Avui els dits em fan mal de tant donar-li a les tecles. Mes plujós d'abril. M'aixeco de la cadira, estenc la mà, l'agafes i ballem.
April in Paris
April in Paris
Chestnuts in blossom
Holiday tables under the trees
April in Paris
This is a feeling
No one can ever reprise
I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace
Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?
I never knew the charm of spring
Never met it face to face
I never knew my heart could sing
Never missed a warm embrace
Till April in Paris
Whom can I run to?
What have you done to my heart?
April Showers (Dutxes d'abril*)
When April showers
may come your way
They bring the flowers
that bloom in May
So when it's raining,
have no regrets
Because it isn't raining rain,
you know
It's raining violets
And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils
So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along.
And when you see clouds
upon the hills
You know they'll bring crowds
of daffodils
So just keep looking for a bluebird
and listening for his song
Whenever April showers
come along
* És la broma d'un traductor automàtic
diumenge, 15 d’abril del 2007
diumenge, 8 d’abril del 2007
Passió
Jo vaig fer la bàsica en un col·legi religiós. Quan s'acostava la setmana santa 'el padre'- que així li dèiem al capellà director del cole- ens passava unes diapositives a la classe de religió que il·lustraven la passió de Jesucrist. Ens impressionaven les il·lustracions però el que ens produia esglai era la manera en què el padre relatava el sofriment de Jesús. Recordo que ens deia coses com aquesta: imagineu-vos el moment en què van aixecar la creu. Un cop dret, la força de la gravetat tirava el cos de Jesús cap avall i, per això, els claus li anaven segant encara més les mans i les anava destrossant de manera lenta i continuada. La meva mare i la dels meus companys estaven molt preocupades perquè sovint teníem malsons i ens despertàvem a la matinada cridant que vèiem el cos de Crist clavat a la creu.
No sé, potser aquell padre, com el Mel Gibson al rodar la pel·lícula La Passió, creia que amb l'evocació del patiment de Jesucrist un comprèn millor el seu sacrifici per a la humanitat i així es reforça la seva fe. Amb mi no va funcionar aquest mètode. Prefereixo la litúrgia d'escoltar cada divendres sant la Passió segons Sant Mateu o de Sant Joan de J.S Bach a casa. Ja fa uns deu anys que ho faig. No sóc home religiós però reconec que no m'importaria que la música de Bach em convertís. De fet, m'arriba molt més el missatge i el trasfons espiritual de la Passió si escolto l'ària Blute Nur
o el duet que en dic de l'ensurt (o 'susto') perquè si l'escoltes en CD i no estàs previngut, l'entrada sobtada del cor enmig de la tranquil·la melodia dels dos cantants et fa donar un bot increïble.
Realment, el que a mi m'interessa és que un tema tan tràgic com el de la Passió pugui ser reconvertit en una obra que s'interpreti, fins i tot, amb alegria. Si no, fixeu-vos que bé que s'ho passen aquests homes i dones a l'assaig d'un número de la Passió segons Sant Mateu, amb els seus abric i bolsos penjant de les cadires, i els seus peus seguint el ritme.
No sé, potser aquell padre, com el Mel Gibson al rodar la pel·lícula La Passió, creia que amb l'evocació del patiment de Jesucrist un comprèn millor el seu sacrifici per a la humanitat i així es reforça la seva fe. Amb mi no va funcionar aquest mètode. Prefereixo la litúrgia d'escoltar cada divendres sant la Passió segons Sant Mateu o de Sant Joan de J.S Bach a casa. Ja fa uns deu anys que ho faig. No sóc home religiós però reconec que no m'importaria que la música de Bach em convertís. De fet, m'arriba molt més el missatge i el trasfons espiritual de la Passió si escolto l'ària Blute Nur
o el duet que en dic de l'ensurt (o 'susto') perquè si l'escoltes en CD i no estàs previngut, l'entrada sobtada del cor enmig de la tranquil·la melodia dels dos cantants et fa donar un bot increïble.
Realment, el que a mi m'interessa és que un tema tan tràgic com el de la Passió pugui ser reconvertit en una obra que s'interpreti, fins i tot, amb alegria. Si no, fixeu-vos que bé que s'ho passen aquests homes i dones a l'assaig d'un número de la Passió segons Sant Mateu, amb els seus abric i bolsos penjant de les cadires, i els seus peus seguint el ritme.
diumenge, 1 d’abril del 2007
Núvols
Per saber quin temps farà demà, no vull veure les fotos de núvols que els domingueros han fet avui
No vull tampoc perdre'm l'espectacle del cel perquè estic obsessionat en què veig un OVNI.
Ni ara em ve de gust mirar núvols dins d'un cotxe. I menys si em pregunten abans 'quant de temps fa que no mires el cel?' Com si la meva metgessa de capçalera em preguntés quant de temps fa que no tinc relacions astrals.
No vull tampoc perdre'm l'espectacle del cel perquè estic obsessionat en què veig un OVNI.
