Tic molt content perquè la nur li ha concedit al Diumenja'm el Premi Arte y Pico perquè el considera un dels cinc blocs que més valora. Per a mi és tot un honor, no tan sols perquè a la nur li tinc molt apreci i l'admiro, sinó també perquè va ser ella precisament qui em va introduir en el món blocaire, fent entre els dos un bloc a quatre mans desenfadat i divertit (en tot cas, rèiem molt amb les coses que explicàvem i com les explicàvem). Moltíssimes gràcies. Aprofito per dir-li que, evidentment, ja pot comptar amb un arròs caldós en el lloc de sempre.
Mentre esperem que els masturgurús aprovin aquest excés, li dedico aquesta conversa del tren que vaig escoltar el dimecres d'aquesta setmana i que va ser una llàstima que se la perdés.
Transcripció d'una conversa real que va tenir lloc el passat dimecres, en el tren direcció Hospitalet, entre les estacions d'Ocata i El Masnou. Hora 08.35 a.m.
-No
-Sí, un actor. ¿No lo sabes?
-No, no lo sé. Es que no estoy muy puesto en cinematografía
-¿Tú has visto 'Diez mil razones para odiarte?
- No
- Y... ¿límite 48 horas? Hace de amigo del negro
- Buf, no sé...
- Esa sí, es el que hace de cocinero en 'Mientras dormías'
- Ni idea. Pero ¿es español?
- ¿Cómo va a ser español si todas las películas que te he dicho son americanas?
- Coño, podría ser Bardem
- ¿Tú ves al Bardem haciendo de negro?
- Pero si tú has dicho que hacía de amigo del negro. El amigo puede ser blanco o negro, digo yo. A ver, ¿qué es?
- Es blanco. Bueno, era blanco porque se ha suicidado.
- ¿Y no es ese del Mountain Bike Mountain?
- No, ese no porque esta peli no la he visto.
- ¿Y si me dices cómo se llama? Igual por el nombre sé de quién me hablas.
- Es que no sé cómo se llama.
Jo també donaria el premi al 'M'exalta....' perquè és un cant d'amor a la comarca on ella i jo vivim, i perquè està escrit amb una gràcia especial que fa que els lectors acabem contentíssims i fascinats, treient-li tot el suc bo (separant el suc dolent) a la nostra vida quotidiana. A mi m'ha influït molt aquesta visió, i reconec que el dia a dia el visc de manera diferent des de fa un any, i que tinc un sentiment per la meva comarca que no havia tingut abans. De tota manera, crec que és pertinent donar el premi a cinc blocs que encara no han rebut el premi de cap altre lector.
El primer premi va per a Cap Blau, el bloc de la primera seguidora del Diumenja'm que no em coneixia. M'encanta el seu llenguatge innovador i crec que aporta una manera de fer posts que anticipa un futur molt atractiu en les formes d'expressió dels blocs. Reconec que el seu estil ha inspirat alguns dels posts del Diumenja'm dels quals n'estic més orgullós, amb el seu format conceptual i algunes vegades porno-conceptual.
El segon premi va per Medicina del Canto y Ópera. Un bloc de referència per als amants de l'òpera i la música en general (fins a Schoenberg, és clar). Però dir que és un bloc de referència no és dir cap cosa novedosa. És un bloc reconegut per molts aficionats i professionals del cant. Ara bé, a mi m'ha donat a conèixer una manera més intensa d'apreciar la música. Sobretot perquè ara conec una mica més la cuina d'una interpretació vocal. Però això no hauria estat possible sense la generositat del Dottore, que m'ha permès compartir experiències operístiques, liederístiques i, fins i tot, raticulinístiques inoblidables. Recomano sobretot els seus posts de músiques per anar a dormir.
El tercer premi va per a Valkirio. El més internacional dels lectors del Diumenja'm. En Paulo és una persona entranyable per al qual em barallo amb el traductor automàtic anglès-portuguès. Té una ràdio amb temes musicals seleccionats excel·lents i m'encanta la seva disposició d'òpera, botànica i ornitologia en el mateix pla, com una gama de colors que relaxa la vista, l'oïda i l'esperit. Tot un sabi que me l'imagino com en Vinicius de Moraes, vés per on.
El quart premi va per a Delícies del Rebost perquè proposa activitats molt diumenjadores però bastant allunyades, per desgràcia, del meu oci. Tot un repte i un estímul. Finalment, el cinquè premi li atorgo a Quadern de sons i la seva poesia dels sons.
Bé, esto es todo amigos... Per cert, en aquest post del bloc d'en DooMMaster trobareu informació sobre el premi, les regles i tot allò que voldríeu saber però no us atreviu a preguntar
7 comentaris:
Buf!, quina tela de conversa, no? El millor: "Mountain Bike Mountain". I, pel que diuen, el pobre no es va suicidar sinó que es va, diguéssim, passar amb la dosi de medicaments.
Bona setmana, Quim!
Gràcies a tu, Quim, per ensenyar-me moltes coses i per riure tant com jo (tot i que més sorollosament) al Converses del tren.
Ja et comunico ara mateix que he deixat els masturgurús: només em queda fer una visita per dir-los Bye, bye :)
Després del llardon's day i quan tinguem la primavera més a prop s'escau un arrós caldós amb el vi de sempre, el lloc de sempre i les cerveses de sempre :P
Ah, i no tinc cap mena de dubte que el teu és un bloc excel·lent, tot i que de vegades pel meu desconeixement musical no arribi a entendre del tot.
Estic contenta perquè veig que com que vaig encertar la frase de Vinteuil, m'has donat el premi Arte y Pico(quedarà entre tu i jo).
Moltes moltes gràcies Quim!! M'ha fet molta il.lusió, m'he quedat de pasta de muniatu,
un petó,
anna i gràcies
Estic "acollonido" que diria el màgic Andreu i no sé pas si podré estar a l'altura de les circumstàncies, però, en tot cas, moltíssimes gràcies i que el Cel et combli de ventures!
Josep
Sí, Ferran: una conversa 'como la vida misma'. I no parlaven del de la dosi de medicaments. Vés a saber de qui...
Nur: riure, ensenyar i aprendre són plaers que, com el seu nom indica, es fan amb molt de gust. M'alegro moltíssim de la teva decisió i sobretot de que la posis en pràctica en el llardon's day i el 'as usual day' :p Això sí, no sé si aquest és un bloc excel·lent però és evident que hi ha coses que s'han de millorar. Sobretot he de procurar una cosa que sempre he volgut, i és que aquest bloc sigui entenedor i proper malgrat el nivell de coneixements musicals que es tingui.
Anna: et mereixes el premi, independentment de la frase del Vinteuil. Ja et vaig dir que algun dia el Cap Blau serà citat en la història de la Bloqueria Universal com un dels que van experimentar i consolidar un nou llenguatge al blocs, sortint de la forma tradicional d'escrit en soport paper que encara perdura.
Josep: doncs si estàs 'acollonido' com el Màgic Andreu, vés a posar-te una medalla, que també te la mereixes :)
Nem sei o que dizer, Quim. "També jo tic molt content".
É a primeira vez que alguém atribui um prémio ao valkirio e é uma honra que ele venha da Catalunha e de alguém que me dá o prazer de ler posts tão interessantes e bem humorados.
"Quin honor estar en companya de blocs tan bonics".
(Às vezes não entendo tudo mas não é necessário baralhares-te com o tradutor automático.)
Doncs fins a avui no ho havia vist, gràcies Quim... Al blog hi ha receptes gens dificils de fer, a veure si t'animes.
Publica un comentari a l'entrada