diumenge, 14 d’octubre del 2007

Pàtries

El dia 12 va tenir més connotacions patriòtiques de les esperades. Uns em demanaven per SMS que pengés una senyera al balcó, fent cas al Rajoy que ens exhortava, en el seu discurs de Nadal de l'octubre, a expressar el nostre sentit patriòtic. Altres em demanaven, també per SMS, que llegís el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt*, que pot tenir tanta trascendència com el discurs del Casals a les Nacions Unides. Em pregunto si ara la salsitxa de Frankfurt la convertirem en una icona gastronòmica del nostre país.

Unes hores més tard, la E**** des d'Elda (Alacant) em preguntava si estava mirant el desfile militar per La Primera o estava ensenyant el búlgar.

I m'he refugiat en la pàtria del record. A la festa del carrer de Frankfurt on vivia el meu amic Tx**, on les caipirinyes ja ens havien deixat KO a les nou de la nit.




I en un Seat León de color vermell (àlies Simba), disparat cap a l'estació de trens d'Alacant, amb la incertesa de si podria agafar l'últim AVE cap a Barcelona. Retallant temps i quilòmetres amb música que, segurament, era tecno-trance a tope (no devia ser Massive Attack, no).



O era Carlos Jean? (amb la meva coreografia de braços i mans improvisada)



Hores després tornàvem en el mateix cotxe amb un bitllet a Barcelona per l'endemà i taralejant l'ària de la Reina de la Nit.




*Espero, María Pilar, que Franc y tú disfrutéis de la Fira de Frankfurt. Un abrazo a los dos :)

3 comentaris:

Paulo ha dit...

Have a nice day you too, caro Quim.

Obrigado pelos teus comentários. Espero que tenhas "diumenjat" bem.

Franc ha dit...

Ja som aquí. Alguns peus de foto:

(Dia 1)

Pa amb tomàquet a la First Class de Lufthansa; a Economy Class, pa untat amb mantega - A l’horabaixa en taxi per Frankfurt Mitte, admirant els gratacels i fent-nos pols les cervicals - (Paraula d’MP) Arnsburger, 5: un pis de solter molt agradable - Al súper no hi ha manera de trobar un pa convincent – I’m sorry, senyoreta: Ich kann nicht deutsch sprechen – Usant la meva xuleta de la Moleskine: Guten abend, Danke sher, bitthe sehr, Tschüβ... – (Paraula d’MP) Un luxe d’apartament: estirat al llit es veuen arbres (plàtans) per la finestra – (Paraula meva) Un luxe? Però on és la tele, per veure els anuncis del “Ruf an” ??? – Tardor alemanya? 22:00. 16 graus. No plou. No cal la calefacció i inclús sobra l’edredó – Ho sento noies: no m’acostumo a dormir acompanyat.

(Dues que s’han colat del dia 5)

Tornant amb el Bargalló i la troupe cultural catalana, tot lleganyes i copets a l’esquena – I umm, amb la Raquel Sans (qué mona que va esta chica siempre). La miro fixament però no funciona.

Ah. L’antic carrer d’en Tx** segueix allà mateix, més ample i ensopit sense les parades de caipirinyes.

quim ha dit...

Ai, Franc. Veig que el teu alemany va millorant, que abans només sabíem dir 'Statmitte' i crèiem que si els substantius anaven en majúscula era per donar-los èmfasi (de fet, un doctorand sobre Kafka va dir això de la seva novel·la 'El Castell').

Recordo els plàtans, i el carrer d'en Tx*** quan estava ensopit. Ara, m'hauria costat passar tants dies sense tele i sense el 'Ruf an' dels anuncis de contactes, amb les walkiries mirant-te amb mala llet i vestides de cuiro.

Llàstima q no funcionés lo de la Raquel Sans. Ja mouré els fils per a que vingui la pròxima diumenjada.

Amb la Pilar vau anar a veure una peli del Woody Allen en alemany? Dóna-li records de part meva :)