Novembre

Una deliciosa animació amb música de tardor de Tchaikovsky (Octubre i Novembre, de les seves 'Estacions').



My November Guest

MY Sorrow, when she's here with me,
Thinks these dark days of autumn rain
Are beautiful as days can be;
She loves the bare, the withered tree;
She walks the sodden pasture lane.
Her pleasure will not let me stay.
She talks and I am fain to list:
She's glad the birds are gone away,
She's glad her simple worsted gray
Is silver now with clinging mist.
The desolate, deserted trees,
The faded earth, the heavy sky,
The beauties she so truly sees,
She thinks I have no eye for these,
And vexes me for reason why.
Not yesterday I learned to know
The love of bare November days
Before the coming of the snow,
But it were vain to tell her so,
And they are better for her praise.

R. Frost




El meu hoste de novembre

La meva Tristesa quan està amb mi,
Creu que aquests dies foscos
Amb la pluja de la tardor
Són dies meravellosos;
(...)
S'alegra de que els ocells hagin desaparegut
S'alegra de que el seu gris simple i vulgar
Ara sigui una boirina platejada que s'arrapa
A tot arreu.
Els arbres, desolats, abandonats
La terra descolorida, el cel pesant,
Ella creu que jo no aprecio
Les belleses que Ella veu
I s'enfada amb mi per això.

No ve d'ahir que conec
L'amor dels dies pelats de novembre
Abans de l'arribada de la neu.
Però no serveix de res intentar convèncer-la
I aquestes coses són més pròpies de la seva admiració.

Recorda, recorda...

Remember remember the fifth of November(*)
Gunpowder, treason and plot.
I see no reason why gunpowder, treason
Should ever be forgot...

Recorda, recorda el cinc de novembre
pòlvora, traició, i conspiració,
No veig cap raó per oblidar
la pòlvora, i la traició.

(*) Cançoneta d'infants que fa referència a l'intent de Guy Fawkes de fer volar el Parlament el 5 de novembre de 1605, com molt bé sabrà qui hagi vist la pel·lícula V de Vendetta. Conmemorant aquest dia, es celebra a Anglaterra la Bonfire Night, amb focs d'artifici i la crema de ninots que representen en Fawkes.

Novembre mediterrani

El meu novembre també està fet de dies de sol enlluernador, en un cel net i tendre de dissabte. El meu novembre també és a la platja deserta, al pàrquing de l'estació buit al migdia, en la Riera quieta, i en els ditets daurats de les fulles de plataner. Entre les ombres blaves allà on no hi toca el sol, veig com s'allarga el temps de novembre en el capvespre, estirant-se amb la costa cap a la ciutat, cremada per un foc d'or vell de retaule.

Tardor centreuropea

Avui, malgrat ser dijous, és un dia diumenjant. Així que us presento unes fotos de l'estada a Bratislava, complementat amb aquest ben bonic text de programa de mà:

He vist tots els colors de la tardor. Els he vist a les branques dels arbres espectrals, embolcallats per la boira, resistint com nosaltres la humitat dels carrers dels voltants de l'hotel. Des de les runes del castell de Levin, he vist també grocs i verds aigualits als bancs del Danubi. I he vist les fulles cobrir la terra negra i molla del camí de l'hotel a la guixeta on venen els bitllets d'autobús. Bratislava i Levin agermanades per la grogor de la tardor, i el gris del cel, i l'absència de sol.


A Bratislava es suposava que havíem de passar por. I, de fet, en el taxi que ens portava a l'aeroport de Barcelona, vam acollonir-nos quan vam llegir, en una guia de Bratislava, les precaucions que havíem de prendre a l'hora d'agafar un autobús. El preu dels bitllets d'autobús a Bratislava s'estableix segons el temps que hom creu que tardarà en fer el desplaçament. O sigui, que has de comprar un bitllet d'una durada raonable per a realitzar el viatge. Has de procurar no ser massa optimista, perquè, segons els autors de la guia, si el revisor s'adona que ha passat un minut del temps pel qual has comprat el bitllet, t'esbronca de mala manera, i et posa en evidència davant del públic. Aquesta advertència era avalada amb els testimonis d'uns barcelonins que hi havien anat feia poc. Afortunadament, als autobusos no vam veure revisors i, fins i tot, vam veure pocs ciutadans marcant el bitllet.


