diumenge, 30 de març de 2008

...ja en tens 42


... He rebut carta de la Cèlia. 'Per molts anys' em diu, després d'explicar-me les novetats d'un poble de la Garrotxa a l'hivern.

*****

... Ara que ja n'he fet catorze, ja és hora de que em posi a treballar a l'estiu. En un despatx, ajudant al qui porta la comptabilitat. A la meva mare no li agraden les calculadores. Si m'afoguen amb factures, suposo que no em tocarà cap més remei que fer-ne servir una.

*****

... Per fi m'han regalat el radio-casette. Ara ja puc escoltar les emisores en FM. La música se sent com si fós un disc. Podré gravar directament d'una emisora que posa música clàssica tot el dia, i l'escoltaré sense els espetecs d'ous ferrats del meu tocata. Llàstima que sigui tan mamotreto, perquè no me'l podré posar dins del llit i escoltar la ràdio d'amagatotis amb els auriculars.




*****

... Tot el dia neguitós, esperant la seva trucada, amb el dubte de si recordaria el meu aniversari, i quan faltaven cinc minuts per les dotze de la nit, em truca.

*****

... Buf, el professor de Fonètica Experimental ens diu que no vol el treball escrit a màquina. L'hem de fer amb ordinador. Vaig intentar escriure el treball a la sala d'ordinadors de la facultat però després d'engegar-ne un, em va fer vergonya que la gent em veiés sense fer res, mirant una pantalla negra i un quadradet lluminós fent pampallugues. Però és que no sabia què havia de fer; per això vaig decidir apagar-lo i anar-me'n. Ara estic preocupat perquè no sé si he fet bé apagant-lo a la brava. Potser per culpa meva l'ordinador ha perdut totes les dades.

No goso demanar un ordinador aquest any, així que hauré d'anar força sovint a Canet, a casa seva. Faré el treball amb el seu Amstrad.

*****

... Em desperta el piiiit del mòbil, avisant-me que he rebut un missatge. Obro un e-mail molt matiner amb un bonic text i el 'Feliz, feliz en tu día', cantat per un avatar del Miliki al Youtube. M'ha fet molta il·lusió. Mentre comprovo si s'ha acabat de baixar la integral de Cantates de Bach, arriben dos missatges més. Em toca agafar el tren. Durant el trajecte, escolto la ràdio pel mòbil. El mar està com ho ha estat sempre durant dies i dies- i anys i anys- de tren. I avui és com ahir...

Ostres noi, ja en tens 42.







12 comentaris:

nur ha dit...

Ah, boníssima cançó d'en Frank :)

nur ha dit...

Per molts anys, Quim! Espero que ahir passessis un feliç dia.

Mentrestant jo miraré d'esbrinar el significat del 42 aquests pocs mesos que em queden per canviar de xifra. Ja faig tard!

Una abraçada ben gran, nen :***

Sara Maria ha dit...

Moltes felicitats Quim!!

Anonymous ha dit...

Flicitaaats!!!!!!!!!!!!!!!
Per molts anys, i més que em vull per llegir diumenjams i menjar pates don alfonso,
un petó!
Na

quim ha dit...

Moltíssimes gràcies a totes (que un deu estar a Petra en plan Indiana-Bergonzi-Jones).

Per cert, nur, espero que no estiguis tants anys com el supercomputador per esbrinar el significat del 42 (veure entrada de la wikipedia a la que et porta el link del 42 al post). Ah, i el 'It was a very good year' és una de les meves cançons preferides. N'he trobat una versió del Ray Charles i he estat a punt de posar-la però, no he pogut. Només en Frankie li pot donar el to d'un home que ha viscut la vida plenament.

Na: si he anat de les cartes certificades al Floquet, i del transistor al mòbil, segur que des del geriàtric podré continuar fent Diumenja'ms, sense necessitar el teclat. Això sí, d'Alfonso Torres que no en faltin :D

nur ha dit...

Compte amb les Alfonso Torres, que m'han dit que porten molt oli i provoquen piiiiiiiiii (i, a sobre, són de Premià!). Jo voto per un arròs caldós d'aquells de Cal Pòsit :P

Pel que fa al 42, ja havia mirat el link, ja: em sembla que li demanaré a un amic que treballa al CESCA a veure si m'ho pot desxifrar :P

Paulo ha dit...

Parabéns, Quim. Per molts anys.

Anonymous ha dit...

Moltes Felicitats Quim!

Que estiguis molt bé!!

Fins aviat,

Montse

quim ha dit...

Paulo: molto obrigado. Um abraço :D

Montse: Moltes gràcies. Ja veuràs quan en faci 45

Nur: Jo també voto per un arròs caldòs, estil Pòsit. Deu ser per l'olor d'arròs que fa Arenys quan arriba la primavera? I a la piiiiiiii, el colesterol i els quilets...

Ferran ha dit...

Caram, Quim: mesos seguint-te fidelment setmana rere setmana, i per cinc dies que vaig de bòlid i desapareixo de la catosfera... em perdo el teu aniversari! No m'ho tinguis en compte :-)

Per molts anys, espero que gaudissis d'una celebració ben maca!
Una abraçada.

quim ha dit...

Ferran: Moltes gràcies. Els aniversaris tenen vuitada; o sigui que cap problema. I una cosa inherent a tenir quaranta-i-tants és que les cel·lebracions, per motius d'agendes, no solen fer-se el mateix dia sinó que s'han de postposar. Però he tingut molt,bona entrada i, de moment, ja hi firmo si els 42 han de ser així.

Una abraçada

Anonymous ha dit...

No havia vist fins ara aquest post d'aniversari que, no cal dir m'agradat força i és que segueixes sent el "Poeta de la Xarxa". Molt ben escrit. Era de quan el viatge a Jordània. Encara que ja sigui molt tard, et desitjo totes les felicitats del mon!
Josep