El promès és deute i us poso aquí les esmenes del playlist 'Reverie' que vaig copiar i enganxar el diumenge passat al post del mateix nom.
1. La primera peça és la conegudíssima Somnis, o Reverie en anglès, però no és de Debussy, com creu l'autor del playlist, sinó que pertany a les Les escenes d'infantesa de Robert Schumann.
2. La peça que apareix com Minstrels és, en realitat La danse de Puck, del primer llibre de preludis de Debussy
Jo he vist aquestes errades, però si se m'ha passat alguna, ens ho feu saber. Gràcies.
Us poso les dues peces de debò. Una és l'adaptació a cello i piano de Minstrels, interpretada per Danill Safran i Anton Ginsburg (amb un bon exercici bilingüe, com veureu), i el Revêrie de Debussy, interpretat per Alicia Zizzo.
Oi que aquesta música no la trencarà el so de les gavines demà?
2 comentaris:
Digue'm punyetera, però demà pregunta al alba, al albaaaaaaaaaaaaaaaaa com es diu "Lo prometido es deuda" en català, perquè aquesta traducció automàtica... no cola, eh?
A part d'això, no puc criticar res més ja que ja saps el meu desconeixement quant a música clàssica.
Bon diumenge, nen!
nur: ostres, ja em semblava a mi que sonava raru, raru. Bé, posarem 'el promès és deute' com un exemple de traducció màquina feta per un humà. Preguntaré com es diu però em temo que no sabrà qui és en Luís Eduardo Aute.
Que consti que he dit 'El promès és deute' i no 'Lo promès és deute' com vaig estar temptat de posar :D
Bon diumenge, fanciulla
Publica un comentari a l'entrada