dissabte, 2 de febrer del 2008

Per un grapat de llardons

Soyons reconnaissants pour peuple qui nous rendent heureux ; ils sont les jardiniers charmants qui font notre fleur d'âmes 
(Marcel Proust).

Comparteixo una curiosa missió amb una amiga que riu al tren de peu estant, encara que algun dia pot riure asseguda en un vagó mig buit (molt poques vegades es dóna, però, aquesta circumstància). La missió és trobar una cansaladeria on venguin llardons, però no premsats, com els fan ara, sinó tal com els feien l'any 1974, a Can Lluís, la botigueta de comestibles on cada dilluns la meva mare hi comprava un cucurull de 400 grams per a tota la família. Aquella compra, regular i rutinària durant anys, convertia el berenar del dilluns en una experiència mística: buf, llardons acompanyats de pa que, tot sigui dit, tampoc era com el que es fa ara.

Jo tinc moltes ganes de trobar aquesta cansaladeria i menjar els seus llardons, encara que no em convenen gens. El divendres la meva amiga em va dir que havia trobat una cansaladeria a Mataró amb uns llardons que tenien un aspecte bastant proper al que recordo jo dels anys 70. Malhauradament va preferir no caure en la temptació de comprar-ne. Va evitar cometre un pecat mortal, un pecat d'aquells que s'han de confessar a la dietista. 

Així que hauré d'anar a comprovar si, efectivament, els llardons de la cansaladeria de Mataró són com els que busquem. Tinc ganes de gaudir d'un moment llardons tan intens com el de la degustació de la madalena impregnada de te, que Proust evoca a la seva novel·la A la Recerca del Temps Perdut. Tinc ganes d'obrir la paperina amb taques de greix, com el mapa doblegat d'un arxipèlag, i deixar que l'olor dels daurats trossos surti, igual que el diable alliberat d'una ampolla. Sí, i recobrar el gust del llardó barrejat amb el pa, i pensar un altre cop que encara hi ha temps per fer les fitxes amb els problemes de mates. I, al final, abocar el polsim acumulat al fons de la paperina al palmell estès de la mà i portar-me'l a la boca. Mmmmmmm. 

Sublim moment acompanyat de la música del programa infantil 'Un globo dos globos tres globos', però entenc que aquesta sintonia no li escau a un espai tan elevat i exquisit com aquest (Si la posés, em negarien definitivament l'entrada a Bayreuth). Així que posarem el primer moviment de la sonata per a violí i piano de Cesar Franck, interpretat per en Christian Ferras (violí) i en Pierre Barbizete (piano). La llegenda diu que aquest moviment va inspirar Proust per escriure les més de vint-i-cinc pàgines dedicades a les reminiscències de moments feliços que un personatge- Swann- experimenta en un saló parisenc, en el moment que escolta una frase musical (la famosa frase de Vinteuil*).



És normal que hom es pregunti ¿com és que comencem parlant de vagons plens i mig buits, després parlem de llardons i acabem parlant de Proust i Cesar Franck? Unes associacions ben curioses que el mateix Proust fa, com quan relaciona els amics amb els jardiners, i diu que hem d'estar agraïts a les persones que ens fan feliços. 


PS: Per cert, en quin minut creieu que en Christian Ferras exposa la frase de Vinteuil? (Perdoneu, no he pogut evitar aquest 'ramalassu' del meu cantó Hyde. Massa anys de profe)

15 comentaris:

nur ha dit...

I qui va a la recerca del llardó perdut: tu o ella? De vegades, per trobar les coses s'han de buscar una mica, no venen a parar a la nostra (ampla) llengua perquè sí: o és que creus que tot està programat i predestinat?

Per cert, la tocineria en qüestió era al Carrer de la Riera. Jo crec que una excursió a Mataró en divendres a la tarda, càmera en mà... pot ser molt productiva :P

quim ha dit...

Ep, que jo dic al post que estic decidit a anar a Mataró a la recerca del llardó perdut. No esperaré que me'l portin, no :) Per tant, divendres a la tarda excursió a Mataró, amb testimoni gràfic del moment sublim de la primera mossegada.

