Sobre Fer dissabte: ara he entès per què jo hi havia de dedicar el dissabte sencer (gairebé) i, en canvi, he descobert que la Rocio fa el mateix en tres hores.
Ella no balla; jo ballava, fumava, esmorzava, trucava per telèfon, etc. S'acaba fent pesat el vídeo, però ja és això sí :)
Sobre Fer el que s'havia de fer, i s'ha fet, espero que es faci justícia, de debó!
Ah, ja he vist les fotos: i és que queden força amagadetes, eh? (avall, vull dir).
Bona tarda, nur. Amb lo de fer dissabte jo faig més o menys el mateix, excepte fumar. Però ara que ja no fumes faríem el mateix, si no fos que tu tens la Rocio. Llàstima que visqui a primera línia de mar, i que la tens ocupada i no pot venir al meu racó marismenyu.
Esperem, sí, que es faci justícia. Sobretot pels nens que ara per ara necessiten més que mai ajuda de debó.
Amb tants gadgets al bloc, les fotos s'han quedat amagades cap avall. Però bé, segur que t'agrada la del meu gorret a l'autobús. Si semblo que sigui més jove...
Sempre he tingut la sensació que darrera de més d'una ONG hi havia d'haver alguna cosa tèrbola. Això de la gent tan bona que s'entrega als altres pot ser en més d'un cas, discutible. Sabíeu que la Teresa de Calcuta acollia els malalts terminals però no deixava que els posessin calmants del dolor perquè així el sofriment els feia purgar els pecats comesos? Això explicat per infermeres voluntàries que van quedar molt estorades de veure el què passava allí dintre. Si la senyora volia purgar els seus "pecats" amb el seu propi sofriment era molt lliure de fer-ho però no tenia cap dret d'imposar aquesta idea als altres. Això és jugar a fer de déu. No recordo qui m'ho va explicar però és molt fort. També és molt forta la denúncia contra aquest home de l'ONG a Etiòpia. I els de l'Arca de Zoé? Jo crec que n'aniran sortint més. Josep
Fer dissabte: Aquí en la tierra media se dice "hacer la casa", como si fuera una traducción literal del francés "faire la maison". ¿Hay alguien que lo haga, como bien dice Nur, sin bailar, fumar opcional, telefonear, depilarse las cejas,etc, etc? Fer el dia a dia: Hoy he visto en el periódico una noticia chiquitita, un tetrapléjico de cuarentaytantos ha conseguido el sueño de su vida, grabar un disco de heavymetal. Es de nacimiento, un error médico en el parto....He pensado qué cómo podía caber tanto dolor y afán de superación en un pedazo tan pequeño de papel. Cabe igual que en un video. Fer el que s'havia de fer: Encomiable. Por desgracia los maltratos que describen se dan aquí y ahora, en varios colegios de los que financia el estado de manera indirecta. Pero, poco a poco. Es increible, ¿quién puede hacer daño a un niño?. Vaya tristeza de diumenja'm, querido, menos mal que El idilio de Sigfrido me ha hecho volver a sonreir. Besos.
Anna: sí, déu n'hi do. I no t'ho perdis, avui al tren estava assegut al costat d'un tio que llegia un llibre sobre l'origen català del Lazarillo de Tormes. No cal que pregunteu qui n'és l'autor. Heu encertat. Uf, és que aquests del meu poble...
Josep: afortunadament hi ha organitzacions que funcionen, i funcionen molt bé, fidels al seu ideari ètic. En T. ha estat treballant bastants anys per a la Fundació Vicenç Ferrer i la feina que ell ha pogut fer a l'India i el seu testimoni ja és tota una garantia.
Petulandcia: oooooh, 'faire la maison', que rima con 'unne eclósioonnnn'. A mí también me gustaría poder grabar un disco de heavy metal, de verdad. No digo de ópera, que para esto ya está el Paul Potts. Pero lo que me hubiera gustado de verdad es participar como colaborador en Crónicas Marcianas, y aún tengo la esperanza de poder grabar un video clip haciendo de barbudo de Pimpinela.
No estoy de acuerdo contigo cuando dices que es un diumenja'm triste. Para mí, es todo lo contrario. Creo que hay que alegrarse de que existan blocs como 'Trucos cotidianos de un tetrapléjico'. Debe ser muy confortante para un tetrapléjico leer cómo describe la forma de realizar cosas cotidianas, que para él es un mundo, con artilugios muy ingeniosos y simples. Un bálsamo, realmente, sin dramatizar. Creo que hace un bien inmenso tratando el tema con tanta normalidad y con un toque Mc Giver. Es genial que exista. Y cuando estás saturado de leer blocs depresivos, al leer éste vuelves a creer en estos 'diarios de bitácora' (oh, que bien me ha quedado este toque Lázaro Carreter) :)
Por otro lado, creo que también hay que alegrarse de la noticia de Etiopía. Para los niños significa que pronto cesará la pesadilla, aunque es prioritario que la justicia intervenga ya para que se ocupen de ellos gente responsable que no los abandone. Y, qué voy a decir, estoy muy contento y orgulloso de tener unos amigos con este par de... Son admirables y... bueno, que eso... que me siento muy orgulloso de ser su amigo.
