dissabte, 10 de novembre del 2007

Extàtica agonia

Reproduiu el video i la música a la vegada.



12 comentaris:

Anonymous ha dit...

Tu! Baudelaire!Quin diumenja'm portem eh!!! :)
Na

quim ha dit...

Baudelaire, jo? Purquà? Jo no miraria tantes web pornos com segurament hauria fet ell, si hagués tingut ocasió :p

Anonymous ha dit...

La idea és fantàstica! llàstima que la noia arribi al clímax abans que la música. Ho haurem de buscar millor això. També és una llàstima que s'ho faci sola: fins i tot se li mou l'espatlla dreta de tant "meneo". Bromes a part, les imatges són belles i la música, ...no diguem!
Josep

quim ha dit...

Hola Josep,

Sí, ja sé que la noia arriba al climax abans d'hora. Però és clar, de videos d'aquesta mena, amb només la cara i les espatlles, no se'n troben precisament i no he pogut triar. Si fins i tot, durant aquests dies, he començat a aprendre a fer cosetes d'editatge de so perquè la cosa quedés sincronitzada. A més, ja se sap, amb aquestes coses no sempre s'arriba a la sincronització perfecta; per la qual cosa, això fa que sigui més real, no?

Paulo ha dit...

Olá Quim. O meu Liebestod! Mol bé. Terei de voltar com mais tempo; também tenho andado em viagens de trabalho e sobra-me pouco tempo disponível.

Bona setmana.

Paulo ha dit...

Tens molt bona música nel teu radio. Estic traballant però ascolto la teva música.

Anonymous ha dit...

L'Anton Dermota és fantàstic eh...
I l'aria d'Eugene Onegin és...brrr que bonica...
Na

quim ha dit...

Paulo, obrigado per tua visita e per escutar meu rádio quando estais trabalhando. Espero que música do diumenja'm é uma boa companhia do trabalho com é para mim. Boa sorte em teus viagems.

Na, doncs et queda escoltar la banda sonora del Henry V. Tota una experiència.

Per cert, no tinc Internet a casa. Serà per culpa de l'AVE????

Ferran ha dit...

Caram, caram! Bé, com a mi la senyora no em barrufa especialment, em quedo amb la sinfònica de la NDR i el Liebestod! ;-)
PS: És l'AVE, segur!!

nur ha dit...

Ostres, ostres, ostres, veig l'ànim molt alterat per aquí, eh? Entre culets, maduretes que corren i noies que s'expressen facialment per Internet (d'on dimonis has tret aquesta pàgina?)... Déu n'hi do.

Ostres, l'AVE vols dir que té res a veure amb Internet a un poble de l'Alt Maresme? Encara no han fet el tram cap a Girona, eh? :-P

Petulandcia ha dit...

...Extática agonía la de quién? La de ella, la del que mira?
Imagino, querido sátiro mío, lo que has debido sufrir hasta encontrar un video porno tan casto como éste.
...La cuestión es que la música me trae agónicos recuerdos, jejeje.

Un besazo grande, y disculpen ustedes que hable un catalá tan abierto, lo pueden traducir, supongo.....

quim ha dit...

Ferran, em complau moltíssim que et quedis amb la interpretació del Liebestod. Ni més ni menys és la gravació històrica del concert que Hans Knapperstbusch ('Kna' pels amics, és clar) va fer a la Musikhalle d'Hamburg el 24 de març de 1963, amb la Christa Ludwig. A mi, que m'agraden tant les històries que hi ha al darrera de les gravacions, em va impressionar saber d'un crític que en aquest concert, en Kna havia dirigit l'Idil·li de Sigfried amb tanta tendresa perquè li semblava una cançó de bressol per a la seva filla, que precisament aquell dia feia vint-i-cinc-anys de la seva mort.

Nur, com és natural en aquests casos, et diré que el link de la pàgina me'l va passar un company de la feina :P

I resulta que l'AVE no té res a veure amb què avui tampoc tingui Internet a casa. M'han explicat que és per l'avaria d'un satèl·lit. Com a prova de si sóc tan ingènuu com per tragar-m'ho, no està malament. Jo també els he posat a prova quan els he preguntat quant tardarien en aprovar un projecte europeu per enviar un tècnic a l'espai per arreglar-ho.

Reina Petul&cia, Señora de la Tierra Media:

Le recordaré a Vuestra Merced que su catalá había mejorado bastante, pues era capaz de pronunciar 'patates bullides', 'un plat blanc ple de pebre negre està' y también había entendido alguna canción de un trobador de gorro de lana que arrastraba las vocales en mi catalán medio. Y eso, a pesar de las justas dialécticas sobre temas lingüísticos con las que hemos pasado largas horas de gusto, divertimento y solaz, por el simple placer de la justa en sí misma. Y me llena de júbilo comprobar cómo recuerda también lo divertidos que eran estos piques (perdone Vuestra Merced que haya utilizado el vocablo 'pique', en la acepción comprensible para el vulgo).

Con agónicas vocales abiertas y cerradas, y en román paladino, te digo lo mucho que me alegra tu visita (¡¡¡¡por fin!!!!). Y sí, ha sido una agonía encontrar un video así. Pero haber podido demostrar lo que siempre he dicho del Liebestod me ha dado un gustazo increible.

Benvinguda, i un petó.