Per cert, se m'ha colat un tocineria? Amb la cura que he tingut, que he mirat fins i tot al Termcat si 'tocineria' era correcte, i també hi he trobat una paraula nostrada que llueix en el post com un sol: 'cucurull'

Catxis :(

Anonymous ha dit...

“Y por no poder amar sino sucesivamente en el tiempo todo lo que aquella sonata me traía al ánimo, nunca llegué a poseerla entera: se parecía a la vida”
M.Proust
Jo diria que és al min.1:31 o 1:54 o 4:17 o 4:53? Què guanyo si encerto??o què perdo...
Per cert senyu, s'escriu Vinteuil segons la teva estimada Viki.
Que bé que plou eh!!!!Així quan anem a Bayreuth a escoltar el Bosé farà sol!!
Anna

Anonymous ha dit...

No m'agraden els llardons i encara no he llegit en Proust. No sé si tindré prou paciència per fer-ho. Estic d'acord amb l'Anna que la frase suggeridora deu ser la que inicia el piano al minut 1:32 i que repeteix amb variacions al 4:17, però això és tan subjectiu que vés a saber...
L'Anna avui està inspirada i immersa en una mena de "cretinor" fantàstica que m'encanta i amb la qual m'hi sento totalment identificat!
Josep

Paulo ha dit...

Olá Quim.

Creio que a pequena frase de Vinteuil se encontra logo no início. É assim que eu a entendo. Aposto no minuto 0:36/0:38.

Agora queremos saber qual é para ti a frase de Vinteuil...

Bona setmana.

quim ha dit...

Anna: bravo per la cita proustiana sobre la sonata. És maca, oi? De moment, ets la segona qui creu que la frase (sense variacions) està en el minut 4. De moment, hasta aquí puedo leer: el premi és surprise, surprise.

Realment avui no és el meu dia pel que fa a competència lingüística. Tu i la Viki teniu raó: és Vinteuil. Ho corregeixo ara mateix. De tota manera, me n'alegro perquè és un bon argument en defensa de la Viki, i en contra de la creença de les meves companyes de feina de que la Viki no és fiable.

I sí, bonica tarda de diumenge plujosa. Tot esperant Bayreuth (que imagina't que facin una tetralogia amb direcció escènica del Bieito ) ara estic rellegint una selecció de la Recherche (espero que ho hagi escrit bé) escoltant cançons de Fauré, Debussy i Poulenc. Un plaer que s'ha de gaudir lentament amb una madalena i un bon cafè amb llet ben calent.

Josep: "A la Recerca del Temps Perdut" és per a mi tot un bàlsam. Quan l'estava llegint, necessitava dedicar-li encara que fós una estona de lectura, per alliberar-me de les tensions i els agobios. Sobretot amb la lectura del primer volum t'impregnes de l'atmosfera de la música de Fauré que t'agrada tant. Els volums dedicats a l'obsessió per la seva amant Albertina, i els seus gelos, convençut que ella s'entén amb altres dones, és bastant més pesat. Això sí, és una disecció brutal dels sentiments que et dominen quan vius una relació sentimental amb dalts i baixos.

T'apuntaré a la llista dels que creuen que la frase està al minut 4.

Paulo: Muito bem, eu põr o na lista. Eu não posso dizer ainda onde eu penso que a frase é. Eu dir-lhe-ei o próximo domingo. Em todo caso, obrigado porque vocè participa nesta competição improvisada.

Um abraço

Ferran ha dit...

Ai coi, doncs jo diria al minut 7. Però si tothom tira cap al 4, per alguna cosa deu ser...

M'encanten els llardons, i tampoc no he llegit Proust (gràcies a l'Anna per la cita :-)

Petulandcia ha dit...