Això sí, vàrem notar una hostilitat i una mala llet impressionants en qualsevol dona que t'atenia darrera un taulell. Recordo les matrones que corrien des de la cuina de l'hotel fins a la taula on t'havies de servir el dinar, per exigir-te el ticket rosa que et donava dret a menjar els seus esqüets aliments. I les cambreres dels bars es podien molestar moltíssim si els demanaves una mica més de llet calenta per al cafè.

La mala llet, però, no era tan contínua i uniforme com ho eren els núvols grisos. De tant en tant, la uniformitat que semblava que el cel donava a totes les coses, es trencava amb moments singulars. Recordo ara una adaptació en putxinel·lis de la Caputxeta Vermella, tota en eslovac, que vam arribar a entendre i vam gaudir amb un somriure abans del sopar de gala. També recordaré una benintencionada representació de la Turandot, a la Nova Òpera Estatal de Bratislava, que va aconseguir el propòsit que una institució cultural ha de perseguir: interessar a la gent i crear afició. No cal esperar tenir grans artistes disposats a cantar en un teatre com el Liceu per a que la gent gaudeixi Puccini. La representació va agradar i realment puc dir que he reclutat nous fans de la Turandot, tot i que jo i els meus acompanyants vam creure que els millors no havien estat els personatges principals, sinó els membres del cor, i els pobres Ping, Pong, i Pang, sempre tan arraconats de manera injusta a l'hora de rebre les ovacions.



Us deixo, en el lloc on estaven les fotos de Borovets i Sofia, el testimoni fotogràfic de cinc dies sense sol, de fred i humitat. També podem donar-li la volta, i dir que és el testimoni de cinc dies de trets de gran singularitat, com una professora russa que ensenya espanyol a Moscú fins a les deu del vespre, que és budista i que ens va arrossegar a un local de salsa cubana. Increïble!!!!

Bratislava

Diumenge que ve és probable que no hagi posts nous al Diumenja'm. Estaré tornant de Bratislava i com que últimament el wifi, el sistema operatiu ubuntu i jo no som un trio gaire ben avingut, no asseguro que pugui penjar res de nou.

Francament, al veure una imatge com aquesta de Bratislava,

les expectatives que tinc d'aquesta ciutat són més altes que les que tenia de Borovets. Una altra ciutat domèstica, però. De tota manera està a prop de Viena. Per això, des d'allà segurament anirem a la ciutat imperial, encara que no sigui any nou.

Una ciutat amb riu. Les ciutats amb riu tenen quelcom especial i pel fet de tenir-ne, Bratislava ja m'inspira simpatia. No serà París, evidentment.

Imatges de Bratislava

Però i com Dublin? Ui, no... Dublin és una joia tendra, malencònica i afable; i és difícil igualar una ciutat en la qual passejar per la vora del riu Leffey és passejar pel Passeig del Solter.

Cantant al riu Leffey al pub Gogarty's bar

M'ha alegrat saber que fou en aquesta ciutat on Beethoven va interpretar la Missa Solemnis per primer cop (segons la Wikipedia anglesa) i que és la ciutat natal de Johann Nepomuk Hummel, autor d'un famós concert de trompeta que de tant en tant posen al tren i que em crispa els nervis. De tota manera, d'aquest deixeble de Mozart diríem que va aprofitar molt bé les lliçons del seu mestre, si és correcte atribuir-li una filosofia de vida que es resumeix de la següent manera: 'gaudir del món per a donar joia al món'.

Demanar pau (i joia suposo) per a gaudir-la, entre sons de timbal de guerra, és el que demanava Beethoven en el Dona nobis pacem de la seva Missa Solemnis. Malhauradament, no he trobat un video amb aquesta part. De tota manera, us deixo la magistral interpretació del Sanctus de Leonard Bernstein, amb Edda Moser (soprano), Hanna Schwarz (mezzosoprano), Rene Kollo (tenor), Kurt Moll (baix), el cor i l'orquestra del Concertgebow. Moment de recolliment abans de que el so dels motors al circuit d'Interlagos ho ensordeixi tot, i el calvet ens faci creure que la justícia divina està de part d'un cavaller platejat que va en un bòlit de la pèrfida Albión, possiblement sabotejat pels seus propis amos.

Yo no me llamo...

Javier...



ni José Luís...



My name is Bond...



E il suo nome é amor...




(Birgit Nilsson i Gianfranco Cecchle a l'escena final de Turandot).