Home, Quim, trist potser no, però durillo... Comences amb una de les coses més dures d'aquest món: netejar el pis. Necessari, sí; imprescindible, diria sense dubte. Però quin pal! :) Després segueixes amb una notícia amb lectura positiva, i tant!, però no per això menys dura. Ara, quien la sigui, la consigue, que diuen aquells amb tota la raó. I pel que fa a l'ONG, no crec que hi hagi ni més ni menys depravació que en qualsevol altra àrea de la vida. Els membres de les ONG són humans, i per tant hi haurà cafres, excel·lents persones, mentiders, gent disposada a donar-se al 100%... com a tot arreu. Als que cometen delictes, siguin d'ONG o d'on siguin, que la justícia els posi al seu lloc.
Val Ferran, admetem que és durillo fer la maison. Però pitjor seria sense el RAC 105. No sé quina emisora deus escoltar allà, però segur que en tens una de molt adequada per treure la pols. De tota manera, prova amb el CD de la Lilly Allen. Va de nassos.
Per cert, aprofito per dir que si no podeu escoltar la Diumenja'm Radiou és perquè estan fent manteniment. Prometen que ho tindran arreglat aviat. A veure en Montilla què hi diu al respecte en el programa 'Tinc una pregunta per a vostè' :D
És evident que hi ha ONG que funcionen bé. Conec l'obra de Vicenç Ferrer. I de ben segur que n'hi ha d'altres que també ho fan. Però el que volia dir és que darrera les bones obres sempre hi trobarem gent que se n'aprofita o bé que juguen a fer de déu. Hem de reconèixer que hi ha molt psicòpata "suelto". També és veritat que n'hi ha per tot arreu. Però en aquest camp es veuen més els contrastes. En un banc, una empresa o a la política ja hi estem acostumats! Josep
Josep: el teu comentari m'ha fet adonar que hauria d'haver posat alguna imatge de l'Apocalypse Now, basat en el Cor de les Tenebres del Joseph Conrad. Conrad ja diu que en tot projecte aparentment solidari, que pretén portar la llum a les tenebres, sempre hi ha algun Kurtz que converteix l'avançada del progrés en un món d'horror.
11 comentaris:
Bon dia :)
Sobre Fer dissabte: ara he entès per què jo hi havia de dedicar el dissabte sencer (gairebé) i, en canvi, he descobert que la Rocio fa el mateix en tres hores.
Ella no balla; jo ballava, fumava, esmorzava, trucava per telèfon, etc. S'acaba fent pesat el vídeo, però ja és això sí :)
Sobre Fer el que s'havia de fer, i s'ha fet, espero que es faci justícia, de debó!
Ah, ja he vist les fotos: i és que queden força amagadetes, eh? (avall, vull dir).
Bona tarda, nur. Amb lo de fer dissabte jo faig més o menys el mateix, excepte fumar. Però ara que ja no fumes faríem el mateix, si no fos que tu tens la Rocio. Llàstima que visqui a primera línia de mar, i que la tens ocupada i no pot venir al meu racó marismenyu.
Esperem, sí, que es faci justícia. Sobretot pels nens que ara per ara necessiten més que mai ajuda de debó.
Amb tants gadgets al bloc, les fotos s'han quedat amagades cap avall. Però bé, segur que t'agrada la del meu gorret a l'autobús. Si semblo que sigui més jove...
ostres...
deu ni dó...
anna
Sempre he tingut la sensació que darrera de més d'una ONG hi havia d'haver alguna cosa tèrbola. Això de la gent tan bona que s'entrega als altres pot ser en més d'un cas, discutible. Sabíeu que la Teresa de Calcuta acollia els malalts terminals però no deixava que els posessin calmants del dolor perquè així el sofriment els feia purgar els pecats comesos? Això explicat per infermeres voluntàries que van quedar molt estorades de veure el què passava allí dintre. Si la senyora volia purgar els seus "pecats" amb el seu propi sofriment era molt lliure de fer-ho però no tenia cap dret d'imposar aquesta idea als altres. Això és jugar a fer de déu. No recordo qui m'ho va explicar però és molt fort. També és molt forta la denúncia contra aquest home de l'ONG a Etiòpia. I els de l'Arca de Zoé? Jo crec que n'aniran sortint més.
Josep
Fer dissabte:
Aquí en la tierra media se dice "hacer la casa", como si fuera una traducción literal del francés "faire la maison". ¿Hay alguien que lo haga, como bien dice Nur, sin bailar, fumar opcional, telefonear, depilarse las cejas,etc, etc?
Fer el dia a dia:
Hoy he visto en el periódico una noticia chiquitita, un tetrapléjico de cuarentaytantos ha conseguido el sueño de su vida, grabar un disco de heavymetal. Es de nacimiento, un error médico en el parto....He pensado qué cómo podía caber tanto dolor y afán de superación en un pedazo tan pequeño de papel. Cabe igual que en un video.
