també prefereixo La Valse de Ravel que les cuines d'aquest bon senyor sobretot si està dirigida, com en aquest cas,pel gran Leonard Bernstein.
Fins aviat,

quim ha dit...

Helenna, jo també he fet cua a l'INEM i els dies després, allò que t'aixeques del llit i no tenir un lloc on t'esperen em va afectar. Això sí, vaig fer coses diferents (col·laborar en una revista literària, fins i tot vaig fer un programa informàtic didàctic) que em van ser de profit per no tenir les vaques tan magres. Un cop passat el tràngul, vaig valorar l'oportunitat de descobrir que era capaç d'espabilar-me i d'adaptar-me al medi. Per cert, encara que l'escribissis amb un bolígraf bic blau de punta rodona, llegiria el teu bloc amb molt d'interés. De tota manera, seria una sort que no calgués llegir el teu blog per posar-te comentaris :)

Nur: Hi ha funcionaris/ies molt pencaires, que surten molt tard de la feina i després encara pateixen la Renfe. Potser sí que fora de l'Administració treurien el seu potencial, però què vols que et digui... després vindrien d'una consultora i els dirien per què mantenir-los si ho poden externalitzar a un altre planeta

Josep: buf, passo de l'Adrià, de les Ruscalledes i altres cuiners retòrics i de fum. Sí, molt millor La Valse, i el teu Liebestod amb Nilsson i Knappertsbusch, oooohhhh, sublim

Anonymous ha dit...

Conec molt bé la teva experiència al atur, recordo que m'ho vas explicar. Diga'm ignorant, però no acabo d'entendre massa bé la darrera frase del teu comentari. Espero que surtis de la cuina i m'ho expliquis mentre sopem veient les fotos dels "dumingueus" de tv3 :-).

Helena (degut a la crisi he decidit suprimir una n del meu nom, em sembla massa excessiu donades les circumstàncies), jajajajaaja