Felicity Post

El dimecres passat Felicity Lott, acompanyada per Graham Johnson, va fer un recital al Liceu amb el suggerent títol Fallen Women and Virtuous Wives (dones caigudes i esposes virtuoses). La soprano anglesa té prou entitat entre els meus 'affaires' musicals com per escriure dos semiposts que tenen a veure amb ella

Notes franceses o angleses?

El meu tercer CD va ser una gravació de Les Illuminations de Benjamin Britten, una obra en la qual Britten musica els poemes del cicle homònim de Rimbaud. El CD tenia també la Serenata per a Trompa i Tenor del mateix compositor. El vaig comprar sobretot per la Serenata- l'havia escoltat per Ràdio 2 i la cançó O Rose Thou Are Sick em va impressionar molt.

El que no m'esperava era escoltar durant els primers minuts de la gravació un potent preludi de violins, i la sobtada presència d'una veu de soprano que amb insistència deia: J'ai seul la clef de cette parade, de cette parade i després es perdia en un horitzó enllaunat del CD dient sauvage..... Després, els violins tornaven i la veu apareixia un altre cop per presentar-me el paisatge d'una vil·la que, si bé hauria d'haver tingut alguna detall de ciutat sinistra, tenia l'aire i la llum d'una pintura de Monet. Aquella veu de soprano era la de la Felicity Lott.

Així doncs, la veu de la Felicity em va evocar diumenges lluminosos francesos, tot i que havia de transmetre algun toc fosc i espectral, present en els poemes de Rimbaud. La seva Villes, l'inici de la qual podeu escotar-lo aquí, es presentava com aquest quadre



Ben diferent de la interpretació, per mi xulesca, de l'Ian Bostridge, com si fós un de la penya d'intel·lectuals francesos que van en plan milhomes (per què no es treu les mans de les butxaques?)



A més, segons ell, les Illuminations són molt 'English', quan acabo de dir que m'evoquen pintures de Monet del paisatge ciutadà francès. O sigui, que és més això:


Em sembla que no ens entenem gaire ell i jo.

Cançó de tardor

Imatges de tardor amb l'acompanyament de Felicity Lott cantant Chant d'Automne de Gabriel Fauré. He reconegut un fons de pantalla de Windows que m'ha fet dubtar si penjar el vídeo, però la Felicity és la Felicity.

A veure si el trobeu.

Pàtries

El dia 12 va tenir més connotacions patriòtiques de les esperades. Uns em demanaven per SMS que pengés una senyera al balcó, fent cas al Rajoy que ens exhortava, en el seu discurs de Nadal de l'octubre, a expressar el nostre sentit patriòtic. Altres em demanaven, també per SMS, que llegís el discurs inaugural de la Fira de Frankfurt*, que pot tenir tanta trascendència com el discurs del Casals a les Nacions Unides. Em pregunto si ara la salsitxa de Frankfurt la convertirem en una icona gastronòmica del nostre país.

Unes hores més tard, la E**** des d'Elda (Alacant) em preguntava si estava mirant el desfile militar per La Primera o estava ensenyant el búlgar.

I m'he refugiat en la pàtria del record. A la festa del carrer de Frankfurt on vivia el meu amic Tx**, on les caipirinyes ja ens havien deixat KO a les nou de la nit.

I en un Seat León de color vermell (àlies Simba), disparat cap a l'estació de trens d'Alacant, amb la incertesa de si podria agafar l'últim AVE cap a Barcelona. Retallant temps i quilòmetres amb música que, segurament, era tecno-trance a tope (no devia ser Massive Attack, no).



O era Carlos Jean? (amb la meva coreografia de braços i mans improvisada)



Hores després tornàvem en el mateix cotxe amb un bitllet a Barcelona per l'endemà i taralejant l'ària de la Reina de la Nit.

*Espero, María Pilar, que Franc y tú disfrutéis de la Fira de Frankfurt. Un abrazo a los dos :)

Música per a un final de diumenge de tardor

Després de l'accidentat viatge de tornada de Barcelona en tren (com no!), inclosa la contemplació d'una baralla entre noies bollycaos a l'andana de l'estació de Mataró- a ritme de palmes; sí, molt a lo Carmen-, em relaxo escoltant la composició del meu amic Uabmur Arres.

Espero que us serveixi també per relaxar-vos. A més, no hem d'acabar el diumenge amb posts depressius, com algú m'ha dit que ha sigut la tònica dels d'aquest diumenja'm.