diumenge, 6 d’abril de 2008

Dottore a Jordània

Quan ens dirigíem a Aqaba, per a mi va ser inevitable evocar la increible escena de Lawrence d'Aràbia en la que Peter O'Toole (un dels meus actors preferits) diu aquesta paraula màgica, després d'un preludi musical ben emocionant. Fixeu-vos com la música descriu les hores i hores de silenci, de soledat, i a l'hora el brogit i el conflicte interior d'en Lawrence. Les cordes s'expandeixen i lentament s'alcen, fins arribar a un clímax condensat en les tres síl·labes. El jo més íntim en un espai obert, la música més envolvent per a reproduir el silenci, la voluntat que mou destins en la paraula més curta...

Avui possiblement, el Dottore hi deu ser en aquesta ciutat. Per això li dedico aquesta seqüència




i la suite de la banda sonora de la pel·lícula, dirigida pel propi compositor, Maurice Jarre

4 comentaris:

Ferran ha dit...

Peter O'Toole em sembla un dels homes amb més classe de tot el segle XX. Quin posat tenia en els seus bons temps, per Tutatis! :)

quim ha dit...

Ferran: hauries de veure el Peter O'Toole fent de Enric II tant a Becket, amb en Richard Burton, com a El lleó a l'hivern (The Lion in Winter) amb una inconmensurable Katherine Hepburn, fent de Leonor d'Aquitània. Fantàstiques les dues. Avui triaria 'The lion...' demà potser Becket...

Anonymous ha dit...

No vaig arribar a Akaba sino que em vaig quedar al Mar Mort, però t'agraeixo igual el teu post. Estic d'acord amb tu sobre la qualitat actoral de Peter O'Toole.
Fins aviat,
Josep

Ferran ha dit...

Ostres, la Katherine Hepburn és una altra que deu n'hi do. Quina dona més guapíssima, i com m'agraden les seves pel·lícules! Aquesta nena és una "fiera"! :)