El que diuen i el que un sent

Aneu a http://www.iterature.com/epiphanies. Tindreu accés a un portal importantíssim de l'anomenat 'net art': Epiphanies (Google poetry) d'en Christophe Bruno

Allà on posa 'Type a word or a sentence', escriviu una frase o una paraula i doneu-li a 'Go'. El veritable Poeta de la Xarxa recollirà frases que hi ha a Internet relacionades amb el que heu escrit i us les presentarà com un text (no textE) nou. La intenció del creador del que sembla una gran parida, és la de crear textos poètics sense plans pre-establertos, atzarosos i bellament absurds.

Vaig estar jugant amb aquesta eina uns minuts després de saber que en Giuseppe Di Stefano havia mort. Per això hi vaig escriure el seu nom. La veritat és que els textos que genera cada cop que li dono al Go, sempre nous, m'estalvien d'haver d'explicar algunes coses sobre el que es diu d'aquest gran tenor a nivell planetari. 

Així que, directament, vaig a deixar al descobert el que, per a mi, és essencial. Un apassionat Un di felice... de La Traviata (és necessari dir-vos que ella és la Callas?), que algunes vegades canto 'sotto voce' quan vaig cap a l'estació. 

I si escolteu aquest o soave fanciulla... de la Bohème, cantada per en Di Stefano i la Callas, cal dir que van estar sempre vinculats pel fil invisible dels amants breus, que resisteix tota la vida?

D'altra banda, és necessari que ens diguin, després d'escoltar aquesta nota final, que la veu del Giuseppe es va trencar?

... i amb les veus d'ells dos, empastades amb les de Rolando Panerai i Anna Moffo, cantant  Quando men' vo del segon acte de la Bohème, cal dir que sempre que l'escolto se'm fa un nus a la gola? 

PS: Net art vs Art de tota la vida. Però escriviu coses al Epiphanies. Potser us surten coses ben poètiques generades automàticament. Igual es pot fer un bon recull.