dissabte, 1 de març del 2008

...i reverie



Estirat amb els ulls tancats. Pedretes de minerals reposant al front i al pit.



i avui el peu no m'ha fet mal. Com a prova, caminant, caminant he vist que els avions feien gimnàstica rítmica

5 comentaris:

nur ha dit...

Litoteràpia se'n diu d'això? De debó t'ha anat bé? Per a què? En prendré nota!

Bon dia, quim!

quim ha dit...

nur: lo de les pedres va ser un complement a una sessió de relaxació i teràpia d'aquelles que t'equilibren el cos sense tocar-te. No va ser per res d'especial, una sessió a canvi d'ajudar la terapeuta en qüestions informàtiques. Però em va preguntar si tenia alguna part del cos que em donava malestar i jo li vaig dir que feia dies que el peu esquerre em feia mal, i mira, oli en un llum. Mentre et fa la sessió la sensació de benestar i relaxació va creixent. Ja només per això val la pena. T'ho recomano.

nur ha dit...

hmm, no sóc gaire amant de teràpies de relaxació. I que consti que n'he provat algunes (tipus reiki, homeopatia i shiatsu), però la meva poca fe, acompanyada de nuls resultats, m'han fet desistir d'aquesta mena de teràpies.

Josep Rumbau ha dit...

Escolti jove, alguns dels títols posats no pertanyen a Debussy. La primera peça, per exemple, pertany a Schumann. Faci el favor!!

quim ha dit...

Josep: tens raó. He fet un copiar i pegar del playlist d'aquest senyor i no m'havia fixat que té una empanada mental entre Debussy i Schumann. Prometo fer un comentari esmenant els errors.