Ni ara em ve de gust mirar núvols dins d'un cotxe. I menys si em pregunten abans 'quant de temps fa que no mires el cel?' Com si la meva metgessa de capçalera em preguntés quant de temps fa que no tinc relacions astrals.
Per a celebrar aquesta setmana tan bonica, vull mirar núvols blancs penjats d'alguna branca; potser al monestir de Wudan, en un salt comfiat i feliç- sense esclafar-me contra el terra, és clar- com el del final de la pel·lícula Tigre i Drac, al so del violoncel del Yo-Yo Ma.
diumenge, 25 de març del 2007
Du bist der Lenz
Ets la primavera que anhelava durant les gelors de l'hivern. El meu cor t'ha saludat amb adoració sagrada quan per primer cop el teu esguard s'il·luminà en veure'm. Sempre he viscut envoltada d'estranys, cap del quals em donà cap joia, cap del quals em tocà mai. Tot el que m'envoltava era desconegut per mi. Però en veure't t'he conegut a l'instant, des que t'he vist t'he fet meu, i tot el que amagava al cor, tot el que sóc, ha sorgit en mi tan vivament com la llum del sol i m'ha esclatat a les orelles com un eco festiu, quan en la solitud d'aquest lloc hostil i fred he vist el meu amic.
(Traducció agafada del post del 21 de juny de 2003 del bloc 'Un que passava')
Escoltem quatre interpretacions de la rebuda de la primavera per part de Sieglinde i Siegmund al primer acte de la Valquiria. La primera, la de la gran Kirsten Flagstad.
A continuació Jessy Norman i Jess Thomas, que abans canta el Winterstürme (també podeu escoltar el Winterstürme aquí en una interpretació 'Cine de Barrio' de Lauritz Melchior). El director és James Levine, que sempre em recorda el pallasso dels Simpson, o l'inevitable grassonet de les pel·lícules de desmadre universitari americanes.
Aquí en Jess Thomas amb Helga Dernesch, i Thomas Schippers com director, en una interpretació del 1967. Tot un document que, un cop vist l'anterior, ens fa reflexionar sobre el pas del temps; el pas del temps per a Jess Thomas, sobretot.
I, finalment, la Montserrat Caballé, amb Siegfried Jerusalem, en una producció del Teatro de la Zarzuela al maig del 1986. Crec que va ser la mateixa producció que vaig veure al Liceu abans de que es cremés. Estava al cinquè pis, i me la vaig empassar de genolls agafat a la varana, que era l'única manera de poder veure una mica l'escenari. Però és clar, com que en aquella època et feien creure que la passió per l'òpera era directament proporcional a la teva disposició per soportar incomoditats, doncs patia en silenci i orgull de melòman. Quina tonteria!
El borratxo a la primavera
Si la vida és només un somni,
per què, doncs, l'esforç i la pena?
Jo bec fins que ja no puc més,
tot l'estimat dia!
I quan ja no puc beure més
perquè la gola i l'ànima són plens,
llavors camino vacil× lant fins a la meva porta
i dormo meravellosament!
Què sento en despertar-me? Escolta!
Un ocell canta damunt l'arbre.
Li demano si ja és primavera, --
Per a mi, és com un somni.
L'ocell respon, xerrotejant: Sí! La primavera
és arribada, ha vingut per la nit!
Des de l'esguard més profund, vaig parar l'orella,
l'ocell canta i riu!
M'omplo novament la copa
i la buido fins al final,
i canto, fins que la lluna brilla
en l'obscur firmament!
I quan ja no puc cantar més,
m'adormo de bell nou.
Què m'importa la primavera?
Deixeu-me estar borratxo!
(El borratxo a la primavera, de 'La Cançó de la Terra' de G. Mahler)
Interpretació de Jon Vickers. City of Birmingham Symphony Orchestra, dirigida per Simon Rattle
per què, doncs, l'esforç i la pena?
Jo bec fins que ja no puc més,
tot l'estimat dia!
I quan ja no puc beure més
perquè la gola i l'ànima són plens,
llavors camino vacil× lant fins a la meva porta
i dormo meravellosament!
Què sento en despertar-me? Escolta!
Un ocell canta damunt l'arbre.
Li demano si ja és primavera, --
Per a mi, és com un somni.
L'ocell respon, xerrotejant: Sí! La primavera
és arribada, ha vingut per la nit!
Des de l'esguard més profund, vaig parar l'orella,
l'ocell canta i riu!
M'omplo novament la copa
i la buido fins al final,
i canto, fins que la lluna brilla
en l'obscur firmament!
I quan ja no puc cantar més,
m'adormo de bell nou.
Què m'importa la primavera?
Deixeu-me estar borratxo!
(El borratxo a la primavera, de 'La Cançó de la Terra' de G. Mahler)
Interpretació de Jon Vickers. City of Birmingham Symphony Orchestra, dirigida per Simon Rattle
Subscriure's a:
Missatges (Atom)