Fer el que s'havia de fer:
Encomiable. Por desgracia los maltratos que describen se dan aquí y ahora, en varios colegios de los que financia el estado de manera indirecta. Pero, poco a poco. Es increible, ¿quién puede hacer daño a un niño?.
Vaya tristeza de diumenja'm, querido, menos mal que El idilio de Sigfrido me ha hecho volver a sonreir.
Besos.
Anna: sí, déu n'hi do. I no t'ho perdis, avui al tren estava assegut al costat d'un tio que llegia un llibre sobre l'origen català del Lazarillo de Tormes. No cal que pregunteu qui n'és l'autor. Heu encertat. Uf, és que aquests del meu poble...
Josep: afortunadament hi ha organitzacions que funcionen, i funcionen molt bé, fidels al seu ideari ètic. En T. ha estat treballant bastants anys per a la Fundació Vicenç Ferrer i la feina que ell ha pogut fer a l'India i el seu testimoni ja és tota una garantia.
Petulandcia: oooooh, 'faire la maison', que rima con 'unne eclósioonnnn'. A mí también me gustaría poder grabar un disco de heavy metal, de verdad. No digo de ópera, que para esto ya está el Paul Potts. Pero lo que me hubiera gustado de verdad es participar como colaborador en Crónicas Marcianas, y aún tengo la esperanza de poder grabar un video clip haciendo de barbudo de Pimpinela.
No estoy de acuerdo contigo cuando dices que es un diumenja'm triste. Para mí, es todo lo contrario. Creo que hay que alegrarse de que existan blocs como 'Trucos cotidianos de un tetrapléjico'. Debe ser muy confortante para un tetrapléjico leer cómo describe la forma de realizar cosas cotidianas, que para él es un mundo, con artilugios muy ingeniosos y simples. Un bálsamo, realmente, sin dramatizar. Creo que hace un bien inmenso tratando el tema con tanta normalidad y con un toque Mc Giver. Es genial que exista. Y cuando estás saturado de leer blocs depresivos, al leer éste vuelves a creer en estos 'diarios de bitácora' (oh, que bien me ha quedado este toque Lázaro Carreter) :)
Por otro lado, creo que también hay que alegrarse de la noticia de Etiopía. Para los niños significa que pronto cesará la pesadilla, aunque es prioritario que la justicia intervenga ya para que se ocupen de ellos gente responsable que no los abandone. Y, qué voy a decir, estoy muy contento y orgulloso de tener unos amigos con este par de... Son admirables y... bueno, que eso... que me siento muy orgulloso de ser su amigo.
Home, Quim, trist potser no, però durillo... Comences amb una de les coses més dures d'aquest món: netejar el pis. Necessari, sí; imprescindible, diria sense dubte. Però quin pal! :)
Després segueixes amb una notícia amb lectura positiva, i tant!, però no per això menys dura. Ara, quien la sigui, la consigue, que diuen aquells amb tota la raó.
I pel que fa a l'ONG, no crec que hi hagi ni més ni menys depravació que en qualsevol altra àrea de la vida. Els membres de les ONG són humans, i per tant hi haurà cafres, excel·lents persones, mentiders, gent disposada a donar-se al 100%... com a tot arreu. Als que cometen delictes, siguin d'ONG o d'on siguin, que la justícia els posi al seu lloc.
Val Ferran, admetem que és durillo fer la maison. Però pitjor seria sense el RAC 105. No sé quina emisora deus escoltar allà, però segur que en tens una de molt adequada per treure la pols. De tota manera, prova amb el CD de la Lilly Allen. Va de nassos.
Per cert, aprofito per dir que si no podeu escoltar la Diumenja'm Radiou és perquè estan fent manteniment. Prometen que ho tindran arreglat aviat. A veure en Montilla què hi diu al respecte en el programa 'Tinc una pregunta per a vostè' :D
És evident que hi ha ONG que funcionen bé. Conec l'obra de Vicenç Ferrer. I de ben segur que n'hi ha d'altres que també ho fan. Però el que volia dir és que darrera les bones obres sempre hi trobarem gent que se n'aprofita o bé que juguen a fer de déu. Hem de reconèixer que hi ha molt psicòpata "suelto". També és veritat que n'hi ha per tot arreu. Però en aquest camp es veuen més els contrastes. En un banc, una empresa o a la política ja hi estem acostumats!
Josep
Josep: el teu comentari m'ha fet adonar que hauria d'haver posat alguna imatge de l'Apocalypse Now, basat en el Cor de les Tenebres del Joseph Conrad. Conrad ja diu que en tot projecte aparentment solidari, que pretén portar la llum a les tenebres, sempre hi ha algun Kurtz que converteix l'avançada del progrés en un món d'horror.
Quim, la meva part masculina no em permet fer dues coses a l'hora: quan trec la pols, trec la pols; quan escolto la ràdio, escolto la ràdio :-)))
Josep, entenc el que vols dir.
Publica un comentari a l'entrada