Hola, querido:
He tenido que buscar "llardons" por que no me lo podía creer. A tu higienista bucal vas!!.
Comparar l'eclosion al masticar un chicharrón (corteza en la tierra Media) con la de la famosa madalenita de Proust.....a ver si llega la primavera y se te pasa un poquito.
Como sabes que la famosa ´sonata es inventada y que hay quien también dice que puede ser el Parsifal, jugar a acertar el minuto es más divertido.
Ahí va la mía, que empieza en el 00:59, por que por lo que recuerdo (hace tanto que leí a Proust que parece que lo haya leído otra persona) el siente revolotear su ánimo, se siente libre de las angustias del pasado...Ese cachito es el que más revolotea..
Y explica por qué haces semejantes asociaciones, que sepas que sé de buena tinta que los guionistas del "Cuéntame cómo pasó" leen a escondidas tu blog para preparar la versión en castellano antiguo de la serie.
"Ramalassu" ja,ja,ja,ja,ja.
Un besito.

quim ha dit...

Ferran: D'acord, t'apunto pel minut 7

Petulandcia: Bueno, bueno. Cómo me gusta que metas caña. ¿No has traducido el post a la lengua de la Tierra Media con el super traductor automático? Lo digo porque comprobé que traducía 'llardons' como 'chicharrones' (qué bonito, no?). Admito que es rara la comparación madalenita proustina con un chicharrón, pero lo de que la frase de Vinteiuil puede ser el Parsifal me parece más extravagante :) Ah, y no es lo mismo una corteza que un chicharrón. Al menos, en el Condis y también en los bares de las estaciones de tren y de metro, una corteza de cerdo es una cosa completamente distinta. Pero ya sabes, los de la Comarca somos un poco raros.

Eso sí, que digas que soy fuente de inspiración de los guionistas del Cuéntame... eso es muy fuerte. Podrías haber dicho... no sé... los guionistas de 'Amar en tiempos revueltos' o 'Sin tetas no hay paraíso' que se me habría quedado mejor el cuerpo.

Bueno, què hi farem! Te apunto en la lista de los
que creen que la frase está en el primer minuto.

Petons con "ramalassu", señora de la Tierra Media. Ya veo que lo del "ramalassu" te ha gustado. Jajajajaa

nur ha dit...

And the winner is... you. T'he deixat un regalet al meu bloc i un dia d'aquests et convido a llardons! Que, per cert, podríem convidar-hi qui ha estat origen del premi, oi?

quim ha dit...

Moltíssimes gràcies pel premi, nur.

La idea de convidar qui ha estat origen del premi em sembla perfecte. De fet a mi també se m'havia acudit.

Ferran ha dit...

Però un moment, a tot això, al final quin és el minut d'or? Vaja, que quan s'exposa la frase de Vinteuil??
Salut.

quim ha dit...

Ferran: no et puc dir on està la frase d'or perquè no ho sé ni tampoc ho he trobat enlloc. Ni en Proust ho diu. Això és una llegenda urbana i també és tema de discussió i polèmica: és de Cesar Franck, és de Fauré... Una mica com deia la Petulandcia.

Em sap greu i potser ha semblat que us prenia el pèl. Però és que em vau sorprendre molt agradablement quan vaig veure que us apuntàveu en aquesta mena de 'concurs'. Heu escoltat la sonata, heu pensat en ella i heu compartit impressions. És fantàstic!!!! Això ben val que us hagi pres una mica el pèl, oi? De tota manera, ho compensaré convidant a una cervesa als que han donat propostes. Llàstima que seràs a Berlin, però vaja que quan tornis a Barna o quan estigui jo a Berlin (qui sap) tens cerveseta segur.

Ferran ha dit...

Mmmm... estic començant a valorar seriosament la possibilitat de reinstal·lar-me a Barcelona a l'agost o setembre. Si abans et passes per Berlin, la birra (bé, Apfelsaft en el meu cas, allà! :)
PS: La presa de pèl està perdonada... però em reservo el dret de tornar-m'hi, jiji...

Jordi ha dit...

Per llardons, els de Can Martri de Sant Cebrià de Vallalta, fets com els d'abans.